divendres, 30 de gener del 2015

BIRDMAN. Director, Alejandro González Iñárritu.

"La inesperada virtut de la ignorància"
  USA, 2014.
  Duració, 119 minuts.

Sinopsi
Riggan, és un actor que té un passat de gloria, amb la seva interpretació d'un heroi alat, Birdman. Atrapat en la impossibilitat de tornar a la gloria del passat i la possible sentència de mort que significaria un nou fracàs. Es proposa muntar una adaptació teatral, d'un conte de Raymond Carver a Broadway, on ell en serà el director i un dels protagonistes.
Dos dies abans de l'estrena, té un seguit de problemes...
Ens narra tres dies i un més, des dels assajos a l'estrena i l'endemà.
Se'n sortirà?



El director, Alejandro González Iñarritu
.
Del director.
Director mexicà que té uns 50 anys. Amb la seva opera prima, Amores perros, quan tenia 37 anys, va ser nominat als Òscars, per la millor pel·lícula de parla no anglesa. No va guanyar, l'Òscar va ser per Tigre y dragón.
Filmografia: 2010, Biutiful. 2006, Babel, premi el millor director a Cannes. 2003, 21 grams. 2000, Amores perros, Premi Bafta 2002  a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Birdman s'ha convertit en una gran favorita per emportar-se l'Òscar, per damunt de tot, després d'haver encapçalat la llista de nominacions als Globus d'Or amb set candidatures, inclosa la del millor director.
Actualment està dirigint el rodatge de The Revenant, ambientada a la frontera el 1820. Amb els actors Leonardo DiCaprio i Tom Hardy. Un film molt diferent, d'aventures.



Entrevista amb el director.
Algunes anotacions. Gabriel Lerman, per la revista Dirigido por...nº451, gener. 
D'on ha sortit la inspiració de Birdman ?
(...) Un cop fets 50 anys, he fet una revisió de les meves prioritats a la vida i he vist coses que estaven prou bé i d'altres que em faltaven (...) M'he adonat de què he après, però també de com funciona el meu ego (...) Aquest sempre ha estat el meu gran inquisidor, un tirà que sempre em posa a prova (...) El meu procés de creació, és bastant bipolar..., i vaig pensar que estaria bé mostrar això en una pel·lícula (...)
Per què l'obra que es representa en la pel·lícula està basada en el conte de Raymond Carver, "De què parlem quan parlem d'amor "?
(...) Carven és un dels meus autors preferits, té la capacitat de descriure molt bé com funcionen les coses del cor (...) Encara que els personatges de Carver són patètics, també són adorables, complexes i humans(...) Vaig decidir començar la pel·lícula pel poema de Raymond Carver que va escriure a 50 anys, l'any que va morir(...) Ell es pregunta si ha tingut allò que esperava, i es contesta que sí, perquè el què esperava era estimar per sentir-se estimat(...) Tots esperem el mateix, això és el que vol Riggan Thompson...
Com vas aconseguir que la càmera es convertís en un altre personatge?
Planificant tots els moviments de la càmera amb molts mesos d'anticipació. No hi havia lloc per la improvisació. Tot es va fer de manera precisa i exacta (...)
Rodar una comèdia amb una sola càmera i una sola presa, és quasi suïcida(...)Tot hauria pogut sortir malament, però va sortir bé, gràcies a molts assajos i 
En algun moment vas pensar que la pel·lícula no sortiria bé?
Estava convençut que tot funcionaria, però a vegades em sentia com Riggan, que m'ho estava jugant tot en un projecte que podia no ser comprès(...) Era molt arriscat, per un costat m'interessava molt fer preses molt llargues com les que havia vist en Tarkovsky i en Ophuls, sempre em preguntava, com s'ho havien fet per què els quedes tan bé(...)Com a director l'única responsabilitat que tinc és ser honest, el film parlava de coses que jo havia vist i viscut. Per això estava molt entusiasmat amb el contingut i amb l'experiment(...)Em va portar molt de temps aconseguir els diners per la pel·lícula i sense explicar que tot estaria filmat amb una sola presa.

