LE PASSÉ. Director, Asghar Farhadi.

El director, Asghar Farhadi.

NÚRIA, opina

Aquesta pel·lícula l'he trobat boníssima.

Té tots els ingredients per obtenir-ne un bon resultat: una bona història, una actuació immillorable, un bon guió i, un bon director que sap treure'n suc de tots aquests elements, per aconseguir una pel·lícula magistral que, impacta, sorprèn i emociona.

Aquesta història, ens parla de la gran complexitat de les relacions humanes. Com les actuacions que en un moment determinat hem tingut, ens poden marcar i provocar-nos uns estats d'ànim dels que no ens podem alliberar tan fàcilment..., però, podem lluitar per tal de treure'ls a la llum i exposar-los a la visió dels altres, per tal de, tirar endavant, tot experimentant un fort dolor que, ens permetrà comprendre que el punt de vista de l'altre mai ens és alie, quan l'estimació és la bandera que tots defensem com a territori sagrat.

Les bones pel·lícules, a part d'emocionar-nos tenen l'avantatge que poden suscitar en cada espectador una lectura diferent. Aquesta, és una de les seves virtuts.

Gràcies Asghar Farhadi.

MARTINA, opina

Feia temps que no veiem una pel·lícula tan absorbent, intensa i amb una història tan ben narrada.
Aquesta obra, del gènere del drama, explica una sèrie de situacions que esdevenen en les relacions dels membres d'una família moderna. Per mi, defineix la no simplicitat de la gènesi humana, i ho fa mitjançant un fil conductor basat en el moment de dos progenitors separats físicament de les seves respectives parelles civils i que volen fer front al passat, tot iniciant els tràmits per poder casar-se novament i tenir un fill plegats.
Una peça d'art que, de forma subtil ens desglossa totes les peces que configuren el món interior d'aquestes dues persones i també, de totes aquelles persones que constitueixen el seu entorn.
Una commovedora imatge de la depressió, del segle XXI i al meu entendre, una lectura molt humana de la vida. També, una manera de presentar les situacions d'aquestes persones sense comprometre la seva moralitat, sense qüestionar el seu posicionament i sobretot, situant de forma molt digna cada un dels elements que formen part d'aquesta història tan humana.

OCHO APELLIDOS VASCOS. Director, Emilio Martínez-Lázaro

El director, Emilio Martínez-Lázaro

Sinopsi

En Rafa és un noi andalús que viu com un senyoret a Sevilla, només l'interessa el fino, la gomina, el Betis i les dones. Coneix a una noia basca, Amaia, que ha anat a Sevilla amb les seves amigues a fer el comiat de soltera, s'enamora d'ella i decideix anar-la a buscar al país Basc. Allà, es farà passar per basc amb el pare d'aquesta i passaran una sèrie d'aventures...

Informacions

Aquesta pel·lícula ha tingut un èxit de taquilla impressionant, al cap de tres setmanes d'estar en cartellera havia recaptat 16.5 milions d'euros i l'havien vist 2.6 milions de persones.

Ha aconseguit el Top-15 del rànquing de recaptació mundial, quan només ha estat estrenada a Espanya, superant “El lobo de Wall Street”.

En aquests moments, ja porta recaptats 42 milions d'euros.

Qui diu que el cine està a la baixa??

NÚRIA, opina

Una comèdia espanyola simpàtica, divertida i digne.

Al començament he rigut molt, després la història no sap mantenir el ritme i perd una mica de gas, però malgrat tot, s'aguanta bé.

El més divertit és la banalització que fa de temes que a Espanya, en segons quin moment han estat tabú, com és el dels bascos..., crec que hem de poder riure'ns de tot, sobretot de nosaltres mateixos..., bravo per l'atreviment.

Diu que la propera, ens toca els catalans..., no sé si ho aguantarem que això ho faci un madrileny..., és broma.

MARTINA, opina

Aquesta comèdia ha sigut un èxit total en les taquilles de les darreres setmanes i nosaltres no ens l'hem volgut perdre.
La veritat és que té tots els ingredients necessaris per ser una comèdia fresca, simpàtica i folklòrica.
A mi personalment m'ha distret i divertit però també m'ha semblat que agafava tots els tòpics essencials de les regionalitats i les convertia en un tema social. Cosa que segurament té bastant de cert, però que, més enllà de la potencial capacitat per convertir-se en una pel·lícula que viatgi a la recerca d'audiències internacionals, també acaba sent una temàtica molt suada.
La clau d'humor, per mi, sempre és quelcom saludable per abordar qualsevol aspecte, i, sobretot tractant-se de les diferències, perquè considero que és imprescindible per acceptar-les i treballar en les qüestions de base.
Mitjançant un personatge molt andalús i una noia molt basca, aquesta obra cinematogràfica, al meu entendre, acosta a la problemàtica de la riquesa cultural a la península, als qui, comprenguin aquesta qüestió de forma positiva. Em pregunto però, si aquesta lectura serà igual per tothom....

IDA. Director, Pawel Pawlikowski

El director, Pawel Pawlikowski

Del 2012. És la primera pel·lícula que podem veure d'aquest director polonès en la nostra cartellera. També, és la primera vegada que roda un film a Polònia i amb temes força polèmics i controvertits com és, el catolicisme, el comunisme, l'estalinisme i l'antisemitisme d'un període de la història de Polònia.Rodada en blanc i negre i format 4:3 que ajuda a la concentració i a potenciar l'expressió dels rostres. Moltes tomes, estan fetes, rodant l'escena amb la càmera una mica baixa per tal de potenciar l'efecte que, les figures es perden en l'espai vertical.

Al Festival de Gijón del 2013, va guanyar el premi a Millor pel·lícula, Millor actriu (Kulesca),

Millor guió i millor direcció artística, i dos premis a la millor pel·lícula als Festivals de Varsòvia i Londres.

Sinopsi
Polònia, anys 60. Ida és una noia que sempre ha viscut en un convent i vol esdevenir monja. Abans de fer els vots, la mare superiora, l'envia amb la seva tieta Wanda que és jutgessa i que mai ha volgut saber res d'ella. Wanda és una jutgessa comunista que, en el seu temps va col·laborar en la purga estanislista, ara això ja ha passat i els estanislistes han estat allunyats dels llocs de poder, relegant-la en un lloc a províncies. Ella, és una dona alliberada que, omple el seu temps amb tabac, alcohol i sexe, tot intentant tapar un passat massa punyent.
L'entrada de la neboda a la seva vida, l'obliga a buscar la veritat d'un passat que, altrament no hauria volgut haver de remenar. Aquest camí que fan juntes, cap a la recerca d'un secret tapat pel temps, les adreçarà cap a dos finals ben diferents i l'opció que prenen serà al seu secret particular.


NÚRIA, opina
Una pel·lícula bellíssima. Una veritable poesia visual, on els diàlegs- mínims i molt significatius-conjuntament amb els silencis, les mirades, l'entorn i la música, formen un conjunt que ens endinsa en la complexitat humana i en especial, l'ànima femenina, representada per dos ésser ben diferenciats, però gens oposats que, busquen com emplenar el buit de l'existència.
Ida, potser ho trobarà a traves del silenci, la renúncia i l'austeritat.., Wanda a través de l'entrega a una causa idealitzada, tot omplint els seus temps morts d'alcohol, tabac i sexe. religió i política, dos camins que poden ser absolutament honorables o absolutament perversos i enverinadors..., la història ens ho va desvetllant.
Una lliçó d'antidogmatisme sobre els errors individuals i col·lectius, carregada de bellesa.
La recomano per tots els que desitgin fruir del que hi ha fora del temps sorollós i frenètic, en què ens ha tocat viure.

MARTINA, opina
Mitjançant la narració de la vida d'una noia jove que es vol fer monja, aquesta obra ens situa en un context social de la Polònia comunista.
Una història que planteja moltes coses de forma pausada, bonica i molt dialogant. Que retrata a un país sense entrar en els seus detalls. Una mirada a la vida d'una dona que, ens dóna una visió molt completa de com vivien els polonesos.
Personalment m'ha semblat una poesia, una peça d'art que, m'ha fet sentir com, la complexitat de moltes situacions històriques situa a les persones en una espècie de contradicció amb el seu país o allò que són les seves arrels. He interpretat que, el director d'aquesta pel·lícula ens volia ensenyar com ell entenia el seu país d'origen. On ell no havia viscut d'adult, ja que, ha passat la major part de la seva trajectòria en altres llocs d'Europa.
Això si, no és aconsellable anar-la a veure amb son, ja que, en el meu cas he passat una mala estona, els ulls se'm tancaven i no he pogut lluitar contra la falta de descans que, darrerament m'acompanya.