dimarts, 24 de març del 2026

EL MAGO DEL KREMLIN. Director, Oliver Assayas.

OLIVER ASSAYAS, AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'ESCRIPTOR EMMANUEL CARRERE, DONA FORMA CINEMATOGRÀFICA A UNA DIFÍCIL NOVEL·LA-ASSAIG, EL SEU OBJECTIU ÉS MOSTRAR LES ESTRATÈGIES DEL PODER D'UNA RÚSSIA QUE VA RETORNAR EL PODER CENTRAL A L'ESTAT PER SOBRE DEL PODER DEL CAPITAL.
Escrit per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
CAL DESTACAR L'HABILITAT QUE TÉ ASSAYAS PER DISSECCIONAR LES ZONES DE PENOMBRA DEL CONTEMPORANI(...)POSA EL SEU INTERÈS PER LA MEMÒRIA POLÍTICA AL SERVEI D'UNA CRÒNICA INCISIVA SOBRE L'ASCENS DE VLADIMIR PUTÍN A LA CATEGORIA DE GRAN MALVAT DEL NOSTRE TEMPS.
Escrit per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.
SOTA LA BATUTA DEL CINEASTA FRANCÈS OLIVER ASSAYAS, BARREJA REALITAT I FICCIÓ, PER RETRATAR L'ASCENS AL PODER DE VLADIMIR PUTIN, EMBLEMA D'UNA NOVA POLÍTICA POPULISTA QUE MENYSPREA EL CONCEPTE DE VERITAT.
Escrit per M.Faber des del Festival de Venècia, per Caimán CdC, marc de 2026

Guió, segons novel·la homònima de Giulano Da Empoli. Oliver Assayas i Emmanuel Carrère.

França, 2025.
Duració 156 minuts
SINOPSI
En mig del caos postsoviètic dels anys 90, el jove Vadim Baranov (Paul Dano) comença a forgar-se un camí com artista i productor televisiu. La seva elocuència i connexió amb les altes esferes, el porten en convertir-se de la nit al dia en l'assessor d'un agent de la KGB, amb un brillant porvindre: Vladimir Putin (Jude Law). Des de l'entranyes del poder ambdos donaran forma a la nova Rússia, difuminant els límits entre veritat i mentida.
Filmaffinity, traducció del blog.
CONTEXT HISTÒRIC
La pel·lícula fa un recorregut per alguns moments claus per entendre la Rússia actual, com l'enfonsament del submarí Kursk l'agost de 2000, la guerra de Txetxènia o l'annexió de Crimea. El resultat és una pel·lícula brillant amb un discurs que cau amb alguns excessos evitables.
Escrit per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.

El director, Oliver Assayas

TRAJECTÒRIA D'OLIVER ASSAYAS

Oliver Assayas té capacitat per sintetitzar de forma eficaç escenaris geopolítics d'alta complexitat; ho va fer amb l'esvalotat panorama de la Guerra Freda amb la trepidant minisèrie “Carlos” (2010) i en la més discreta “La red avispa”(2019)(...)
El (2002) quan Internet feia els primers passos, “Demonlover”(2002) va posar l'atenció en la circulació de pornografia i en els ocults interessos financers en la xarxa de xarxes, mentre que en “Personal Shopper”(2016) va perfilar el vuit existencial d'un món lligat de mans pel materialisme capitalista.
Escrit per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.

NÚRIA opina

Interessant film que dona una visió- si més no, occidental- sobre la política Russa d'un moment determinat, on es gesta la pujada al poder de Vladimir Putin, actual i encara, líder soviètic.
Per qui es pensés que era un simple titella de l'oligarquia russa, i per això va arribar al poder, queda clar que va ser una bona elecció, però allunyada de les seves intencions primeres i interessos.
El film té una estructura més novel·lística que cinematogràfica, i les actuacions més teatrals que cinematogràfiques.
Malgrat tots aquests inconvenients que el fan més una obra amb un interès històric més que res, està ben narrada i et dona una visió de Rússia, si més no diferent. Com que no jutja i allò que fa és narrar i explicar-se més que res, a través d'un personatge transcendent, però sempre a l'ombra, com li cal a un bon assessor. Et permet configurar la teva opinió sobre els esdeveniments.
Film per les persones que els interessa la política i la història, sense càtedra i potser també, pels que no.

MARTINA opina

Aquesta versió cinematogràfica de la novel·la de Giuliano da Empoli (2022), que narra l'ascensió de Vadim Baranov, principal assessor de Vladimir Putin, cavalca a ritme literari mentre et submergeix en la ment extravagant d'una figura que sense dubte té pes conèixer.
Crec que et permet entendre el rerefons d'una ideologia, capbussar-te en aquell moment, pots entrar en la història recent des de la porta del darrere.
Per mi vaga la pena, diria que, és part important del dia a dia actual. A més planteja una mirada particularment detallada de l'evolució de les idees, reflexiona del paper de la veritat, de l'ús deliberat de la mentida.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:

NOVEL·LA I PEL·LÍCULA

En la novel·la “El mago del Kremlin”, l'escriptor i antic diplomàtic Giuliano Da Empoli crea un personatge de ficció anomenat Vadim Baranov per portar a terme una mena d'assaig ficció documental sobre els últims anys de la història russa, centrant-se en el procés de creació de la figura de Vladimir Putín. Baranov és un director de teatre avantguardista, un especialista en reality shows televisius que porta a la pràctica una cínica visió dels mecanismes de poder per ajudar a configurar la figura d'un nou tsar, Putin. L'eix de la seva política consisteix en a aconseguir que, Rússia no es converteixi en la Disneyland dels oligarques de l'era Yeltsin, per tornar al país la vocació nacionalista i la verticalitat de l'Estat.
Escrit per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.








dimecres, 4 de març del 2026

BALANDRAU, vent salvatge. Director, Fernando Trullons.

S'ALLUNYA D'UN POSSIBLE SENSACIONALISME I SENSIBLERIA FÀCIL, PER ERIGIR-SE EN UNA SÒBRIA CRÒNICA D'UN GRAN DESASTRE DE LA NATURA, DES DEL PUNT DE VISTA DE LES SEVES VÍCTIMES, ELS SEUS FAMILIARS I ELS RESCATADORS.

PER AMANTS DE LES APARATOSES HISTÒRIES REALS, TRACTADES AMB TACTE.
Paraules de Pere Vall. Fotogrames digital 18/02/2026.

Guió, Danielle Scheif, basat en la novel·la Jordi Cruz.
España, 2025.
Duració, 116 minuts.
SINOPSI 
El 30 de desembre de 2000, un grup d'amics surten amb esquis de muntanya per pujar al Balandrau, el Pirineu. Fa bon temps i sembla que tot anirà bé, en questió de minuts el temps canvia sobtada i imprevisiblement. Un vent salvatge, el torb, arriba i ocasiona una de les pitjors tormentes de la història d'aquell indret.
En part, Filmaffinity.

El director, Fernando Trullons.
Del director, biografia i filmografia: https://www.ecir.tv/escuela/profesor/17

NÚRIA, opina.
Res pitjor que anar a veure un film tràgic en un moment personal on els esdeveniments de la metereologia t'han colpit fa poc i encara estàs recuperant-te de l'ensurt.
Aquests, ha estat el meu moment...
Aleshores m'ha sigut impossible gaudir de la narració assossegadament i en aquestes circumstàncies, se'm fa difícil tenir alguna opinió mínimament fiable.
Conclusions, la muntanya és bonica i pot ser molt perillosa i cal tenir aquesta consideració abans d'abordar qualsevol aventura en ella. Els equips de rescat fan una tasca que no seria possible si les persones que l'executen no tinguessin una preparació adequada per fer-ho i una vocació i voluntat de servei lloable. En aquesta tasca es fa imprescindible el treball d'equip i la col·laboració entre diferents equips. Gràcies, a totes aquestes persones que posen en risc la seva vida per rescatar a persones que han anat simplement a gaudir de la muntanya, i per això hem de ser molt curosos amb allò que decidim fer, no només posem en risc la nostra vida, sinó també la de les persones dels equips de rescat.

MARTINA, opina.
Per mi és una proposta per tots els públics i encertada per moltes raons. Primer perquè els fenòmens meteorològics extrems es donen cada vegada més freqüència, està bé prendre consciència. A més i atès que, conèixer la bellesa de que forma part del nostre entorn proper ens construeix i ens fa molta falta.
En poques paraules diria que aquesta proposta és molt catalana, enfoca sobretot les conseqüències entorn d'una tragèdia, conscient de què vol mostrar. L'estil confessa aquesta realitat particular nostra, la que posa la família i els valors al centre, reduint aquesta aroma de món fred que arrossega la globalització.
Crec que l'estructura narrativa és molt original, la història del què va passar és coneguda així que això s'explica de pressa, explora doncs el pànic i el panorama des d'una altra mirada.

Fitxa completa i altres informacions:

diumenge, 1 de març del 2026

Històries del buen valle. Director, José Luís Guerin.

NO BUSQUEU CAP OSTENTACIÓ ESTILÍSTICA NI POSES D'AUTOR IMPOSTADES: TOT ÉS ENGANYOSAMENT SENZILL, TRANSPARENT, ORGÀNIC EN EL TRANSCURS D'AQUESTA ARRABASSADORA OBRA MESTRA, ON L'EMOCIÓ SURT DE L'INTERIOR DELS PERSONATGES, DE LA VERITAT AMB ELS QUE ELS RETRATA LA CÀMERA DEL CINEASTA, PERÒ TAMBÉ D'UN INTENS, LLARG, SUBTIL I RIQUÍSSIM TREBALL DE MUNTATGE, CAPAÇ DE CREAR FLUÏDESA EN LES TRANSICIONS I RESSONS SOTERRATS DE SUGGERENTS RESSONÀNCIES.
Calos F. Heredero. Escrit i tret de Caimán CdC, digital Crònica de St. Sebastían 9/9/25.

PRODIGIOSA (...) UN CANT A LA VIDA I A LA RESISTÈNCIA DELS MARGES (...) GUERÍN MAI ES MOSTRA ALIÈ LA LA MEMÒRIA CINEMATOGRÀFICA, MALGRAT LA VIDA ATZAROSA I ESTRANYA, ÉS EL VERITABLE ART (...) PURA POESIA I RESISTÈNCIA.

Elsa Fernández-Santos. Diario El país. 13/02/2025.


Guió, José Luís Guerin
Duració, 122 minuts
Documental
España, 2025.
Premi especial del Jurat, Festival de St. Sebastià 2025.

SINOPSI

Vallbona és un barri de l'extraradi de Barcelona aïllat per un riu, vies de tren i autopistes. És un barri perifèric que, viu el trànsit entre el món rural i l'urbà, preservant formes de vida eradicades del centre i on coexisteixen les cases dels primers migrats, qui van arribar després de la postguerra i els nous blogs de la ciutat dormitori on es concentra la nova migració, convertint aquest humil racó de la ciutat en una veritable aldea global. Una memòria gestada per les lluites veïnals. “Històries del buen valle” és una suma d'imaginaris, de conflictes socials, generacionals i identitaris, urbanístics i ecològics; però també una mirada reposada i humanista sobre el món actual.
Tret de Fimaffinity.
El director, José Luís Guerin

NÚRIA opina

Una pel·lícula feta des d'una mirada èticament impecable de respecte, estimació i confiança amb l'altre sense esquerdes, en un moment on certes generalitzacions no ens ajuden gens a tenir aquesta mirada cap els nostres congèneres.
Feta amb una professionalitat cinematogràfica impecable.
Una petita joia del documental, intimista.
Una microvisió del món que ens permet generalitzar des de la confiança i respecte a l'altre.
Crec que és un film que és molt important veure'l el cinema per donar-li el reconeixement i  el valor que té.
Gràcies, José Luís Guerin

MARTINA opina

Vallbona s’explica des de la virtuosa mirada de José Luis Guerín, mitjançant un documental que ensenya la vida de la seva gent, fent d’altaveu sobretot de les persones més joves així com dels més ancians.
Passant pel què podria haver sigut, el què és i el que fan que sigui, et submergeixes en molts universos paral·lels, tots units per l’aïllament inevitable que procuren tots els eixos viaris d’aquell entorn, d’ara i d’abans.
Un barri que es mostra orgullós, que valora ser un què i sobretot que humilment fa pinya. Amb la suma d’imaginaris el relat et fica en cada història, transita per les identitats que el constitueixen, no evita mostrar-ne els conflictes. Per mi un plaer per gaudir-ne sense esperar que passi res, amb ganes d’entrar en una panoràmica intimista, cavalcant amb fantasia i sobretot amb la picardia amable del qui vol proposar una concepció humanista del veïnat.

Fitxa completa, filmografia i crítiques a: 
Una molt interessant crítica de Carlos F. Heredero a Caimán CdC:
Entrevista llarga però que vaga la pena dedicar-hi el temps d'escoltar-la.
La pel·lícula l'acaba l'espectador, diu Guerín: