CLASH. Director, Mohamed Diab.

Guió: Mohamed i Khaled Diab.

Egipte, França, Alemanya, 2016.

Duració, 97 minuts.

SINOPSI

Mohamed Diab ambienta tota la pel·lícula a l'interior d'un furgó militar de presoners, on l'exercit va tancant a totes aquelles persones que considera sospitoses de qualsevol afinitat amb els Germans Musulmans, acusació extensible als passejants o comparsa i a totes aquelles persones que en el pitjor moment, no estan en el lloc adequat, en el moment adequat, siguin culpables o no.

Versió i traducció pròpies, tretes de la crítica de Joaquín Torán, “El infierno sobreruedas”, a la revista “Dirigido por..." , juny 2017.

El director, Mohamed Diab.

ANTECEDENTS I CONTEXT POLÍTIC

La situació pel president electe, Morsi lider dels Germans Musulmans, era pràcticament insostenible cap a finals de juny de 2013. El seu govern més interessat a islamitzar progressivament el país que en resoldre els problemes d'atur i d'inestabilitat social, es va veure desbordat per les protestes d'una ciutadania iracunda i farta: el mateix poble que havia propiciat la sortida del dictador Hosni Mubarak el 2011, va acabar revoltant-se contra la incapacitat dels dirigents electes. La situació es va anar complicant tant que, l'exercit, acostumat a intervenir durant l'etapa dictatorial, va donar un ultimàtum a Morsi perquè dimitís en 48 hores. El mandatari es va aferrar al seu càrrec, adduint la seva legitimitat per fer-ho, els quadres de l'almirall Abdelfatash Al-Sisi, actual president d'Egipte, van complir les seves amenaces d'interferir i marcar el futur rumb del país. Aquest és el context del film.

Versió i traducció pròpies, tretes de la crítica de Joaquín Torán, “El infierno sobre ruedas”, a la revista “Dirigido por... , juny 2017

NÚRIA opina.

Poques vegades en cartellera tenim l'oportunitat de veure una pel·lícula egípcia, amb una temàtica històrica recent que ha tenyit tota l'actualitat dels esdeveniments que passen ara a l'Àfrica del nord i de retruc, a Europa.

La curiositat per endinsar-me en una realitat que desconec i de la només tinc una visió molt parcial, manipulada i mediatitzada a través dels mitjans, m'ha portat a trobar la proposta de la Martina, molt encertada.

Aquesta, és una pel·lícula que fa una aposta creativa, agosarada i atrevida per explicar-nos un fet que en aparença pot semblar molt senzill, què pot passar en un furgó de la policia quan, a dins i tanques persones amb creences i vides, molt diferents. El furgó esdevé una metàfora d'una societat que està enfadada i convulsionada, per un poder que exerceix la seva força sempre contra els mateixos, siguin del bàndol que siguin...

La proposta és molt atractiva i la situació hauria pogut donar més de si, però es queda una mica curta i es perd sense acabar d'afrontar, ni aprofundir, cap de les possibilitats que enceta.

Utilitza la càmera com el primer mitjà expressiu, per transmetre'ns la sensació claustrofòbica i d'angoixa que produeix el tancament en un espai tan petit i poc ventilat, però penso que en fa un ús excessiu i acaba sent un recurs massa repetiu que, cansa, atabala i avorreix a l'espectador, sense aportar cap element nou a la comprensió de la història.

Malgrat que no és una pel·lícula rodona i l'experiment no els hagi sortit del tot reeixit, defenso aquesta proposta que, aposta per un cinema que busca com expressar d'una manera creativa i diferent les coses que passen al nostre món.

Cal valorar també que té moments que són molt bons i encertats i que et dóna una dimensió del conflicte diferent, més des de dins de la repercussió de la política en la vida de les persones que, de la situació política en si mateixa.

Una bona aposta per un cinema creatiu i fet amb el cor i el pensament...Més que amb els diners, per donar valor a la persona i el seu món, sigui del lloc que sigui.

MARTINA opina.

Aquesta obra ubica a l'espectador al Caire durant l'estiu del 2013, just després de la revolució egípcia que va portar a la presidència a Mohamed Mursi del germans Mulsulmans. Aquest fou destituït quan pretenia augmentar la influència de l'islam al territori, i el relat ens situa després d'una jornada de disturbis on alguns dels manifestants, gent del carrer i dos periodistes són detinguts i tancats en un furgó policial.

En aquest arrest persones molt diferents acaben havent de passar una llarga espera dintre d'un espai limitat, perfecte per tenir un atac de claustrofòbia i deixar-los inhabilitats. Tot passa allà dintre, en una trama basada en la convivència, la gestió de la situació i de l'espai.

A mi personalment no m'ha agradat com està feta, ja que considero que d'una qüestió amb molta substància no en sap treure el suc. I a sobre s'allarga tant que sembla que no sàpiga on vol arribar.

Té coses interessants, com per exemple, poder tenir una radiografia dels perfils de gent implicada en la lluita política de la zona, de quina manera s'hi vinculen i poder mostrar al món com era una qüestió d'estat que afectava a tot tipus de gent.

Fitxa tècnica completa, una altra sinopsi, crítiques, tràiler i altres a, Filmaffinity: www.filmaffinity.com/es/film836362.html