El director, Martín Provost |
L'autèntica Violette Leduc |
NÚRIA opina
Violet
és una dona apassionada i ferida per la vida. La creativitat de la
seva escriptura es converteix en un bàlsam guaridor.
Té un
do natural, el de la poesia. En ella, les paraules surgeixen com el
cabdal espontani d'una font rica i clara.
Un dia
descobreix un llibre de la Simon de Beavoir, li desperta una profunda
admiració i la vol conèixer. Quan la troba, li entrega el seu
primer llibre, Asfixia. La Beavoir el llegeix i queda corpresa per
una escriptura torrencial, carregada de força i emoció, li fa
algunes recomanacions per millorar i recolzarà la seva publicació.
Malgrat
això, la carrera d'una dona escriptora en aquell temps, no era gens
fàcil, sobretot sinó era una dona ben relacionada amb els homes
intel·lectuals de l'època.
Ella, no
és una intel·lectual, és una escriptora amb molt de talent,
mancada de prejudicis sexuals...i la vida no és gens fàcil per ella.
Crec que
és força interessant conèixer alguna cosa més d'uns personatges
femenins que, en el seu moment van marcar època per ser dones d'avantguarda i van esdevenir un referent important per moltes de
nosaltres.
La
recomano a tothom, tant si us interessa els personatges en qüestió,
com si no, ja que parla de la creació, de les seves dificultats i de
les diferents maneres d'abordar-la. També parla de l'amistat i de
l'amor...i de moltes altres coses de la vida.
Una bona
pel·lícula que passarà sense pena ni gloria, com tantes d'altres.
MARTINA opina
Aquesta
original pel·lícula ens permet conèixer profundament a Violette
Leduc, una dona d'origen humil que, mitjançant l'escriptura
aconsegueix fer poesia d'algunes de les grans temàtiques que
afectaven la seva estabilitat emocional. Una escriptora que, no es
refugiava en l’escriptura sinó que, traslladava a les paraules
belles, les passions obscures i problemàtiques vitals que la
turmentaven.
Quan es va conèixer amb Simone de Beauvoir,
ambdues van establir un lligam molt fort, tot i ser dues persones
molt diferents, gairebé oposades. Potser per la seva condició
femenina que, encara les mantenia apartades de la vida social i
sempre en segon terme, segurament compartien el fet d'haver de
lluitar molt per poder defensar la seva llibertat com a persones. Fet
que les manté unides durant tota la seva existència.
El
que més m'ha agradat d'aquesta obra és, el seu transcórrer per
capítols, on de forma ordenada, anem passant per diferents etapes de
la vida de l'artista. Una manera d'entendre la passió exuberant
d'aquest personatge que, manifestava a qualsevol qui es creués en el
seu camí. Per mi, una forma elegant de permetre a l'espectador,
comprendre i diferenciar els diferents autors de l’època.
En construcció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada