EL IMPOSTOR. Director, Bart Layton

El director, Bart Layton

Núria opina. EL IMPOSTOR

Sense cap reflexió i espontàniament diria, que aquest és un documental lleig que, tracta un tema lleig i on tot allò que hi passa, és lleig..., però pensant una mica veus que les coses no són tan senzilles.

Tenim un tema, la suplantació d'identitat, que si que és lleig, però també força complexe. Un director, Bart Layton que tria per fer un documental aquest tema i una història on tot allò que passa sembla absolutament inversemblant. Sembla impossible que algú s'hagués cregut mai que, aquell noi que volia fer-se passar per un altre, ho era, i se l'hi assemblava en alguna cosa. Però, va passar.

En Bart Layton ens presenta un documental on genera moltes preguntes, gairebé cap resposta i poc judicis de valor..., tota la resta, que és molt, ho deixa per l'espectador, cadascú que espavili, amb aquesta història.

Potser, l'única cosa que ens deixa clara és que, l'impostor és algú que busca ser qui no és i que vol ser estimat al preu que sigui i ho va provant..., a la llarga, no li surt massa bé.

Interessant aquest documental i la manera d'enfocar-lo. Incita a filosofar sobre moltes qüestions que deixa surant.

Martina opina. EL IMPOSTOR

Quan decidíem quina pel·lícula veuríem aquesta setmana vaig dir-li a la Núria que m'interessava aquesta opció de la cartellera, ja que creia que l'ocultació de la identitat s'està convertint en una de les grans pors de la societat actual. Pensava segurament amb Internet i en el molt que preocupa com donar un tractament adequat a aquest aspecte de la identificació a la comunitat de juristes.
 
Realment aquest thriller-documental és obscur i explica moltes coses en una mateixa narració, per tant, al meu entendre es tracta d'una obra artística on el gran pes recau en l'historia explicada. Realment els recursos cinematogràfics permeten capgirar l'ordre cronològic d'un historia real. D'un home que actualment està totalment reinserit socialment, però que anteriorment va passar per terribles conflictes personals fins a trobar-se amb ell mateix i acceptar quin era el seu paper en aquest món.


La història et remou per dins i et situa en un escenari impersonal, fred i internacional, on les relacions diplomàtiques han donat massa pes al procediment i en conseqüència, passen veritables barbaritats. Un món on estem connectats per tot tipus de mitjans de transport i fins i tot de relacions institucionals entre països. Però, on malauradament hi ha moltes persones que en el seu camí individual pateixen moltes dificultats psicològiques, fins a poder viure amb una mínima tranquil·litat.


Aquesta pel·lícula anglesa dirigida i amb guió de Bart Layton és una profunda reflexió sobre les entranyes humanes i el valor de la identificació. Un cop havíem gaudit del film i ens vam entaular, ens va proporcionar un fervent debat sobre el valor que en una societat lliure i democràtica hauria de tenir el fet de poder atribuir a tots i cada un dels actes que realitzem a una persona identificada. Definitivament, crec que és una opció recomanable per els que els hi agraden les històries que permeten dir, que la realitat pot superar la ficció