NÚRIA opina
Aquesta, ha sigut una d'aquelles pel·lícules que, quan s'ha acabat he fet un sospir de satisfacció, pel bé que ho he passat.
La trobo genial. Perquè és irònica, divertida, ocorrent..., tendra però no gens carrinclona..., una mica gamberra, original i imaginativa.
Amb un guió que crec que és immillorable. Amb uns diàlegs i monòlegs, irònics, sarcàstics i intel·ligents.
El rodatge amb un tipus de preses, a vegades marejadores, però adients al ritme i expressió de la narrativa. Una aposta difícil, però encertada.
La música, una bateria sonant en els moments d'acompanyament cap a l'acció, tot donant-li un ritme i un clímax molt adequat. M'ha encantat aquest excel·lent bateria i, el record sonor encara vibra a les meves orelles.
Un càsting molt adient a les exigències dramàtic-còmiques de la història.
Pel que fa al tema, sortosament permet diferents lectures. Tot dependent de les ganes que es tinguin de pensar i entrar a fons, o simplement quedar-se a la superfície, que també està molt bé.
Un advertiment sobre aquesta història, la millor manera de sobreviure en aquest món de mones, és començar per riure-se'n d'un mateix, fer-se un bon panxó de riure... Una molt bona manera de, superar l'ego i les pors a allò que els altres opinin.. És un remei infal·lible.
Uns personatges entranyables i plens de contradiccions.
La recomano a tothom que vulgui passar una bona estona, veient una bona pel·lícula que pot fer-nos reflexionar, si volem, sobre nosaltres mateixos.

MARTINA opina


El director Alejandro González Iñárritu, crec que ens ha demostrat com és capaç de crear un cinema que, considero que és impossible que et deixi indiferent. Normalment mitjançant relats amb contingut, però sobretot per un cinema treballat, bonic, de bon ritme en la narració i un simbolisme, més enllà de cada història.
En aquesta comèdia negra, molt ben catalogada per la critica en general, Michael Keaton compareix com a protagonista principal, interpretant un egocèntric actor qui és conegut per haver representat en el passat a un super heroi de cine. En la pel·lícula se’ns presenta immers en la prèvia de la presentació d'una obra teatral a Broadway. Mostrant-se inestable, nerviós i amb una autoestima molt ferma.
Mitjançant les entranyes d'aquest escenari, podem conèixer no només un personatge concret i entendre de quina manera viu submergit en una realitat paral·lela, plena d'ambició, individualisme i ingratitud. També podem percebre, una hostil atmosfera en un entorn on els seus protagonistes sembla que no comparteixin l'estima per construir una peça conjunta, sinó on, més aviat hom diria que competeixen per algun premi indefinit.
Personalment, m’ha impactat molt la banda sonora d’aquest relat i l’he trobada molt original. Amb una simple bateria es crea una atmosfera constant i càlida, on com a espectadora, m’ha fet caminar confortablement fins al final de la història. Potser, una melodia clara que et permet relaxar-te, tot i no entendre ben bé si, detestes el protagonista o per contra t’agrada que et faci pensar en, l’interior d’una característica que podem trobar en alguns personatges famosos, però que segurament, trobem també en gent que no ho són.







dissabte, 24 de gener del 2015

LEVIATAN. Director, Andrey Zvyagintsev

Rússia, 2014
Duració, 141 minuts.


                                                
                                                El director, Andrey Zvyagintsev
Del director
Aquest és el seu quart llargmetratge, guanyador del premi al millor guió del passat festival de Cannes.
Les pel·lícules que ha fet són, El regreso, 2003, guanyador del Lleó d'or a Venècia; El destierro, 2007; Elena, 2011, premi especial del Jurat a Un Certain Regard a Cannes.
Amb aquesta pel·lícula ens ofereix una versió actualitzada del relat bíblic de Job.

Sinopsi
Aquest film ens explica la història de Kolia (Alexei Serebriaakov), Mecànic que viu a prop del mar de Barents al nord de Rússia, amb la seva segona dona Lilia (Elena Lyadova) i el seu fill adolescent Roma, del primer matrimoni. Vadim Cheleviat alcalde de la ciutat, decideix expropiar la casa de Kolia, on ell i la seva família porten vivint tota la vida. La casa és preciosa, sobretot pel lloc on està situada. La llum i el paisatge envaeixen tot l'interior d'aquesta, creant un ambient molt especial.
Una decisió arbitraria i absurda, presa per un polític corrupte, dèspota i menyspreable. Aquesta decisió li porta a Kolia tot un seguit de desgràcies i problemes que, comencen amb l'arribada del seu vell amic Dmitri advocat que, ve de Moscou per ajudar-lo en els assumptes legals.

Altres informacions:
Inspirat en el mite bíblic de l'Antic Testament del llibre de Job- Gènesis, 1:21.
Leviatan és una bèstia marina, associada a les forces del mal, a Satanàs, creada per Déu. Les forces del caos.
Alguns consideren Leviatan com a símbol de la humanitat, en contraposició a Déu.
De la paraula Leviatan, se'n fa un ús genèric per denominar tots els monstres marins.
També està inspirada en l'obra Leviathan, escrita durant el S. XVII, pel pensador i filòsof anglès, Thomas Hobbes. Aquesta obra, molt important, en la història del pensament polític i filosòfic, parla del contracte social i la creació d'un Estat ideal, la Commonwealth. Abans de fer la seva proposta, analitza la naturalesa humana i considera a tots els humans iguals física i mentalment i per tan propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusió que, la condició natural de la humanitat, és un estat de guerra perpetua i manca de moral. Resumidament, el llibre dóna arguments perquè les persones abandonant la seva llibertat personal tan problemàtica, estableixin un contracte social amb l'Estat regit per un monarca absolut. En definitiva es tracta d'una justificació de l'Estat absolut que, ha establert doctrina en la constitució de l'estat de dret actual.
Diuen que li va posar aquest nom, inspirat en la por que els anglesos tenien a l'Armada espanyola, abans de la derrota d'aquesta, el 1588.


Mite i pel·lícula
En el mite bíblic, el mal que cau sobre Job, no és res més que una aposta entre Déu i el diable, un joc intel·lectual per demostrar la profunditat de la fe humana. La pel·lícula manté l'aspecte d'injustícia i absurd que tanta complexitat dóna al relat. Però difereix de la Bíblia en alguns aspectes molt importants. D'on ve el mal? La resposta de Zviáguintsev és clara: de l'estat, de l'església i de quasi totes les institucions socials, policies, jutges, advocats...

El modern Job
En els nostres temps desencantats la pregunta no és, què seria capaç d'aguantar l'home per acontentar a Déu? Una pregunta que, només té sentit en un món on els reptes espirituals encara existeixen.
Si no, que ens impedeix ser víctimes del mal més absolut, és a dir més... humà?
La mort de Déu, la barbàrie dels homes en el segle XX, els abusos de poder econòmic i polític, del capitalisme tardà, tota una sèrie de temes que el cineasta rus aborda amb intel·ligència i que donen una nova dimensió a la història de Job(...)
Aurélien Le Genissel, per la revista Dirigido por...451, gener 2015.

Aquest film no ha agradat gaire a les autoritats russes
interessant aquest artícle del País 20.01.2015
http://www.elpais.com.uy/divertite/cine/pelicula-rusa-oscar-que-irrita.html

NÚRIA opina
En aquesta pel·lícula, s'explica una història terrible, producte d'una absurda injustícia.
És llarga, però té un bon ritme i no es fa gens pesada. Les imatges són molt belles i tota la planificació d'aquesta està molt ben estudiada. La llum i el color són immillorables i s'adiuen molt bé amb el clímax dramàtic del film. La història té un bon guió, on tot està ben lligat, però...
Tot semblava perfecte per aconseguir emocionar, i aquí rau, segons la meva modesta opinió, el gran defecte d'aquest film. No aconsegueix emocionar prou, li falta alguna cosa... Després de pensar amb Tarkovski, que m'encanta però, he arribat a pensar que potser és una manera de narrar russa i que jo no acabo de copsar.
Si la història corprèn, és més per l'esgarrifança que et produeix el pensament de tot el terrible que està passant que, com s'explica allò que passa a la pantalla.
La considero una bona pel·lícula i crec que, és interessant anar-la a veure per la visió que dóna de Rússia, dels mals d'un capitalisme desenfrenat sense límits, de la corrupció d'un sistema i de les conseqüències aniquilatòries del materialisme, sobre l'individu.
També, cal considerar que, la pel·lícula és complexa i pot tenir moltes altres lectures i que aquesta, pot ser una de les seves grans qualitats.

MARTINA opina
Aquesta pel·lícula que adopta com a títol el terme Leviatan, crec que és bastant a temporal i, malgrat narrar una història concreta, on un home es troba immers en una disputa amb un alcalde, qui vol expropiar-li la terra sota la qual està construïda la seva casa. Entenc que, reflexiona sobre el constant conflicte en què pot derivar l’exercici del poder. 

L’escenari dels fets és preciós, la narració molt detallista e intimista i el tràngol pel qual passen els protagonistes és d’allò més fosc, injust i decebedor. La Rússia que se’ns presenta és, humil, tancada, fosca, corrupta i perjudicada per l’abús d’alcohol.

Personalment, he pogut gaudir traslladant-me a un altre món, suposo que llunyà però comprensible i on les problemàtiques socials demostren que, la manera com l’humà es relaciona, potser sí que és universal.

M'ha fet pensar en el greu que considero que és que, l’evolució no ens ensenyi a frenar la maldat de l’avarícia del poder. Fins i tot, he arribat a casa enfadada per la deshumanització que com a éssers, podem patir quan ens entossudim només a aconseguir el millor per un mateix.

Recomano aquesta obra a aquells fans del cinema d’autor, en particular i sobretot, per un dia on l’espectador busqui reflexionar sobre qüestions transcendents.