Director i guió, Fernando León de Aranoa.
España, 2021.
Duració,120 minuts.
SINOPSI INTERPRETADA per Mirito Torreiro.
L'amo
d'una fàbrica mitjana, enginyer, de bon veure i amb maneres de
mascle alfa, té un problema: ha d'actuar a cuitacorrents perquè el
seu desig de ser recompensat amb un premi empresarial, es faci
efectiu i no es vegi embrutat per un seguit de petits detalls de
darrera hora que, en realitat són els gests que expliquen la manera
d'actuar de tota una vida.
Escrit
per Mirito Torreiro en la seva crítica per Fotogrames, octubre de
2021.
 |
| El director fernando León de Aranoa. |
EL DIRECTOR DIU:
La
pel·lícula s'acaba uns metres abans de la història, però m'agrada
que l'espectador tingui la possibilita de tancar-la, tenint tota la
informació necessària. Per poder prendre partit sobre el final, cal
anar a veure-la a les sales.
Escrit
per P Ponga en el seu article “Las alcantarillas del jefe” per
Fotogrames, octubre de 2021.
NÚRIA opina
Costa
de parlar d'una pel·lícula d'un dels meus directors preferits i que
et reconeguis més en les seves maleses que, en les seves virtuts.
Fernàndo
León de Aranoa fa un cinema ben fet, sap narrar històries i és
molt crític, no es deixa entabanar per subtileses morals o
ideològiques. Si hom repassa la seva filmografia, això queda molt
clar, sap molt bé on ell vol posar la seva mirada.
Cada
directora o tor preferit meu, ho és per una particularitat de la
seva manera de fer cine i explicar històries... El què m'agrada, en
el cas del director del qui estem parlant, és la seva sensibilitat i
tendresa en explicar històries dures i retratar uns personatges
perdedors, però carregats humanitat... també valoro molt el seu
sentit de l'humor amb una ironia molt fina i no gens de disbauxada.
Anant
el gra, aquest film em va avorrir una mica per l'evidència
previsible dels fets que anaven passant. El millor de tot, el
personatge acomiadat que s'instal·la ocupant un terreny fora de la
fàbrica amb fills i tot, i que posa en evidència l'anacronisme d'un
tipus de lluita obrera i consignes pensades, per la lluita
col·lectiva i no per la individual que fa ell. I que posa en
evidència uns temps on la consigna de la individualitat i que
cadascú s'apanyi amb el seu, ha anat guanyant territori...
Dissortadament ara, hi ha massa gent que defensa els drets
individuals com a únics i per sobre de qualsevol dret col·lectiu.
Un
guió ben estructurat amb un bon desenvolupament, acaben de fer la
història bastant rodona. El millor de tot, el seu final, genial!
S'ha
de veure, té moltes bondats a les quals no podem renunciar.
MARTINA opina.
Ho
miris com t'ho miris, crec que només pel tema del relat d’aquesta
obra, et permet esprémer un contingut i et convida a pensar. Vull
referir-me al fet, que com ja apunta el títol d’aquest film,
emmarca un dubte en debat, sobre una recepta que, suposo que tota
persona en algun moment ens haurem qüestionat. Això, acompanyat
d’un repartiment de primera i una història que fa melodia amb
només quatre notes del nostre temps, per mi, ja és més que
suficient.
Aquest
director, que pel meu gust, sempre presenta temes interessants.
Aquest cop, construeix la història fonamentalment mitjançant uns
personatges individualistes a més no poder, aïllats del món en el
qual viuen per pròpia voluntat i els qui, per sobre de tot busquen
la seva satisfacció imminent.
No
obstant tot això, personalment se’m fa difícil ometre una
realitat, donat que vam esperar tant en veure aquest film, que totes
les elevacions per part de crítica, suposo que van fer que les
expectatives per gaudir-ne fossin altes. Qüestió que reconec que va
condicionar-ne l’experiència, que tot i que va ser grata, també
va ser menys excitant en termes intel·lectuals del que, m’hauria
fixat en el meu cap.
MOLT D'ACORD amb la crítica de Beatriz Martínez...
Vol
que tot encaixi, però el mecanisme resulta massa forçat. Racisme,
precarietat laboral, infidelitats,abusos, reivindicacions, lluita de
classes, violència juvenil, ambició i hipocresia. El buen patrón,
avança amb aquest esperit acumulatiu amb un to lleuger i amb humor
que convida a riure's de tot, sense tenir en compte que, existeix el
perill que la perspectiva crítica es perdi i també l'espectadora es
deixi entabanar per aquest encantador de serps que no li importa ni
tot, ni res, només ell mateix.
Escrit
per Beatriz Martínez en la seva crítica per Caimán Cuadernos de
Cine, octubre de 2021.
Sinopsi normal, fitxa tècnica completa i crítiques a:
Biografia del director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada