Direcció i guió, Kleber
Mendonça Filho.
Brasil, 2016.
Duració, 145 minuts.
SINOPSI
Clara és una dona de 65 anys jubilada
com a crítica musical que, viu tranquil·lament en un apartament davant la
platja de Boa Viagem a Recife, el Brasil. Aquesta casa és la depositària del
llegat biogràfic de la família i través d’aquesta, s’explica la història de
Doña Clara.
Una immobiliària a comprat
tots els apartaments de l’edifici menys el d’ella que, no el vol ni vendre, ni
marxar.
 |
| El director, Kleber Mendonça Filho. |
NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula
excessivament llarga pel meu gust, no m’ha fet ni fred, ni calor... tampoc m’ha
aportat res de nou.
Aquesta crònica lenta i
pausada d’una dona de la meva edat, no m’ha permès poder aprofundir, ni en el
personatge, ni en la situació immobiliària al Brasil actual. Pel que fa al tema
de l’especulació immobiliària que, jo em pensava que era el tema principal, al
final ha resultat absolutament accessori.
No és que la pel·lícula no
estigui bé, sinó que per mi, no ha
tingut cap significació.
Pels crítics de Caimán està
molt bé, ja que hi dediquen unes quantes pàgines de la seva revista del març i
li donen una valoració de 7,4 sobre 10, després d’haver estat valorada per 7
crítics, això vol dir que, el film deu tenir les seves qualitats i que ha
agradat i agradarà i que deu tenir unes qualitats que potser jo, no he sabut
apreciar.
MARTINA opina.
Aquesta obra està bastant ben
considerada per la crítica, tot i que jo, no acabo de compartir aquesta opinió,
en cap de les virtuts que en general la gent li atribueix. Nosaltres vàrem
escollir-la, ja que fa dies que veient cine americà i volíem canviar de
registre. Suma com a punt en contra el fet que, reconec que només llegint la
sinopsi, ja em va semblar que no seria el tipus d'història que m'enganxa. No
obstant això, estava totalment disposada a deixar-me portar pel que a la meva
mare li vingués de gust de veure i aquesta havia estat la seva elecció per la
nostra sessió setmanal.
Així les coses, quan feia 45 minuts
que miràvem el film, ja em vaig començar a avorrir i així fins a les dues hores
i pico que va durar aquest relat. El problema rau en una història que, al meu
entendre, no aprofundeix en res. No obstant això, crec que pretén explicar
moltes coses.
No m'ha agradat com està composta,
ni m'ha captivat l'ús d'un llenguatge, per mi, massa neutral, impersonal i fred. M’ha
semblat com si m'expliquessin quelcom des de fora, sense entrar-hi, no sé massa
bé com explicar-ho. Sembla com si fossis espectador d'una història que, el seu
narrador no té clar on ha de centrar el focus d’atenció, tampoc he sabut
interpretar que és el què explica. Potser parla del boom immobiliari, del pas
dels anys , de les generacions, de les marranades per diners,..sincerament no
ho sé. Crec que, hagués estat bé que, el seu director hagués sigut més clar a l’aportar
el seu granet de sorra, per fer-la interessant.
A més el fet que, es presenti en
tres capítols, no li he trobat cap gràcia. Aquesta manera de fragmentar el relat,
no li veig el sentit i tampoc entenc amb els criteris que ha estat fet.
En definitiva, sort que la
protagonista és una gran dona, amb una planta increïble i una bellesa perenne. Tanmateix,
m'haguera semblat un obra de la que no cal ni parlar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada