ELS
SEUS DIRECTORS POSEN UN MIRALL DEFORMANT DAVANT DE L'ESPECTADOR,
INCOMODO I AGRESSIU, PERÒ NO PER AIXÒ MENYS VERAÇ I EN EL QUE TOTS
ACABEM OBSERVANT LA NOSTRA PRÒPIA NATURALESA.
Paraules,
traduïdes al català per NFG, d'en Joaquín Vallet Rodrigo per la
revista Dirigido por, amb el títol “La comèdia humana” d'abril
de 2019.
Guió,
Esteve Soler.
2019,
España.
Duració,
75 minuts.
SINOPSI
Set
raons està estructurada en set episodis que es corresponen a uns
valors que, amb més o menys credibilitat, fe i intensitat, pul·lulen
pel nostre imaginari col·lectiu. Aquest són per ordre d'aparició:
la família, la solidaritat, l'ordre, la propietat, el treball, el
progrés i el compromís.
INFORMACIÓ
sobre el GUIÓ
El
guionista Esteve Soler s'ha basat en les seves obres, “Contra el
progrés”, “Contra l'amor”, i “Contra la democràcia” i en
un curt, “Interior, Família”, per escriure el guió d'aquest
film.
Els directors, David Torras, Gerard Quinto i Esteve Soler |
NÚRIA
opina.
Amb
aquesta pel·lícula ho he passat molt bé, he rigut força. M'ha
semblat una versió actual, situada en el moment a l'estil dels
contes d'en Pere Calders que va portar el teatre amb el títol
d'Altaviana en Josep Lluís Botzo o, “El perquè de tot plegat”
d'en Quim Monzó que el director Ventura Pons va portar al cinema el
1994 o, “Los relatos salvajes” de l'argentí Damian Szifron, el
2014. Tots ells tenen la seva empremta personal, més innocents,
més pessimistes o més sarcàstics, però tots ells crítics amb el
seu moment.
Provocadors,
sorprenents, frescos, capaços de sacsejar consciències per treure't
del territori de la comoditat que implica allò que, és políticament
correcte.
Les
actuacions i l'elenc d'actors són tots molt bons i encara que les
històries no totes són igual de rodones, s'acaben salvant per
l'acció actoral. Dues de rellevants i col·locades amb força visió
estratègia, la primera “La família” i l'última “El
compromís”.
Recomanable
només per aquelles persones que, suporten ser qüestionades i són
capaces de riure's d'elles mateixes.
MARTINA
opina.
Família,
solidaritat, ordre, progrés, propietat, treball i compromís són
l’eix entorn en el que giren les “7 raons per fugir” que, ens
explora aquesta obra original.
Lligat
mitjançant un salt tangent entre una història i l’altra,
s’articulen un conjunt de relats curts, cadascun defensat per un
elenc d’excel·lent d'actrius i actors de casa nostra, representant
quelcom que denota patologies de la societat contemporània.
Amb
acidesa, estripant fort i amb un xic de gelor extrema pel meu gust,
totes les narracions passen a ritme de la melodia que compassa un
peça que, en conjunt és un divertiment interessant.
He
de dir però que, potser per com sóc profundament fanàtica de la
ironia, me li ha faltat un toc d’estridència. Potser és difícil
de definir allò que li he trobat, perquè francament concloc que,
m’ha agradat i sobretot perquè com més hi penso, més fons li
veig. Tot i això en quan a capacitat per estimular els circuits
cerebrals que em diverteixen, personalment, m'ha faltat una marxa
més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada