dijous, 9 de gener del 2014
Martina opina, INSIDE LLEWYS DAVIS
La trista i desafortunada vida d’aquest jove de més de trenta anys ens situa al Nova York de 1961. Com a music de folk, amb cap virtut especial que el faci destacar més del compte, li costa molt guanyar-se la vida, en el moment de creixement de la industria musical.
El seu caràcter té una vessant humana que, queda emmirallada amb la relació que té amb els animals, en particular amb el gat que pertany a una de les parelles que solidariament li ofereixen el seu sofà ja que l’individu no pot ni pagar una vivenda. Suposo que metafòricament el nom del animal de companyia és Ulisses, cosa que m’ha fet gracia i m’ha semblat prou picaresc. El personatge, de vida itinerant e inestable, no emfatitza gens amb els altres musics i tot i l’aposta en treballar per dedicar-se amb el que li agrada no triomfa. Per tan, al meu entendre una pel·lícula simplement recomanable, d’una historia que parla del fracàs sense dotar-ho d’un caire pessimista i amb una forma narrativa original e inversa. A més jo he gaudit gràcies a una ambientació càlida, un recorregut per la realitat de la societat aristocràtica, progre i potser culta d’aleshores en aquell racó de món i un manera original de narrar-ho tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada