AQUEST
FILM, EN ÚLTIMA INSTÀNCIA DENUNCIA NO NOMÉS L'ANTISEMITISME DE
L'ÈPOCA, TAMBÉ QUALSEVOL FORMA D'ACUSACIÓ INJUSTA FONAMENTADA EN
EL PODER, EN INTERESSOS PERSONALS I EN EL FANATISME INDIVIDUAL I
SOCIAL.
Paraules
de l'Ismael paredes Badia, en la seva crítica “Imagenes austeras
para una reconstrucción” editat a la revista Dirigido por... gener
de 2020.
Guió, Roman Polanski a partir de la novel·la de Robert Harris.
França, Itàlia, 2019.
Duració, 126 minuts.
Premis 2019: Festival de Venècia, Gran Premi Jurat i Premi Fipresci.
 |
| El director, Roman Polanski. |
SINOPSI
El
5 de gener de 1895, el capità Alfred Dreyfus, un jove i prometedor
oficial, és degradat per espiar per Alemanya i condemnat a cadena
perpetua en l'Illa del Diable. Entre els testimonis de la seva
humiliació està Georges Picquart, al que promocionen per dirigir la
unitat militar de contraintel·ligència que ho estava investigant.
Però quan Picquart descobreix que els alemanys continuen rebent
informació secreta, es veu embolicat en un perillós laberint
d'enganys i corrupció que posa en perill no només el seu honor sinó
també la seva vida.
Tret
de la fitxa que edita els cinemes Verdi.
NÚRIA,
opina.
Crec
que ha sigut molt encertada, la posta en pantalla d'una pel·lícula
com aquesta, on enceta un tema tan recurrent als nostres dies; una
anomenada justícia al servei d'un estat, com a prioritat fonamental,
segons una concepció encriptada i malaltissa, de les quals un pocs
se'n fan defensors, en nom de tots els que no els hi han demanat.
La
justícia, com un dels recursos de l'estat de dret, o no, pots ser
xapussera i injusta, i parapetar-se en falses proves i idees, per
condemnar innocents i servir a unes idees partidistes, retrogrades i
racistes.
En
aquesta magnífica narració, clàssica, elegant i austera que, ens
fa en Polanski, això queda ben palès.
Cal
agrair a en Polansky haver posat el seu granet de sorra, per
actualitzar i explicar un esdeveniment històric, d'una forma crítica
que ens ajuda a repensar la Història i el present des d'aquesta.
Molt
recomanada i recomanable.
MARTINA
opina.
Roman
Polanski ens situa el 1894, quan el capità francès Alfred Dreyfus
(qui era un jove oficial jueu), se l’acusa de traïció a la
seguretat nacional de França i se’l condemna a cadena perpetua a
l’Illa del Diable a la Guaiana Francesa.
El
relat ens mostra les entranyes dels fets, explicant-nos-en les causes
però també les conseqüències i sobretot donant prou informació
per poder-ne fer una lectura senzilla. No obstant això, es tracta
d’informació suficient, exhaustiva i sobretot objectiva per tal de
fomentar la crítica.
Aprofundeix
en com les accions individuals, en l’exercici de les funcions
públiques, poden tenir conseqüències enormes. Fet pel qual crec
que, l'autor ens vol convidar a reflexionar sobre la fidelitat els
ideals i el respecte a l'ètica per sobre de la submissió.
Personalment
considero que és una pel·lícula excel·lent: directa, explosiva,
contundent i directament enfocada cap a la idea que vol retratar.
També, en valoro molt positivament, que com deia és sintètica i
ordenada. A més, m’agrada que tot i utilitzar el judici com
a recurs per orientar el fil narratiu, format que al meu entendre pot
ser higiènic però avorrit, no n’abusa així com tampoc de la
filosofia del dret. Tot, per aterrar en la realitat mundana de les
persones en qüestió.
INTERPRETACIÓ
dels VALORS ÈTICS
El
retrat de Picquart no resulta condescendent. El cineasta mostra com
des del reconeixement del seu error en el judici a Dreyfus, neix
l'obsessió per revertir la situació, encara que aquesta li comporti
caure en desgràcia. Però hi ha en la seva decisió i actituds més
qüestions personals i d'orgull que, sorgides d'una reflexió moral.
De fet, l'escena final que enfronta dialècticament a Picquart i
Dreyfus, és un final demolidor pel seu significat i ho deixa clar.
Paraules
de l'Ismael paredes Badia, en la seva crítica “Imagenes austeras
para una reconstrucción” editat a la revista Dirigido por... gener
de 2020.
Una informació històrica sobre la importància històrica d'aquest cas i les seves repercussions:
Fitxa completa, crítiques, informació filmografia director i altres:
