Xina,
2015.
Duració,
131 minuts.
Sinopsi
La
pel·lícula es divideix en tres parts, situades respectivament en
tres temps i en tres formats diferents. En el primer, situat el 1999,
una jove i els seus dos pretendents avancen a tentines per un sistema
que fa aigües i un altre que comença a despuntar. En el segon, el
2014, un dels homes ha triomfat com a especulador i viu a Austràlia,
ha perdut la dona, però no al fill dels dos; l'altre es debat en la
seva misèria, i en un exili incert, amb una dona a qui no estima.
En
el tercer, dóna un cop d'ull al futur, el fill viu sol amb el pare,
lluny de casa seva i s'enamora de la seva professora d'anglès...
Fragment
traduit i amb versió pròpia, tret de la crítica d'en Carlos
Losilla “Cuando el tiempo se mueve. Más allá de las
montañas”.Caimán Cuadernos de cine. 49 (100), maig 2016.
 |
| El directot, Jia Zhang-ke. |
Una
excel·lent pel·lícula. Ja em va agradar molt l'anterior film
d'aquest director, Jia Zhang-ke, “Un toque de violència”.
L'obra es descriu com un intent del director de representar el temps. Amb tres relats que succeeixen en tres dècades diferents, podem conèixer tant els diferents moments, com uns escenaris canviants que, condicionen les vides d'aquelles mateixes persones que s'hi relacionen en moments vitals varis.
Xina és un país llunyà, culturalment molt característic, té ciutadans d'origen xinès repartits per tot el món, això incrementa l'interès que allò que passa.
Personalment no sóc molt fan d'allò que em queda lluny, ni d'allò que no entenc. Cada cop, més senzillament em limito a gaudir d'allò que em queda a l'abast. Vull dir que, el cinema d'aquella part del món, sincerament no és fruit de la meva devoció.
Però, aquesta sí que crec que és una d'aquelles propostes de la cartellera que segur que els amants del cine no es poden perdre. Al meu entendre, ho té tot: bones històries, un fons amb molt de contingut, un treball impressionant en jugar amb els diferents temps, amb formats d'imatge diversos, bons actors i una mirada molt critica al món, la simbologia dels patrons culturals i les classes socials.
Per acabar-ho de fer rodó hem sopat uns farcellets xinesos boníssims a un peculiar restaurant casolà: “El Nanit”. Final també, molt recomanable!
https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187497-d2058816-Reviews-Bar_Nanit-Barcelona_Catalonia.html
Tant
l'anterior pel·lícula com aquesta, ens dóna la visió a través
d'uns personatges, del descontrolat creixement de la Xina. Els seus
personatges se'n veuran afectats des de diferents flancs.
Una
visió de l'entorn on viuen els personatges, completa la visió de la
Xina, tant en aquesta pel·lícula, com en l'anterior.
L'estructura
d'aquesta pel·lícula és molt curiosa, està dividida en tres
parts, la primera el 1999, la segona el 2014 i la tercera el 2025.
Passat, present i futur, això permet veure l'evolució dels tres
personatges en el temps i en l'espai. Un canvi de format que
correspon al de les èpoques mencionades reforcen la narració
temporal. La música en aquest film també és un component
fonamental que serveix per marcar el ritme de la narració i per
puntualitzar l'esperit temporal d'aquesta.
Una
pel·lícula intensa i completa que, informa, commou i et fa
reflexionar. Amb uns personatges que només poden ser com són i els
pot passar allò que els passa, dins d'un context d'una Xina tal com
és avui.
No
us la podeu perdre.
MARTINA opina.
De Jian Zhang-Ke, considerat com un dels millors directors asiàtics contemporanis, ja havíem vist un impressionat recull de relats, “Un toque de violencia”, 2013 que, crec que difícilment et deixa indiferent. Motiu pel que, tant la Núria com jo, teníem ganes de veure aquesta darrera pel·lícula seva. L'obra es descriu com un intent del director de representar el temps. Amb tres relats que succeeixen en tres dècades diferents, podem conèixer tant els diferents moments, com uns escenaris canviants que, condicionen les vides d'aquelles mateixes persones que s'hi relacionen en moments vitals varis.
Xina és un país llunyà, culturalment molt característic, té ciutadans d'origen xinès repartits per tot el món, això incrementa l'interès que allò que passa.
Personalment no sóc molt fan d'allò que em queda lluny, ni d'allò que no entenc. Cada cop, més senzillament em limito a gaudir d'allò que em queda a l'abast. Vull dir que, el cinema d'aquella part del món, sincerament no és fruit de la meva devoció.
Però, aquesta sí que crec que és una d'aquelles propostes de la cartellera que segur que els amants del cine no es poden perdre. Al meu entendre, ho té tot: bones històries, un fons amb molt de contingut, un treball impressionant en jugar amb els diferents temps, amb formats d'imatge diversos, bons actors i una mirada molt critica al món, la simbologia dels patrons culturals i les classes socials.
Per acabar-ho de fer rodó hem sopat uns farcellets xinesos boníssims a un peculiar restaurant casolà: “El Nanit”. Final també, molt recomanable!
https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187497-d2058816-Reviews-Bar_Nanit-Barcelona_Catalonia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada