PER
RECONNECTAR AMB AQUELLS PARES ABSENTS ALS QUALS NO VÀREM ENTENDRE EN
EL SEU MOMENT.
Escrit
per, Eulàlia Iglesies, 15/12/2022, Fotogrames digital.
Regne Unit,
2022.
Duració,
98 minuts.
SINOPSI
Sophie,
reflexiona sobre l'alegria compartida i la malenconia privada d'unes
vacances que va fer amb el seu pare fa vint anys. Els records reals i
imaginats omplen els espais entre les imatges, mentre intenta
reconciliar el pare que va conèixer amb l'home que no va conèixer.
Filmaffinity.
 |
| La directora Charlotte Wells. |
Després
de curts tan interessants com, Tuesday i Blue Christimas, la
directoran escocesa debuta amb aquest llargmetratge, una més que
notable pel·lícula sobre les relacions entre un pare i una filla
en un context de vacances als anys noranta.
Paraules
d'Israel Paredes Badía, escrites a Dirigido, desembre de 2022.
NÚRIA
opina.
Per
mi és d'aquelles pel·lícules, en les que, no pots apreciar la seva
veritable qualitat, fins que les has deixat sedimentar.
La
directora, en aquest cas escocesa, se suma una tendència de
directores que, comencen la seva història com a cineastes ficcionant
els seus records d'infantesa, per tal d'elaborar una creïble i bona
història per explicar.
En
aquest cas, unes vacances a Turquia amb un pare molt jove, afectuós
i responsable... Mira't pels ulls d'una nena madura d'onze anys que
desconeix molts aspectes de la història i vida del seu pare.
L'adulta,
amb unes imatges i els seus records construeix un relat i el misteri
d'aquell pare jove plana sobre tota la narració.
Aparentment
trivial i senzilla, però en realitat molt complex i molt profund pel
que pretén.
Vaga
la pena fer el recorregut del film, per esbrinar quelcom de la
història de la directora o de la nostra.
MARTINA
opina.
Com
a anècdota volia explicar que, vam entrar a la sala i quan ja
estàvem tipes d’anuncis, va començar la projecció d'As Bestas.
És a dir, aquella altra pel·lícula, amb un principi memorable que
jo, m’havia perdut perquè vaig arribar tard. Aleshores la gent va
incomodar-se i finalment van parar la retransmissió feta per error.
Consegüentment, després d’un moment de rebombori col·lectiu, vam
començar de nou, amb certa tardança que clarament va incomodar
l’ambient i ara sí, amb el film que l'audiència havien triat.
Sincerament,
prèvia sessió de cinema, no tenia cap expectativa de res. Ja que,
no havia llegit ni la sinopsis abans d'entrar a la sala. A mesura que
el relat avançava, sense res en concret i amb una situació que no
apuntava a grans successos, vaig tenir temps de preguntar-me
silenciosament si m’interessava. Al principi vaig pensar que no
gaire, suposo que la meva no maternitat, de vegades no em connecta
amb històries d’amors familiars, on hi ha infants. Però, alguna
cosa, relativa al personatge principal, a una sensació construïda
amb molta cintura que, sempre queda alguna cosa per saber-ne més. Em
va atrapar, i després d’una clara pausa dramàtica que la
pel·lícula fa cap a la meitat, estava absolutament enganxada a la
sensació que arribaríem a saber-ne un mica més, conèixer qui era
aquell home enigmàtic que tenia algun turment.
Personalment,
puc concloure que és una història delicada que explica moltes
coses, però que a mi m’ha portat a considerar que, potser sí que
la societat en la qual creixes et marca. Sobretot quan implica uns
rituals sense sentit, on el temps de qualitat, està destinat a
consumir i compartir de manera viciosa. Promovent que la cerca d’un
mateix sigui un camí llarg, alienat i que, potser un haurà de fer
quan teòricament ja s’hauria d’haver fet gran.
Fitxa tècnica completa i altres informacions:
