L'HOMME FIDÉLE. Un hombre fiel. Director Louis Garrel.

UNA DE LES QUALITATS DEL FILM, ÉS QUE ACONSEGUEIX OSCIL· LAR SENSE PERDRE HABITUALMENT L'EQUILIBRI, EN UN TERRITORI DELIMITAT PER TRES GÈNERES: EL DRAMA ROMÀNTIC, LA COMÈDIA COSTUMISTA I EL THRILLER. TOT AIXÒ COSIT AMB UNS DIÀLEGS MOLT BRILLANTS.

Paraules extretes de la crítica d'en Fernando Bernal en el seu article, “La escritura frente a la mirada”, Caimán Cuadernos de Cine, maig 2019. 

Guió, Louis Garrel i Jean Claude Carrière.

França 2018.

Duració. 75 minuts.

Premis:

2018, Festival Donostia, premi millor guió.

Premis Cèsar, millor actriu rebelació (Depp).

2019, BAFICI, Festival de Buenos Aires, millor director.

SINOPSI

Ambientada a Paris, narra la història de Marianne. Tot comença quan decideix deixar a l'Abel per en Paul, el seu millor amic i pare del seu fill que està esperant. Vuit anys després Paul mort i Abel torna amb Marianne. Això provocarà la gelosia del fill de Marianne i de la germana d'en Paul, Eva, enamorada secretament d'ell d'ençà que era petita.

SOBRE EL GUIÓ

Més de cinc dècades de vida separen a l'escriptor Jean-Claude Carriere de l'actor Louis Garrel. La diferència no resideix només en l'edat, també en l'experiència. Més de quaranta pel·lícules del primer com a guionista i només dues pel·lícules del segon com a director. Malgrat això a un “L'homme fidéle”, la simbiosi intergeneracional es produeix d'una manera natural, aconseguint que els possibles manca de coincidència es converteixin en moments de lucidesa i apropant dos mons en aparença allunyats, en aquest film.

(...) I complementàriament sorgeix la solidesa com a escriptor de Carriérre,

ja històricament lligat a la figura de Lluís Buñuel, però capaç d'afrontar-se a encàrrecs més literaris per directors com Milos Forman.

Paraules extretes de la crítica d'en Fernando Bernal en el seu article, “La escritura frente a la mirada”, Caimán Cuadernos de Cine, maig 2019.

El director Louis Garrel.

NÚRIA opina.

Una comèdia romàntica, cent per cent francesa. Per les que ens agrada el bon cinema francès, sempre és un goig poder-ne gaudir.

L'avantatge dels francesos és que poden parlar de la passió, de l'enamorament, del desig i de l'amor, en tots els registres possibles i sense carrincloneries.

El rol del noi m'ha semblat genial, ja que és bastant comú: em deixo estimar sense concessions i sense restriccions, ni criteri, tant és que sigui una, com dues, molt jove o menys jove, la qüestió és que m'estimin.

El títol més que res em sembla una ironia per pensar-hi, ja que ell és fidel amb el fet de deixar-se, tot i que al final reacciona i potser aquí està la resposta, és preferentment un sòmines atractiu i amb sex appeal...

Un metratge curt amb un guió ben elaborat i uns personatges ben dibuixats i cadascú amb el seu grau de misteri i també ben interpretats, són els ingredients necessaris per passar una bona estona, davant la gran pantalla.

Podem aprofundir més o menys en allò que diu o no diu la història, però vista des de la superfície una pel·lícula com un bon bombó:

Dura poc i et deixa un bon gust a la boca!

MARTINA opina.

Francament, un dels meus dubtes és que, amb els veïns Gals sempre tinc fortes contradiccions. Tant em semblen sofisticats, humanistes i sensibles, com pedants, acaramel·lats i pretensiosos. De vegades admiro la seva gran capacitat per vestir estèticament les coses, fer relats centrats en els diàlegs i parlar de l’amor i del desamor com l'única cosa important de la nostra existència. Però en altres instàncies no em ve de gust el seu toc característic, que per algun motiu desconegut m’irrita i em fa sentir una marciana no capacitada per jugar al seu joc.
D'aquesta pel·lícula en parlen en general bé, i jo no faré el contrari, m’ha divertit i entretingut. En particular en valoro en positiu com és capaç de fer un relat endreçat, que evoluciona i creix de forma pausada i que al final et porta a una lectura buscada d’una història on juga a fer d’un món fictici, tot un ideal.
A mi personalment m'agrada quan aquest art s’expressa sense tabús, amb identitat i parlant de l’imaginari dels seus autors. Quan és capaç de traslladar-te a un espai temps, que de manera deliberada s’ha dissenyat pel gaudi d’aquella experiència virtual i la que a banda que no l’has escollida a la carta, traspua creativitat. Dit en poques paraules: cinema ben fet, de caràcter romàntic i honest. 

Entrevista amb el director a Caimán Cuadernos de Cine:
https://www.caimanediciones.es/entrevista-louis-garrel/

Altres informacions del filmafinitty:
https://www.filmaffinity.com/es/film690613.html