Jonay
Armas. En el seu artícle, “Una travesia afectiva”. Caimán 49
(100), maig 2016.
Duració, 100 minuts.
Sinopsi
Alma, una noia de vint anys que viu i treballa en un ambient rural amb la seva família, esbrina on ha anat a parar una olivera mil·lenaria que, la família va decidir vendre en el seu moment. Vol recuperar-la per amor al seu avi. No ho té fàcil, però comença un viatge a Alemanya per tal de fer-ho.
 |
| La directora, Icíar Bollaín. |
La
cartellera d'aquesta setmana, no tenia massa al·licients pel meu
gust... i el capdavall, les pel·lícules de l'Icíar Bollaín sempre
són una opció respectable.
Aquesta
és una pel·lícula innocent, per no dir “inocentona” o com va
adjectivar molt encertadament la Martina, naïf. Amb un argument
carregat d'evidències i senzill.
Uns
personatges, morruts, tossuts, escarrassats, i un xic temeraris i
“xuletes” que els costa expressar els seus sentiments, però
saben donar la cara pels què estimen.
Una
història noble i sentimental, amb alguns trets còmics que ajuden a
desbloquejar la càrrega excessivament sentimental del guió.
Ho
he passat bé veient aquesta pel·lícula tan simple i transparent...
fins i tot, m'ha arribat a emocionar.
Cinematogràficament,
correcta i bonica.
Hi
ha alguna cosa en mi, malgrat tot que, vol creure en la bondat i
innocència de l'ésser humà i que creu que, cal lluitar per totes
les causes nobles, encara que d'entrada estiguin perdudes...
Què
hi farem?
MARTINA, opina.
Aquesta pel·lícula es pot descriure d'una manera ràpida: és un relat naïf. El guió està basat en el caràcter d'una noia jove andalusa, senzilla i obcecada, decideix lluitar per recuperar una olivera mil·lenària que, la seva família va vendre anys endarrere.
El seu avi, de molta edat, quan els seus fills van tirar endavant aquesta operació va decidir deixar de parlar. Tota la família, està desesperada davant d'aquesta decisió però els dies passen i es constata que, és una situació irreversible.
L'escenari comença en algun indret rural de l'interior d'Espanya, entre oliveres, fins que la noia, enganya a dos innocents companys d'aventura per emprendre un viatge amb camió al centre d'Europa.
Tot és molt previsible, les bromes dels caràcters europeus basades en tots els clixés i el desenllaç no sorprèn.
Tot i així, a mi m'ha fet saltar algunes llàgrimes i també m'ha fet riure força. Per tant, al meu entendre és una comèdia simpàtica que sense ser molt enginyosa, explica una història generacional que té gràcia.
Curiositat sobre d'on va treure Icíar Bollaín l'olivera del film:
En aquesta entrevista surt la directora, l'actriu protagonista i en Pep Ambrós, el novio de l'Alma. Explica algunes coses curioses i divertides del rodatge i el càsting:
https://www.youtube.com/watch?v=_S706d1IMYI
Júlia Otero, entrevista a Icíar Bollaín a Onda Cero. Parlen de la venda d'oliveres mil·lenàries i actualitat política:
https://www.youtube.com/watch?v=0TBDXo577KE
En aquesta pàgina ho trobareu tot, crítiques, entrevistes i, fins i tot la cartellera:
http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-237226/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada