HANDIA. AUDIYA. Directors, Jon Garaño i Aitor Arregi.

INTRODUIR-SE A L’INTERIOR DE LA TERRA, A LES ARRELS, EN ALLÒ QUE TENEN DE PODER QUASI ATÀVIC, PER DESPRÉS EXTREURE D’ELLES EL SEU MISTERI, ALLÒ QUE CONTENEN D’IRREAL, ONÍRIC I FINS I TOT, AL·LEGÒRIC.

Paraules d’en Javier Ocaña, a la seva crítica d’Handia al País, 20/oct/2017.

Guió, Jon Garaño i Aitor Arregi, Jose Maria Goenaga i Andoni de Carlos.

Espanya, 2017.

Duració, 114 minuts.

SINOPSI

Segle XIX. Després d’haver lluitat a la primera guerra carlista, Martín torna al seu caserio familiar a Guipúscoa i allà descobreix que el seu germà petit Joaquín, és més alt del normal. Convençut de què tothom voldrà pagar per veure l’home més gran de la terra, se’n van de viatge per Europa.. L’ambició, els diners i la fama canviaran les seves vides i el destí de la família.

Traduït i tret de Filmaffinity.

Els directors, Jon Garaño i Aitor Arregi.

NÚRIA opina.

Aquesta és una pel·lícula concebuda com una gran producció i feta amb molts esforços.

Explica una història bonica, tendre i dura de dos germans que viuen en un caserio basc a mitjans SXIX. Un d’ells, ha d’anar a la guerra carlista, perquè el pare l’ha triat i l’altre es queda a casa a treballar. El que ha marxat a fer la guerra, li costa tornar a la casa familiar un cop acabada, està ressentit amb el seu pare i la guerra li ha deixat un braç inútil. Quan torna, es troba amb un germà que ha crescut massa i és gegant i converteix la seva anomalia en espectacle i se’n van tots dos per Europa i guanyen molts diners que, entre altres coses els serviran, per pagar les terres familiars que les tenien arrendades.

L’escenificació, el vestuari i tot està molt elaborat...però per mi és una narració feta des de la distància, cosa que per mi ha sigut una dificultat per entrar en la història i que aquesta m’arribés a emocionar. L’entenc i em commou des de la raó i però l’art al meu entendre, ha d’entrar primer per l’emoció, per a després i en tot cas, arribar a la raó. En canvi la vida, ha d’entrar per la raó per donar pas a l’emoció, perquè si no, ja podem plegar.

Potser he estat jo qui, no ha sabut entrar-hi ?

Tot i això, crec que és una pel·lícula que té molts valors pels quals, es pot anar a veure-la.

MARTINA opina.

Aquesta obra ha sigut sense cap dubte la gran premiada als Premis Goya 2018. Nosaltres no l’havíem vist i hem aprofitat la reposició que estan fent a molts cinemes, per gaudir-ne a la pantalla gran.

A mi personalment m'ha semblat una opció interessant que, explica la història de la malaltia d'un noi d'un entorn tancat i et permet entrar en la seva manera de viure-la. Crec que de manera elegant, el relat, et porta a entendre totes les dificultats del dia a dia d'un noi que, mai deixarà de créixer. Veient el què implica; físicament, culturalment, científicament, socialment i emocionalment.

Sobretot m'ha semblat a destacar com retrata, des de la bellesa, l'interior d'un personatge que no és ni blanc ni negre, sinó que amb els seus matisos, té una vida condicionada per un fet inherent al seu físic.

Una història universal, que explica a tots els públics, un cas que té interès. Amb poesia, delicadesa i al meu entendre, participant d'alguna manera a la massa critica que qüestiona les etiquetes, contra les malalties, construeix un argument a favor de veure les diferencies, com a oportunitats de millora de tots plegats.

En definitiva i pel meu gust, una mostra de talent de molts tipus, cinema executat al complet i donant espai a totes les seves possibilitats.

Premis Goya d'enguany:
https://www.google.es/search?q=xxxii+premis+goya+guanyadors&stick=H4sIAAAAAAAAAONgFuLVT9c3NEwzzks2LqwqU0LlailkJ1vpJ5YnFqVAyPjk1KLU3Py8SqvyzLy81KJiAHU1QoBCAAAA&sa=X&ved=0ahUKEwjc_tK98KDZAhXJD8AKHSr0DdkQMQixATAU&biw=1366&bih=637

Crítiques, fitxa completa, director i altres informacions al Filmaffinity:

https://www.filmaffinity.com/es/film610629.html