LADY BIRD. Directora, Greta Gerwig.

I RESULTA EMOCIONANT ASSISTIR A AQUEST PETIT MIRACLE QUE SUPOSA QUE UNA ARTISTA TROBI LA SEVA VEU I LLUITI PER IMPOSAR-LA.

Frase de Beatriz Martínez, “Reafirmar la identidad”. Lady Bird, de Greta Gerwig. Per a Caimán Cuadernos de Cine, febrer 2018.

Directora i guionista, Greta Gerwig.

EUA, 2017.

Duració: 94 minuts.

SINOPSI interpretativa de Beatriz Martínez.

Lady Bird és una coming of age orgullosa de ser-ho. Té tots els tòpics del gènere:

ball de graduació, el primer cop..., les baralles entre amigues, la rebel·lia juvenil, l'enfrontament amb els pares. No hi ha res especial en la vida d'aquesta jove. Però

Gerwig aconsegueix quelcom molt difícil que fa que, aquesta pel·lícula es converteixi en quelcom gran: que les seves experiències intimes adquireixin un caràcter universal i a partir d'aquestes, parlar d'una manera lleugera de temes tan complexes com, la necessitat d'aprendre dels nostres errors, la pressió social entorn l'èxit o el fracàs o el buit i la desolació que hom sent al començament d'una nova etapa. També en la necessitat de fixar-nos millor en els petits detalls i de la importància reveladora que aquests tenen en les nostres vides, ja que, a la cap i a la fi, aquests ens defineixen.

Fragment de la crítica escrita per Beatriz Martínez, “Reafirmar la identidad”. Lady Bird, de Greta Gerwig. Per a Caimán Cuadernos de Cine, febrer 2018. Tria i traducció pròpies.

La directora, Greta Gerwig i l'actriu Saoirse Ronan.

NÚRIA opina.

Tanmateix si, un error d'horari no ens hagués portat a veure aquesta pel·lícula, no l'hauríem vist. Més que res per la seva temàtica. Ara, un cop vista la podria aconsellar a gairebé tothom.

Mentre l'estava veient no em va semblar res d'extraordinari. Però de mica en mica, l'empremta d'aquesta s'ha anat fent més evident i com més temps passa, més qualitats li veig.

És una coming of age, amb tots els ets i uts i com a tal passa per tots els requisits que aquest ha de tenir, però amb una qualitat molt important que, tot allò que fa, diu, sent i li esdevé a aquesta noia de disset anys, és creïble i sincer i això. La interpretació que l'actriu- Saoirse Ronan_ fa d'aquesta, és molt encertada i crec que singularitza més el personatge.

A partir de la història de la protagonista, la directora aprofita per fer-nos un retrat de l'entorn familiar i social del moment, situada a partir de 2011 als EUA.

Una bona pel·lícula, sense pretensions, per passar l'estona i si es vol per pensar-hi. 

MARTINA opina.

La veritat és que aquesta pel·lícula en realitat vam anar-la a veure per descart, ja que, els horaris ens anaven bé i de les opcions que ens encaixaven aquesta era l'única que, a la Núria li semblava interessant.

En conjunt crec que vam estar d'acord a dir que, Greta Gerwig ens havia sorprès en positiu, amb una narració amb fons i que la pots estirar força més enllà de la pròpia història. Indagant en les entranyes d'un nucli americà de classe mitjana, acomplexat i tant imperfecte com qualsevol altra. Es tracta d'una comèdia àcida i feta amb una protagonista molt encertada, que pel meu gust a més de tenir un guapo peculiar, fa una actuació deliciosa.

Diuen que la història que narra, la d'una adolescent en plena lluita per l'emancipació, és autobiogràfica. Un esperit aparentment lliure que vol prendre distància i poder així marcar el seu propi itinerari. Una noia força peculiar, però que sense trencar cap esquema dels patrons de conducta propis d'aquestes edats, busca respostes. Un caminar a base d'art i assaig, amb la innocència d'haver d'experimentar tot allò que des del cor li fa sentir emocions i sense més remei que aprendre de tot allò que la fa més adulta, poruga i madura.

Segurament una obra que no passarà a la història però, pel meu gust, una bona mostra de cine d'entreteniment, crític i fet amb qualitat. Humor de contrasts en una societat de l'espectacle, on les preocupacions van molt més enllà de la mateixa existència i on cada individu lluita per trobar el seu lloc sense tenir garantides la igualtat d'oportunitats. Una ocasió més per entendre una mica millor aquesta societat, on costa nord i sud són horitzons paral·lels i on crec que els seus adolescents en són la seva veu cantant.

Les sempre valorades fitxes del Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/ladybird_bcn.pdf

Més informació de la directora i el film a Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film600146.html

De què tracta el gènere cinematogràfic, coming of age:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Coming-of-age_(g%C3%A8nere)

A Greta Gerwig, fins ara, se la considerava dins el moviment independent cinematogràfic, mumblecore:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mumblecore