UNA
DE LES QUALITATS DEL FILM, ÉS QUE ACONSEGUEIX OSCIL· LAR SENSE
PERDRE HABITUALMENT L'EQUILIBRI, EN UN TERRITORI DELIMITAT PER TRES
GÈNERES: EL DRAMA ROMÀNTIC, LA COMÈDIA COSTUMISTA I EL THRILLER.
TOT AIXÒ COSIT AMB UNS DIÀLEGS MOLT BRILLANTS.
Paraules
extretes de la crítica d'en Fernando Bernal en el seu article, “La
escritura frente a la mirada”, Caimán Cuadernos de Cine, maig
2019.
Guió, Louis Garrel i Jean Claude Carrière.
França 2018.
Duració. 75 minuts.
Premis:
2018, Festival Donostia, premi millor guió.
Premis Cèsar, millor actriu rebelació (Depp).
2019, BAFICI, Festival de Buenos Aires, millor director.
SINOPSI
Ambientada
a Paris, narra la història de Marianne. Tot comença quan decideix
deixar a l'Abel per en Paul, el seu millor amic i pare del seu fill
que està esperant. Vuit anys després Paul mort i Abel torna amb
Marianne. Això provocarà la gelosia del fill de Marianne i de la
germana d'en Paul, Eva, enamorada secretament d'ell d'ençà que era
petita.
SOBRE
EL GUIÓ
Més
de cinc dècades de vida separen a l'escriptor Jean-Claude Carriere
de l'actor Louis Garrel. La diferència no resideix només en l'edat,
també en l'experiència. Més de quaranta pel·lícules del primer
com a guionista i només dues pel·lícules del segon com a director.
Malgrat això a un “L'homme fidéle”, la simbiosi
intergeneracional es produeix d'una manera natural, aconseguint que
els possibles manca de coincidència es converteixin en moments de
lucidesa i apropant dos mons en aparença allunyats, en aquest film.
(...)
I complementàriament sorgeix la solidesa com a escriptor de
Carriérre,
ja
històricament lligat a la figura de Lluís Buñuel, però capaç
d'afrontar-se a encàrrecs més literaris per directors com Milos
Forman.
Paraules
extretes de la crítica d'en Fernando Bernal en el seu article, “La
escritura frente a la mirada”, Caimán Cuadernos de Cine, maig
2019.
 |
| El director Louis Garrel. |
NÚRIA
opina.
Una
comèdia romàntica, cent per cent francesa. Per les que ens agrada
el bon cinema francès, sempre és un goig poder-ne gaudir.
L'avantatge
dels francesos és que poden parlar de la passió, de l'enamorament,
del desig i de l'amor, en tots els registres possibles i sense
carrincloneries.
El
rol del noi m'ha semblat genial, ja que és bastant comú: em deixo
estimar sense concessions i sense restriccions, ni criteri, tant és
que sigui una, com dues, molt jove o menys jove, la qüestió és que
m'estimin.
El
títol més que res em sembla una ironia per pensar-hi, ja que ell és
fidel amb el fet de deixar-se, tot i que al final reacciona i potser
aquí està la resposta, és preferentment un sòmines atractiu i amb
sex appeal...
Un
metratge curt amb un guió ben elaborat i uns personatges ben
dibuixats i cadascú amb el seu grau de misteri i també ben
interpretats, són els ingredients necessaris per passar una bona
estona, davant la gran pantalla.
Podem
aprofundir més o menys en allò que diu o no diu la història, però
vista des de la superfície una pel·lícula com un bon bombó:
Dura
poc i et deixa un bon gust a la boca!
MARTINA
opina.
Francament,
un dels meus dubtes és que, amb els veïns Gals sempre tinc fortes
contradiccions. Tant em semblen sofisticats, humanistes i sensibles,
com pedants, acaramel·lats i pretensiosos. De vegades admiro la seva
gran capacitat per vestir estèticament les coses, fer relats
centrats en els diàlegs i parlar de l’amor i del desamor com
l'única cosa important de la nostra existència. Però en altres
instàncies no em ve de gust el seu toc característic, que per algun
motiu desconegut m’irrita i em fa sentir una marciana no capacitada
per jugar al seu joc.
D'aquesta pel·lícula en parlen en general bé, i jo no faré el contrari, m’ha divertit i entretingut. En particular en valoro en positiu com és capaç de fer un relat endreçat, que evoluciona i creix de forma pausada i que al final et porta a una lectura buscada d’una història on juga a fer d’un món fictici, tot un ideal.
A mi personalment m'agrada quan aquest art s’expressa sense tabús, amb identitat i parlant de l’imaginari dels seus autors. Quan és capaç de traslladar-te a un espai temps, que de manera deliberada s’ha dissenyat pel gaudi d’aquella experiència virtual i la que a banda que no l’has escollida a la carta, traspua creativitat. Dit en poques paraules: cinema ben fet, de caràcter romàntic i honest.
Entrevista amb el director a Caimán Cuadernos de Cine:
https://www.caimanediciones.es/entrevista-louis-garrel/
Altres informacions del filmafinitty:
https://www.filmaffinity.com/es/film690613.html
D'aquesta pel·lícula en parlen en general bé, i jo no faré el contrari, m’ha divertit i entretingut. En particular en valoro en positiu com és capaç de fer un relat endreçat, que evoluciona i creix de forma pausada i que al final et porta a una lectura buscada d’una història on juga a fer d’un món fictici, tot un ideal.
A mi personalment m'agrada quan aquest art s’expressa sense tabús, amb identitat i parlant de l’imaginari dels seus autors. Quan és capaç de traslladar-te a un espai temps, que de manera deliberada s’ha dissenyat pel gaudi d’aquella experiència virtual i la que a banda que no l’has escollida a la carta, traspua creativitat. Dit en poques paraules: cinema ben fet, de caràcter romàntic i honest.
Entrevista amb el director a Caimán Cuadernos de Cine:
https://www.caimanediciones.es/entrevista-louis-garrel/
Altres informacions del filmafinitty:
https://www.filmaffinity.com/es/film690613.html
