(...)
LA FORMA QUE MIREM EL MÓN ÉS L'ÚNICA MANERA DE TRANSFORMAR-LO. DE
DESVETLLAR LA CAPACITAT SUBVERSIVA I REVOLUCIONÀRIA DE LA FICCIÓ.
Tret
d'un artícle d'en Carlos Losilla en el Cultures de la Vanguardia i
després publicat en el full de presentació de la pel·lícula del
Zumzeig.
Guió,
Ado Arrieta.
França,
2016.
Duració,
82 minuts.
SINOPSI
En
un misteriós regne de Litonia, el jove príncep hereu Egon, es passa
el dia tocant la bateria i somniant en fer una expedició
endinsant-se a la jungla, al regne perdut de Kentz, on podrà
despertar a la Bella Dorment.
Però
el rei, el seu pare, no en vol saber res, perquè no creu en els
contes de fades i s'hi oposa fermament.
Amb
l'ajuda de l'arqueòloga de l'Unesco, Maggie Jerkins, el príncep
intentarà trencar l'encanteri.
El director, Ado Arrietta. |
NÚRIA opina.
Aquesta
versió actualitzada del conte tradicional que fa Ado Arrietta,
segons versió pròpia, és molt bonica i estètica.
M'encantaria
que es fessin moltes versions dels contes tradicionals que, a mi
m'agraden molt, perquè tenen la avantatge que, donen molt de si i
són molt útils, per parlar de les virtuts i debilitats humanes.
Crec
que són metàfores molt riques, la Clarissa Pinkola ho explica molt
bé, per vincular-se a la realitat del món que tenim, comprendre'l i
estimar-lo. Ara s'utilitzen poc perquè es consideren políticament
incorrectes i es vol lliurar als infants de qualsevol realitat o
ficció que pugui ser dolorosa i els pugui fer patir. Malgrat tot, jo
crec que és una de les moltes falsedats en les quals s'instaura
l'educació avui que, no es vol mostrar als infants el món que els
tocarà viure. Justament la ficció serveix per fer abstraccions que
més endavant ens ajuden a anar processant allò que va passant i ens
va passant al marge dels valors i dels ideals...
Els
paral·lelismes que Arrieta fa amb l'actualitat, són al meu
entendre, més circumstancials que crítics, però a mi m'han
agradat.
M'entusiasmen
els registres diferents que té el cinema...
MARTINA opina.
Adolfo
Arrieta (Madrid, 1942), conegut com a 'Ado' entre els seus
seguidors, és considerat com un director de cinema
independent-underground. Avui, amb 73 anys, viu entre Madrid i París
i defineix aquest relat com una història a temporal que medita sobre
l'elasticitat del temps.
Aquesta versió del mític conte de
fades, La Bella Durmiente", és una versió contemporània de la
narració de Charles Perrault, segons una versió anglesa d'en
C.S.Evans de 1920. El príncep Egon, possible hereu del regnat de
Letonia, es passa el dia tocant la bateria i enganxat al seu Smart
Phone. És un jove del 2000, que té una història d'amor amb una
noia del 1900. El protagonista té una actitud rebel i un posat atent
només per allò que, entra als seus horitzons. Balla Swing, és un
seductor i vol decidir el seu destí.
A
mi personalment m'ha agradat, entretingut i considero que és molt
interessant que hi hagi cinema de tots els tipus i per totes les
audiències. En tot cas, considero que és un format original, ben
fet i molt més pròxim del que m'havia imaginat quan en llegia la
sinopsi. En la descripció, la presentaven com una peça de comèdia
romàntica, onírica. Per mi és una versió simpàtica d'aquest
conte de fades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada