AMB
LES SEVES IRREGULARITATS EN PART PROPICIADES PEL DISPOSITIU NARRATIU
ESCOLLIT, ÉS UN TREBALL QUE EMANA TENDRESA SILENT, CINEFÍLIA I
PARADOXALMENT HUMANITAT, PER RECORDAR-NOS EL FRÀGIL QUE POT SER UNA
AMISTAT.
Paraules
escrites per Fernando Bernal a la crítica per Caimán CdC, desembre
de 2023.
COM
VA DIR GUILLERMO del TORO, EN RECOLLIR EL SEU ÒSCAR PER PINOTXO: HEM
D'ACABAR AMB EL PREJUDICI DE QUE L'ANIMACIÓ NO ÉS UN GÈNERE, ÉS
UNA ALTRA MANERA D'EXPLICAR HISTÒRIES.
De
l'entrevista de Juan Pando amb el director, a Fotogrames, desembre de
2023.
EN
AQUESTA NOVA PEL·LÍCULA DE PABLO BERGER LA PARAULA ES RETIRA PER
DONAR PAS AL MUTISME, A LA (PODEROSA) EXPRESSIVITAT DELS GESTOS, LES
GANYOTES I ELS MOVIMENTS.
Escrit
per Joaquín Torán a Dirigido, gener de 2024.
Guió, Pablo Berger a partir de la novel·la gràfica homònima de Sara Varon.
Animació,
Benoît Feroumont.
España,
França, 2023.
Duració,
90 minuts.
SINOPSI
Ambientada
a la Nova York dels anys 80. Un gos que viu sol i cada dia menja els
mateixos macarrons precuinats. Es compra un robot per muntar i aquest
es convertirà amb el seu millor amic. Junts ballen break dance,
patinen al Central Park i es banyen a Conney Island. Fins que un dia
el destí els separa.
Escrit
per Laura Pérez en la seva crítica a Fotogrames, desembre de 2023.
El director, Pablo Berger i la seva parella Harami. |
Sis
anys ha necessitat Pablo Berger per acabar la seva sexta pel·lícula
i la primera d'animació en 2D.
Onze
anys després de Blancanieves, Pablo Berger torna a incidir en el
silenci com a màxima forma d'expressió.
Escrit
per Joaquín Torán a Dirigido, gener de 2024.
La creadora del còmic, Sara Varon. |
Basada
en la novel·la gràfica de la creadora nord-americana Sara Varon,
és la seva primera pel·lícula d'animació, però malgrat el canvi
de gènere, manté una certa connexió temàtica i formal amb els
seus films anteriors.
Com
a Blancanieves, torna a prescindir dels diàlegs, una forma de
respectar el plantejament de l'obra que adapta, però també
d'abraçar una opció narrativa basada en l'expressivitat dels
gestos.
De
l'entrevista de Juan Pando amb el director, a Fotogrames, desembre de
2023.
NÚRIA, opina.
Aquesta
pel·lícula de dibuixos animats, és un pastisset bo i ben elaborat,
una obra estranya en un món fílmic on abunden les maneres molt
carregades i plenes de missatges ocults foscos i de sobte ens trobem
amb una història bonica, trista i lluminosa, sobre la necessitat que
tenim tots d'estimar i ser estimades.
Aquesta
sí que és el que diem una pel·lícula per tots els públics, on
tot és tan net que cadascú en traurà allò que vulgui sense
necessitat de polemitzar amb la visió de l'altre.
El
robot que surt en aquesta història no té res a veure amb el monstre
de la intel·ligència artificial que ens pot ser de gran utilitat,
però que pot tenir una força per aniquilar moltes coses i per
crear-ne de noves que desitjo que siguin bones per la humanitat en
general, però que la veritat i tal com van les coses, no n'espero
massa res de bo.
El
robot en qüestió és un ésser que té capacitat d'aprendre del seu
entorn i se sent captivat per tot allò que veu i que és innocent,
generós i no desconfia dels altres...
No
m'estranya que no hagi guanyat cap Oscar, no és el model que agrada
ara, massa ben elaborat, simple i gens pretensiós.
A
vegades anem al cinema, per desintoxicar-nos de tot allò que ens
anem empassant cada dia, però també podem anar al cinema per veure
i admirar una obra simple i minimalista carregada de llum que ens
abocarà a la melangia de les coses bones d'aquesta vida com són
l'amor i l'amistat.
MARTINA, opina.
Vam
coincidir que ens venia de gust optar per aquesta proposta, així
que amb la tria feta, ens vam trobar al cinema Texas. Aquest espai
del barri de Gràcia que hem recuperat i el que al meu entendre ens
perfila d’una manera clara la vivesa de les activitats que
signifiquen experiències col·lectives en l’actualitat.
El
relat és tendre, dinàmic i universal. De fet, diria que és una
faula disponible i per tots els públics. On la soledat, que
clarament ens ocupa i preocupa, és tota l’estona present, fins i
tot evoluciona i d'alguna manera s’emancipa. Tot i això, a mi
personalment no m’ha portat enlloc ancestral, ni m’ha posat cap
filtre que em facilités cap gaudi particular.
En
resum, només he de dir que per mi és una historieta, resolta amb
aquella idea de sempre fer latent que és conscient. On els
personatges, diluïts en elements imaginaris que podrien ser
perfectament humans. Que galopen sense afany i amb una lleugeresa que
s'intensifica amb una bonica estètica i un fil musical suau.
Totes les informacions a Filmaffinity:
Entrevista Pablo Berger:
Entrevista en el marc dels premis Goya:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada