Corea del Sud, 2016
Duració, 145 minuts.
LA
PERVERSIÓN ERÓTICA SE CONTRAPONE A LA PLASMACIÓN POÉTICA DEL
DESEO A TRAVÉS DE UN IMAGINARIO VISUAL TORRENCIAL, QUE UNIDO A UN
SOFISTICADO APARATO ESCÉNICO NOS SUMERGE EN UN ESPACIO FÍSICO Y EN
UN ESTADO MENTAL SUGESTIVO DE UNA BELLEZA ONÍRICA Y SENSORIAL
ABRUMADORA.
Paraules
de Beatriz Martínez en la seva crítica a “La doncella”, a
Caimán Cuadernos de Cine, núm. 55, desembre de 2016.
SINOPSI
informativa i interpretativa.
L'argument
parteix del relat literari de la novel·la Falsa identidad, de
la Sarah Waters, trasllada l'ambient victorià d'aquesta a l'època
de l'ocupació japonesa a Corea, per parlar de domini i submissió.
Així el material literari original adquireix una nova dimensió en
inserir-lo dins d'un període històric en què la identitat d'un
país va quedar silenciada.
Chan-wook,
tanca tots els personatges en una sumptuosa mansió que es converteix
en símbol d'asfíxia, d'espai decadent, en el qual es concentren
tots els vicis i totes les misèries morals. Tots els personatges
necessiten sortir d'allà, menys el patriarca dèspota i depravat
que, representa la figura del traïdor a la pàtria.
Paraules
de Beatriz Martínez en la seva crítica a “La doncella”, a
Caimán Cuadernos de Cine, núm. 55, desembre del 2016.
 |
| El director, Park Chan-wook. |
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/park-chan-wook-ens-parla-dels-seus-contes-per-a-adults/video/5635949/
En aquest enllaç de Dias de cine, programa que miro sempre que puc, podreu veure totes les estrenes i altres informacions sobre cine:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dias-cine-2016-54/3817847/
NÚRIA, opina.
El film es constitueix com una narració exuberant, amb una estètica acuradíssima i una història complexa que juga amb el temps i amb uns personatges que, són molt més maquiavèl·lics del que a prior aparenten.
És una història on l'entremat de subordinacions entre Corea i Japó, ve significat pel vincle entre una dona de servei i una rica «madame» tancada en una aïllada mansió. Una relació molt estreta entre dues dones que lluiten per un futur, tenint un passat fosc i cruel que, les condiciona i les fa extremadament complexes.
Una anàlisi de classes socials, imatges d'una serie de realitats fosques de la societat oriental, on des de l'inici fins al final, l'espectador viatja per entorns molt exòtics. Alguns probablement reals, però majoritàriament artificials.
Una fotografia de la part més intima del ser humà i molt més enllà, una cerca constant d'imatges boniques que traslladin a l'espectador en escenaris ficticis i plens d'ambients molt treballats.
És una pel·lícula llarga, pausada i plena de relat. Jo necessitaré tornar-la a veure, ja que he gaudit, però m'he perdut en moltes coses.
Pels morbosos és molt apta, ja que, el sexe explícit entre les dues dames té molt d'espai.
La estimable pàgina del Filmaffinity que sempre és útil i que completa la nostra informació:
http://www.filmaffinity.com/es/film948449.html
En aquesta curiosa pàgina, trobareu una llarga explicació amb opinions de l'argument de la pel·lícula, escrita per una dona, Raquel Hernández Luján:
http://www.hobbyconsolas.com/reviews/doncella-handmaiden-critica-nueva-pelicula-park-chan-wook-71224
Una
escenografia preciosa, una llum que en tot moment precisa donar el
toc adequat al clímax de l'escena; una música que acompanya en tot
moment el ritme de la narració...
He
gaudit molt de l'estètica d'aquesta pel·lícula explicada en
rashomon, no sé si perquè és una visió que forma part de la
cultura d'allà o com a homenatge al gran mestre d'Orient i també
d'Occident, Akira Kurosawa que, en la seva pel·lícula Rashomon de
1950, s'esplaia magistralment amb el desenvolupament del mètode de
donar diferents mirades a partir dels mateixos fets i així la
realitat adquireix diferents perspectives que, completen la visió de
la història per l'espectador.
Tota
la història es presenta sota una mateixa mirada, fins que, cap a la
meitat del metratge, més o menys, descobrim que darrere d'un primer
engany n'hi ha un segon i després descobrim que encara ni pot
haver-hi un tercer... és aquí quan, per completar allò que no hem
vist per entendre la història, utilitza el rashomon. Ah, i final
feliç de dones alliberades de la tirania masculina !!
Si
haguéssim d'explicar en què és l'erotisme, aquesta és una molt
bona pel·lícula per fer-ho... una estètica adreçada a despertar
els sentits i la sensualitat de l'espectador, per poder gaudir d'allò
que té davant, sense moure ni un dit, de tan bocabadat que està.
He
gaudit molt, d'aquesta pel·lícula brillantment bonica.
MARTINA, opina.
Quan sortíem del cine, la Núria ha definit aquesta pel·lícula com una oda a l'erotisme, definició que m'ha semblat molt adequada.El film es constitueix com una narració exuberant, amb una estètica acuradíssima i una història complexa que juga amb el temps i amb uns personatges que, són molt més maquiavèl·lics del que a prior aparenten.
És una història on l'entremat de subordinacions entre Corea i Japó, ve significat pel vincle entre una dona de servei i una rica «madame» tancada en una aïllada mansió. Una relació molt estreta entre dues dones que lluiten per un futur, tenint un passat fosc i cruel que, les condiciona i les fa extremadament complexes.
Una anàlisi de classes socials, imatges d'una serie de realitats fosques de la societat oriental, on des de l'inici fins al final, l'espectador viatja per entorns molt exòtics. Alguns probablement reals, però majoritàriament artificials.
Una fotografia de la part més intima del ser humà i molt més enllà, una cerca constant d'imatges boniques que traslladin a l'espectador en escenaris ficticis i plens d'ambients molt treballats.
És una pel·lícula llarga, pausada i plena de relat. Jo necessitaré tornar-la a veure, ja que he gaudit, però m'he perdut en moltes coses.
Pels morbosos és molt apta, ja que, el sexe explícit entre les dues dames té molt d'espai.
La estimable pàgina del Filmaffinity que sempre és útil i que completa la nostra informació:
http://www.filmaffinity.com/es/film948449.html
En aquesta curiosa pàgina, trobareu una llarga explicació amb opinions de l'argument de la pel·lícula, escrita per una dona, Raquel Hernández Luján:
http://www.hobbyconsolas.com/reviews/doncella-handmaiden-critica-nueva-pelicula-park-chan-wook-71224
En aquest enllaç de Dias de cine, programa que miro sempre que puc, podreu veure totes les estrenes i altres informacions sobre cine:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dias-cine-2016-54/3817847/
