dissabte, 15 de desembre del 2018

ROMA. Director, Alfonso Cuarón.


El recordar viene así a ser siempre un desnacer el sujeto para ir a recoger lo que nació en él y en torno suyo y, viéndolo, devolverlo, si le es posible, a la nada, o para rescatarlo de su oscuridad inicial y prestarle ocasión de que renazca, para que nazca de otro modo ya en el campo de la visión.

Notas de un mètodo. María Zambrano.


Guió, Alfonso Cuarón.
Mèxic, EUA, 2018.
Duració, 135 minuts.
Distribuïda per Netflix i estrenada en sales temporalment.
Lleó d'Or al Festival de Venècia 2018.


SINOPSI
Narra la vida d'una família de classe mitjana al barri de Roma a Ciutat de Mèxic. Durant un any de 1970 a 1971. El director aprofita per situar un relat familiar i més intimista, en el context històric de la ciutat i el país. Relat en part autobiogràfic de la vida del director mexicà.

CONTEXT HISTÒRIC
L'Halconazo va passar el 10 de juny de 1971.
Més de 100 estudiants van perdre la vida durant una manifestació pacífica, on un grup paramilitar, “Los Halcones”, van matar més de cent estudiants.


El director, Alfonso Cuaron.

Cine en majúscules.
Cine que et trasllada a un altre món i te'l deixa viure sense estridències, fluint naturalment pels tempos, com si fos la mateixa vida... sense manipular els teus sentiments.
Justament emociona per la veritat i bellesa que traspua.
Homenatge a unes dones valentes que, sempre han lluitat a la vida sense egoismes, ni infantilismes, aquí, allà i a tot arreu, en totes les llengües, colors i classes socials...
Homes invisibles, també sense classes socials que- la majoria- es deixen arrossegar per la seva pulsió sexual i després obliden les seves responsabilitats... infantilisme en estat pur, però sense innocència.
Millor poder-la veure en el format sala cinema, ja que és bellíssima, fins i tot la banda sonora.
Només puc dir, gràcies Alfonso Cuarón per haver-me donat la possibilitat d'aquesta gran experiència,134 minuts de gaudi.
Un relat d'una gran bellesa, una obra d'art.

MARTINA opina.
Una deliciosa obra d’art, la que tot i ser arriscat crear expectatives en una peça, és garantia d'èxit i la que molts han definit com la pel·lícula de l’any.
Des de divendres 14 de desembre, la podreu trobar a Netflix, però jo crec que s’ha de veure en un cinema, ja que juga amb la plena profunditat d’aquest format.
Un retrat autobiogràfic i aparentment personal, del Mèxic de la dècada dels 70. On personalment he trobat un paral·lelisme molt contemporani amb la societat actual, les discrepàncies socials i les desigualtats.
Immersió al món de la família, que ens permet anar molt més enllà, explorant una parcel·la petita però molt transparent del món on aquest nucli s’integra. Un potent relat feminista, crític, carregat de forca i molta realitat.
En resum, sobren les paraules, ja que l'únic vull dir és que, no us la perdeu!

 Entrevista d'Alfonso Cuarón:
https://www.youtube.com/watch?v=I7MjtcDTdAY

 La importantíssima fitxa del Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/roma_bcn.pdf

 Filmografia de Cuarón:
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&sn&stext=Alfonso%20Cuar%C3%B3n

La fitxa tècnica i critiques del film a Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film850453.html



a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada