DE
SOBTE, UNGIT EN UNA SAVIESA FÍLMICA QUE, EN EL SEU CAS SEMBLAVA
PERDUDA, WENDERS FILMA AMB EXTREMA CONCRECIÓ, TORNA A UTILITZAR AMB
MOLT DE SENTIT LA MÚSICA POPULAR I SAP ATRAPAR AMB UNA HISTÒRIA
REDUÏDA A LA SEVA MÍNIMA ESSÈNCIA.
Escrit
per Quim Cases per Dirigido, gener de 2024.
Japó,
Alemanya, 2023.
123,
minuts.
SINOPSI
Un
home de mitjana edat que es dedica a tenir cura i netejar d'uns
vàters públics de la ciutat de Tòquio, combina el rigor de la seva
feina amb la seva afició per la lectura, la música i la fotografia
per captar la llum dels arbres.
Una
bonica fusió de cultures, en els que es poden endevinar els ben
coneguts gustos de Wenders i, al mateix temps, una manera de retratar
l'anacrònica bombolla emocional en la qual Hirayama viu el seu
present.
Ens
trobem amb un Wenders molt diferent del de les seves obres anteriors,
menys ampul·lós, però amb molta més veritat en les seves imatges.
Escrit
per Carlos F. Heredero per a Caimán CdC, gener de 2024.
NÚRIA,
opina
En
sortir del cinema em preguntava i li comentava a la Martina: aquesta
pel·lícula és un bonic catàleg de vàters públics o una bella i
poètica història sobre la senzillesa de la vida?
Doncs,
molt curiós, però llegeixo en una de les meves revistes de cinema,
el següent: Sentia una forta enyorança del Japó i li vaig
comentar a la meva dona que el pròxim viatge seria allà. Llavors,
vaig rebre la invitació per realitzar un projecte documental sobre
un conjunt de vàters públics de Tòquio. El maig de 2022, vaig
viatjar al Japó i vaig quedar molt parat, no només per la destresa
arquitectònica d'aquests, sinó també per la idea mateixa de
dedicar tant d'esforç a la seva construcció i cura. Vaig decidir
que allò havia de ser explorat en una ficció. Paraules
de Wim Wenders, recollides per Manu Yáñez en una entrevista per
Fotogrames, gener de 2024.
És
una pel·lícula revolucionària, perquè s'oposa absolutament al
ritme imposat pel capitalisme en els nostres temps, fins i tot en el
cinema. També és revolucionària perquè fa una exaltació
de l'austeritat i finalment perquè tot això, no està renyit ni amb
el gaudi, ni amb l'art. Ja que la vida de Hirayama, és una petita
obra d'art de la senzillesa, l'austeritat, la dignitat i l'amor,
lluny de qualsevol romanticisme, l'amor per la vida pròpia i dels
altres.
Cal
anar-la a veure sense expectatives, sense esperar res, pel fet que,
crec que és la millor manera de trobar-ho tot.
MARTINA
opina.
Wim
Wenders és sabut que sap fer cinema, que a més sent ja una persona
en edat de jubilació continua en bona forma com per fer feina
original i per mi se li ha d'agrair que amb aquesta proposta ens
acosta a una essència humil i alegre del bon viure.
Crec
que amb el relat d'un home senzill i amb principis ens convida a
reflexionar sobre la figura dels herois, la sobirania del treball i
de quina manera creant una identitat pròpia tot seria possible.
Pel
meu gust un plaer, tot i que no puc negar que en algun moment la
parpella superior volia fer caiguda lliure, com en una mena d'èxtasis
on m'hauria provocat una enorme satisfacció seguir escoltant el
ritme de com avança el relat pausat, amb els ulls tancats.
Mitjançant aquest passeig pels banys exuberants de Tòquio, que en
format cíclic, el to narratiu et proporciona un viatge en primera
classe per un món únic i espacial com el que aquest gran cineasta
sap crear.
Més informacions:
FUSIÓ
DE CULTURES EN LA MÚSICA
*Perfect
Days- Lou Reed
*Sunny
Afternoon- The Kinks
*Feeling
Good- Nina Simone.
WIM WENDERS I EL JAPÓ
El
1982 en el vintè aniversari de la mort d'Ozu. Vaig tornar a Tòquio
en un impuls espontani de fer un film sobre la seva petjada. En els
seus films, Ozu sempre va registrar els canvis de la ciutat de Tòquio
i la societat japonesa. (...)Des d'allà vaig començar a establir
una relació molt profunda amb el Japó i anava molt sovint i també
feia altres pel·lícules i després de cinquanta visites vaig
deixar de comptar. Es va convertir amb la meva segona pàtria i em
sentia nostàlgic quan passava molt de temps sense tornar-hi. Em
sento molt prop de la cultura i el poble japonès: la seva atenció
al detall i el seu respecte per altri, la seva recerca del bé comú.
Setanta anys després de la mort d'Ozu vaig pensar: vull tornar a
rodar un film a Tòquio i així va néixer Perfect Days.
Paraules
de Wim Wenders, recollides per Daniela Urzola en una entrevista per
videotrucada el 4/12/2023. Caimán CdC, gener 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada