JUROR#2. Jurado Nº2. Director, Clint Eastwood.

UN CINEASTA TAN INCÒMODE COM COMMOVEDOR QUE DES D'UNA ASPRA INTEGRITAT HA REPASSAT SENSE COMPLEXOS ELS GRANS CONFLICTES DE L'ÉSSER HUMÀ.

Escrit a la presentació amb el títol, “Alégrame el día” de Fotogrames, novembre de 2024.

REALMENT M'INTRIGA QUAN UNA HISTÒRIA COL·LOCA A UN PERSONATGE EN UN CONFLICTE MORAL, ASSEGURA EL CINEASTA.

Escrit per RS en el seu article “Veredicto final”, a Fotogrames, novembre de 2024.

Guió, Jonathan Abrams.

EUA. 2024

117 minuts.

SINOPSI

Justin Kemp, un home de família, mentre forma part d'un jurat en un judici per assassinat, es troba lluitant en un seriós dilema moral. Potencialment, pot influir en el veredicte del jurat per condemnar o no, a l'acusat.

Versió de filmaffinity.

El director clint Eastwood.

RESUM de la TRAJECTÒRIA del DIRECTOR

Fa més de cinc dècades (fou el 1971, amb “Escalofrio en la noche” que, el Clint Eastwood actor obria pas al director- i als seus dos futurs Oscar en aquesta categoria- després també al productor, al compositor de bandes sonores i fins i tot, al polític (alcalde de la californiana Carmel de 1986 a 1988).

Escrit a la presentació amb el títol, “Alégrame el día” de Fotogrames, novembre de 2024.

NÚRIA opina

Estem davant d'un cinema més enllà d'un cinema de maduresa, per convertir-lo en un cinema de saviesa. D'un director que ha demostrat sobradament el seu desig de fer un cinema, perquè, els espectadors o espectadores, passin una bona estona mentre estan visionant el film i després s'emportin el que més els agradi: quedar-se només amb la narració i el desplegament dels esdeveniments i prou- que, ja és molt-, o anar més enllà i començar-te o continuar-te preguntant sobre la responsabilitat moral de cada persona en relació amb la societat on vivim i com articulem i regulem, i diferenciem l'atzar, el nostre atzar, amb els nostres moments com a éssers social i la necessitat de construir un sistema que jutgi i penalitzi els comportaments perjudicials per a l'ésser individuals o col·lectius, d'una manera el màxim de justa.

Una pel·lícula clàssica i ben feta en tots els aspectes, on les grans temàtiques de reflexió entren a la pantalla per la via de la narració visual.

Gràcies, Cilnt Eastwood per aquesta esplèndida pel que, serà o no serà, el teu testament.

MARTINA, opina

Amb aquesta nova peça Clint Eastwood demostra que està al 100%, amb els noranta-quatre anys pels quals ha transitat, proporcionant obres que agraden a tot arreu del món. Aquest cop amb una història que reflexiona, més enllà, entorn la singularitat humana. M’ha semblat particularment apropiat com novament pots percebre el seu ingredient personal, en qüestionar aquest cop la justícia. Aportant al que ens explica la llum que l’ha fet qui és i sense renunciar a tractar una problemàtica que clarament inquieta als nostres temps. De fet, darrerament trobo que se sent en molts registres artístics, des d’angles diferents i els que analitzen no només el que és sinó el què significa.

Personalment, m’inquieta especialment que la cultura parli molt de la consciència, per mi sinònim de la ciència jurídica, potser és que no estem còmodes amb aquest artefacte contemporani que les societats hem investit per procurar blindar certs conceptes? Em fa pensar que, hem d’afinar aquest instrument, investit per fixar uns límits que procurem protegir col·lectivament, fent-los prevaldre per damunt d’altres elements.

De fet, potser, és només cosa meva, confesso que em preocupa perquè el clima fred que crec que genera, sovint endreça conceptes i prou. Vull dir que pel meu gust simplifica exterioritzar la responsabilitat individual, davant d’aquelles pautes per les quals hem arribat a un acord, provocant pragmatisme. És a dir, com si fos cosa d’altres, sense que sembli necessari que les persones que formen part de la societat concreta on aplica, en siguem part.

Pel meu gust la fórmula d’aquesta proposta del cineasta és magistral, arrossegant la incògnita de com es resoldrà el cas, per tots els racons i possibilitats, des de la mirada de cada persona que forma part del jurat popular. Una institució que precisament s’ha constituït, perquè com diu ell, la complexitat d’impartir justícia és tal que ni tan sols la cerca de la veritat significa arribar a un millor judici.

Fitxa completa i crítiques a Filmaffinity:

https://www.filmaffinity.com/es/film775563.html