Núria opina. TABÚ

Relat cinematogràfic que el podem considerar una llegenda, part d'un mite o simplement un bon relat del record d'una aventura amorosa d'uns colonitzadors portuguesos que, exasperats per un clima i un entorn extraordinari, trenquen el seu vàrem de normalitat convencional i es llencen a una fervorosa aventura amorosa, on el temps l'allunyarà de la gris realitat quotidiana i la convertira en mite.

La història clàssica, com tantes altres vistes al llarg de la història del cinema, una dona a la seva vellesa comença a desvariejar i comença a recordar fragments inconnexos d'una història d'amor que va viure a la seva joventut a l'Àfrica, al mateix temps que agafa mania a la seva serventa de Cabo Verde, Santa perquè creu que li fa encanteris, i té confidències amb una veïna que es preocupa d'ella i l'ajuda. La dona mort i llavors apareix el seu ex-amant que narra la història des del seu punt de vista.

Ambdues narracions s'uneixen per completar una narració molt ben elaborada.

Veig en aquesta pel·lícula un homenatge al gran mestre del cinema portuguès Manuel Oliveira, tant perquè la versió és en blanc i negre com en l'estil narratiu i els tempos. També veig moltes referències pel que fa a la fotografia i els plans a altres films com Casablanca i altres...

Una bona pel·lícula, que no és per tots el públics.