EL
TEMPS LI HA DONAT LA RAÓ AL DIRECTOR I HA ACABAT RODANT UNA
PEL·LÍCULA AMB TANTES CAPES QUE, EN ELLA ES FONEN EL TRILER RURAL,
EL WESTERN DESLOCALITZAT I EL DRAMA MÉS INTENS, AMB UNS ACTORS EN
ESTAT DE GRÀCIA.
Escrit
per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de
2022.
España
i França 2022
Duració,
137 minuts.
SINOPSI INTERPRETADA Basada
en fets reals i protagonitzada per un matrimoni francès
(absolutament excepcionals en els seus papers antagònics i la vegada
complementaris, Marina Foïs i Dennis Ménochet) que s'instal·len en
un poblet gallec, quasi abandonat, per començar una nova vida i
viure dels recursos que els ofereix la natura.
Escrit
per Fernando Bernal en la seva crítica a Caimán Cuadernos de Cine,
novembre 2022.
SINOPSI
L'arribada
de dos forasters crea un clima de tensió en un poblet gallec, on la
violència sempre sembla que estigui a punt d'esclatar. Malgrat tot,
l'amor farà de catalitzador del dol i del rancor.
Escrit
per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de
2022.
 |
| Isab Peña i Rodrigo Sorogoyen. |
ORIGEN DE LA HISTÒRIA
El
2014, Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981) va llegir en un diari la
notícia que, en un paratge recòndit de la Galícia profunda havien
trobat el cos d'un holandès que havia desaparegut quatre anys abans.
Encara no hi havia proves, però tampoc dubtes, de que els autors del
crim havien sigut dos germans que eren els únics veïns del poblet,
on l'holandès vivia amb la seva dona.
El
projecte va quedar ajornat i ha germinat molts anys després.
Escrit
per L Pérez en una entrevista al director, a Fotogrames novembre de
2022.
NÚRIA opina.
Aquesta
pel·lícula, segons el meu criteri, ho té tot i és rodona.
Una
bona història, amb un guió molt elaborat en el seu contingut i en
els tempos, per tal que l'espectadora pugui anar paint, una història
sobre alguns aspectes de la naturalesa, dita humana, durs, molt durs,
carregats amb el rerefons d'una història d'amor i de compromís que,
traspassa fronteres reals i metafòriques.
Una
banda sonora elaborada perquè l'espectadora es prepari per al clímax
d'allò que passarà...
Unes
imatges molt belles, sobre un entorn natural poderós i majestuós
que romandrà allà en la seva essència, malgrat la fragilitat dels
éssers que la gaudeixen i a voltes, la pateixen.
Una
opció dura que de cap manera ens podem perdre, ja que no fa trampes
i no juga amb els nostres sentiments i és honesta.
MARTINA opina.
Només
puc començar aquesta crònica avisant que em serà difícil no
seguir el discurs generalitzat, que determina que aquesta obra, ha
sigut una de les millors de l'any. És la radiografia d'un
assassinat, també del que implica perseguir un somni, així com un
brindis a l'amor i un relat que explica de manera molt neta, la
complexitat dels entorns tancats. Llocs on es fan més evidents les
imposicions vingudes per màximes alegals absurdes, com la que els
hi eren abans, tenen més Dret que els altres.
Per
mi el més destacable d'aquesta peça és com cavalca, aguantant el
suspens de manera extremadament elegant, ensenyant moltes capes de la
complexitat emocional de cada membre d'una comunitat i no revelant la
veritat de com va acabar aquell episodi de barbàrie, fins que no
s'acaba el viatge.
M'ha
agradat sobretot per com tot i explicar el que passa, amb imatges que
van tornant entre una bellesa natural absolutament envoltant, cap
conversa passa en va i sobretot perquè crec que no és una pastura
per misèries humanes, sinó que més aviat sap concloure coses més
enllà i que, considero molt nobles. A mi per exemple, em va semblar
evocador un missatge ocult, on vaig concloure que tot i que la
justícia és lenta, arriba i al final existeix per castigar la
irreparabilitat del que ha succeït d'una manera sofisticada.
A Filmaffinity trobareu la fitxa completa i algunes crítiques interessants:
