Mèxic,
2015.
Duració,
90 minuts.
Premi,
“Un certain regard”, Cannes 2006.
Premi
al millor director al Festival de Bratislava, 2006.
SINOPSI
Un matrimoni basa la seva
relació en el sexe, en veure la televisió i en les baralles violentes. Una nit
el marit rep una trucada de la filla adolescent que va tenir en una relació
anterior la qual li comunica que s’ha escapat de casa i que vol viure amb ell.
Tret del programa de maig de
la Filmoteca de Catalunya.
ENLLAÇ del TRAILER:
 |
| El director. Amat Escalante. |
Pel·lícula que, hem anat a
veure a la Filmoteca perquè estava dins la programació del Festival de Cinema D’autor
de Barcelona, en el cicle dedicat a l’obra del polèmic director mexicà, Amat
Escalante. En aquesta, han passat els dos primers llargmetratges d’aquest
director, inèdits aquí, Sangre, 2005 i Los bastardos, 2008.
Llàstima que, només he pogut
veure aquest film i no m’ha acabat de convèncer en cap aspecte, narració lenta
i avorrida; història molt dramàtica plantejada d’una manera molt freda i per
acabar, un lletgisme estètic, només salvat per la bellesa de les dues
protagonistes femenines que, malgrat tot el director de fotografia no les fa
lluir massa.
Un cop acabada, he sortit de
la sala una mica preocupada per esbrinar el sentit ocult d’aquesta pel·lícula,
si és que el té, perquè només en aquesta lectura, podria arribar a apreciar el
seu sentit.
Una metàfora sobre l’ensopiment
del país i la seva gent? El sense sentit d’una burocràcia caduca, el sexe com a
consol dels pobres, les telenovel·les per entretenir-se i oblidar-se dels veritables
mals de cap de la gent i el país, la droga pul·lulant per tot arreu i present a
la vida de molta gent... i la mort escapçant la vida dels joves... i moltes més
coses, el menjar escombraria com a il·lusió d’una forma de vida fàcil, còmoda i
plaent, còpia d’un model somiat el d’EUA. La mort ritualitzada com a teatre i
oblidada com a fet quotidià que plana en les vides de la gent. La corrupció i el delicte
normalitzat a través de la pràctica i l’existència en la vida quotidiana de
molta gent...l’habitatge digne com a luxe, etc. Etc. etc...
Potser sí que, no he sabut
apreciar les seves virtuts.
MARTINA opina.
Aquesta
setmana mare i filla volíem fer un doblet cinèfil, ja que la pròxima la Núria
serà fora. Per canviar una mica de registre, i perquè m’agrada molt això de que
els diferents festivals generin ambient a les sales de cine, vaig proposar anar
a veure la proposta que el festival d'A ens oferia per la primera jornada de
les nostres sessions.
La
veritat és que anar a la Filmoteca de Barcelona ara com ara és un gust.
Confort, una mida de pantalla molt bona i un ambient força animat. No obstant
el que vam triar crec que no era quelcom que ens seduís com per gaudir-ne.
Sincerament,
m'ha sorprès l’etiqueta que li posaven de cinema de culte i/o sobretot que
aquesta pel·lícula fos guardonada amb el premi FIPRESCI l’any 2005. Òbviament
que comprenc que els gustos són totalment subjectius i per tant fins aquí
suposo que no hi ha massa a comentar. Tot i així em pregunto com és possible
que parlin tan bé d'una obra com aquesta.
Sincerament
l'he trobada avorrida, intranscendent, neutral, insípida, sòrdida, absurda, i
sobretot sosa. No voldria estendre'm massa més, suposo que s'entén que per mi
no val la pena, ja que aquesta crítica lapidant contra la societat mexicana
potser ha sigut massa estrident pel meu gust. En resum no la vam encertar
gaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada