OCHO APELLIDOS VASCOS. Director, Emilio Martínez-Lázaro

El director, Emilio Martínez-Lázaro

Sinopsi

En Rafa és un noi andalús que viu com un senyoret a Sevilla, només l'interessa el fino, la gomina, el Betis i les dones. Coneix a una noia basca, Amaia, que ha anat a Sevilla amb les seves amigues a fer el comiat de soltera, s'enamora d'ella i decideix anar-la a buscar al país Basc. Allà, es farà passar per basc amb el pare d'aquesta i passaran una sèrie d'aventures...

Informacions

Aquesta pel·lícula ha tingut un èxit de taquilla impressionant, al cap de tres setmanes d'estar en cartellera havia recaptat 16.5 milions d'euros i l'havien vist 2.6 milions de persones.

Ha aconseguit el Top-15 del rànquing de recaptació mundial, quan només ha estat estrenada a Espanya, superant “El lobo de Wall Street”.

En aquests moments, ja porta recaptats 42 milions d'euros.

Qui diu que el cine està a la baixa??

NÚRIA, opina

Una comèdia espanyola simpàtica, divertida i digne.

Al començament he rigut molt, després la història no sap mantenir el ritme i perd una mica de gas, però malgrat tot, s'aguanta bé.

El més divertit és la banalització que fa de temes que a Espanya, en segons quin moment han estat tabú, com és el dels bascos..., crec que hem de poder riure'ns de tot, sobretot de nosaltres mateixos..., bravo per l'atreviment.

Diu que la propera, ens toca els catalans..., no sé si ho aguantarem que això ho faci un madrileny..., és broma.

MARTINA, opina

Aquesta comèdia ha sigut un èxit total en les taquilles de les darreres setmanes i nosaltres no ens l'hem volgut perdre.
La veritat és que té tots els ingredients necessaris per ser una comèdia fresca, simpàtica i folklòrica.
A mi personalment m'ha distret i divertit però també m'ha semblat que agafava tots els tòpics essencials de les regionalitats i les convertia en un tema social. Cosa que segurament té bastant de cert, però que, més enllà de la potencial capacitat per convertir-se en una pel·lícula que viatgi a la recerca d'audiències internacionals, també acaba sent una temàtica molt suada.
La clau d'humor, per mi, sempre és quelcom saludable per abordar qualsevol aspecte, i, sobretot tractant-se de les diferències, perquè considero que és imprescindible per acceptar-les i treballar en les qüestions de base.
Mitjançant un personatge molt andalús i una noia molt basca, aquesta obra cinematogràfica, al meu entendre, acosta a la problemàtica de la riquesa cultural a la península, als qui, comprenguin aquesta qüestió de forma positiva. Em pregunto però, si aquesta lectura serà igual per tothom....