NYMPHOMANIAC 2 . LARS VON TRIER

Jou i Selignan conversant

MARTINA opina.
Al sortir d'aquesta pel·lícula em sentia irritada, decebuda i fins i
tot, enfadada. És un conjunt explosiu i fins i tot desagradable que, em
va fer rondinar contra l'enfocament que Lars Von Trier fa del sexe,
de les dones i fins i tot de la bondat humana en general. De fet m'ha
fet decidir que, no m'interessa aquest director i que en general, puc
afirmar que, no gaudeixo del seu cinema.

Potser, és perquè no connecto amb aquest tipus d'obra que, per molts és
considerada com a intel·lectual o de l'escola Dogma. Probablement és una
qüestió més simple i és que aquesta pel·lícula, en particular, m'ha
semblat fins i tot pedant.

Una historia molt llarga, uns personatges molt obscurs i una temàtica
molt intima, tractada de forma plana i banal.

Per mi, un mal acabament d'un monogràfic, envers una parcel·la molt
complexe de la nostra interacció humana. Una llàstima, ja que, en
veure la primera part va interessar-me i estava esperant un bon
acabament.

NÚRIA opina,

Aquesta és la segona part d'una història que no té massa sentit sense la primera que, ja hem comentat en aquest blog. L'esperava amb una certa ànsia, sobretot i tenint en compte que la primera em va agradar.

He aguantat la narració sense gaires problemes, Crec que està ben estructurada i té un ritme adequat, és captivadora i enganxa, si hi entres.

També m'ha passat que, de mica en mica he anat simpatitzant més amb el personatge de la Jou, tot i que, em puguin costar de païr, o si més no les pugui trobar força incomprensibles...,però acabes sentint compassió i per un personatge complex que arrossega un patiment terrible, tot buscant alguna satisfacció o redempció a través del seu impuls sexual, sempre, clarament insatisfet. Aquesta pulsió, més forta que ella mateixa, la porta a fer coses punibles des d'un punt de vista moral. Paper, magníficament interpretat per Charlotte Gainsbourg que, aconsegueix una química amb l'espectador, difícil per un paper com el que fa.

Al meu entendre a través de la narració al seu interlocutor, en Selignan, que està sent el seu salvador físic i psíquic, ella es va alliberant de la forta càrrega que porta. L' interlocutor l'escolta i a través dels seus comentaris canalitza el seu sofriment cap a fora..., però al final aquest la decep perquè busca el mateix que els altres.

Aquest final, és molt decebedor i ve carregat de significats molt negatius que, m'ha fet semblar tot plegat una farsa i en Lars Von Trier un estafador de primera, que sap vendre't una història que et té clavat a la cadira durant unes sis hores, per arribar a la conclusió que la pulsió sexual és més forta que tot i que arrossega, fins i tot els que es creuen més purs, imposant-se sobre qualsevol altre tipus de sentiment o raonament.

Crec que en Lars Von Trier sap com fer cine, però ara, no sé, si m'interessen les seves pel·lícules, per les tesis que defensa sobre el gènere humà.