UN
RELAT ENTORN DE DOS PERSONATGES CONDEMNATS A ODIAR-SE, PERÒ QUE EL
FINAL ACABEN CONVERTINT-SE EN UN MODEL DE TOLERÀNCIA I RESPECTE.
Paraules
de Beatriz Martínez. 28/03/2018.
Director,
Yvan Attal.
França,
2017.
Duració,
95 minuts.
SINOPSI
Una
estudiant universitària francesa d'avis algerians ( vital i
estupenda Camèlia Jordana , és humiliada per un arrogant professor
( entre odiós i desvalgut, Daniel Auteil), en el seu primer dia de
classe. La direcció de la Universitat decidirà unir-los per la seva
participació al Concurs Nacional d'Oratòria.
Paraules
adaptades i traduïdes per mi, de Jordi Costa, 31/3/2018 pel diari
“El País”, crítica de cinema d'aquesta pel·lícula.
 |
| El director, Yvan Attal. |
NÚRIA
opina.
Tant
a la Martina com a mi ens agrada el cinema francès. Amb més
intensitat o amb menys, connectem bé amb les seves propostes.
Aquest
film tracta el difícil tema dels francesos nets d'immigrants que, es
veuen sotmesos a subtils formes de discriminació i això dificulta
la igualtat real, enfront d'altres tipus de francès que ho tenen més
fàcil. Si a tota aquesta discriminació encoberta li afegeixes el
fet de ser dona, la dificultat augmenta un grau més i si a aquesta
li afegeixes els trets físic d'origen àrab, abans i després dels
atemptats, un altre més. La polèmica en aquest cas es genera en
l'àmbit acadèmic, on un professor políticament molt incorrecte,
s'acarnissarà amb una alumna el seu primer dia de classe. Però
després, s'haurà d'entendre amb ella, li agradi o no. Utilitza una
estratègia de desenvolupament clàssic en el cinema, on dos
contraris es veuen obligats a entendre's per l'assoliment d'una tasca
comuna.
El
tema està tractat en format comèdia, jo diria ponderada que, va
molt bé per desdramatitzar els temes, però no per treure-lis
importància, ans al contrari, dóna llibertat per posar sobre la
taula qüestions que altrament, serien difícil de tractar.
Crec
que els francesos són els reis (resulta paradoxal fer servir aquest
terme, pels que van guillotinar als seus) de l'autocrítica i de la
ironia, la cadència de la seva llengua, els va de perles. No en va
són els inventors de la Revolució Francesa, la Marsellesa i la
Il·lustració. Que lluny estem nosaltres encara de tot això, quan
l'estat republicà és ja una antigalla clàssica que cal renovar i
nosaltres encara estem a segles d'arribar-hi...
Que
trist, quina vergonya!!
He
passat una estona divertida i distreta amb una comèdia, a la que
podríem fer alguna crítica ideològica, si filem prim, però crec
que té un plantejament i desenvolupament, molt correcte i
satisfactori.
MARTINA
opina.
Aquesta
comèdia crítica, passional i dialogant, ens presenta mitjançant
una història ben senzilla però plena de contingut, la part més
fosca del racisme actual, obcecat, enquistat i inherent en les
societats benestants.
El
poder de la paraula, ens presenta aparentment una història totalment
naïf i previsible, on un professor de dret insatisfet té una última
amonestació i oportunitat per no perdre la seva plaça. Haurà de
preparar a una jove procedent dels suburbis per un concurs nacional
d'oratòria. I, amb aquest relat que sembla banal, ens mostra en clau
de sàtira, com els perjudicis de classe es perpetuen en els
estaments acomodats, qüestionant l'ètica i la moral. Amb la sàtira,
ataca a tots aquells que es protegeixen sota la seva closca
d'amargura.
A
més a més, l'entrellat de la mateixa narrativa ens permet, sense
haver de pensar gaire, veure moltes qüestions. Acompanyant a
l’espectador a reflexionar més enllà, sobre temes com: el valor
del poder, els privilegis de classe, els danys de la ira o la força
de la gelosia... I, retratant el rol d’un mestre, capaç de conduir
als seus alumnes fora de la seva zona de confort, tot sacsejant-los
per tal de fer-los sortir, les seves millors habilitats.
A
mi personalment m’ha semblat un relat interessant, que convida al
diàleg i proposa sortir de la comoditat de la comèdia.
Per
concloure, em sembla molt coherent i potent el missatge que transmet.
La importància de no perdre la capacitat d’explicar les coses de
manera senzilla. Es a dir, pel meu gust, molt recomanable.
