CARTOGRAFIES,
SUPLANTACIONS, RELATS I FANTASMES PER AJUDAR-NOS A NEGOCIAR AMB LES
PÈRDUES, AMB L'ABSÈNCIA, AMB LA MEMÒRIA I EL DOLOR. PER
RECONSTRUIR LA NOSTRA IDENTITAT EN MIRAR-NOS EN EL MISTERI SEMPRE
ENRIQUIDOR DE L'ALTERITAT.
Escrit
per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Cartografía,
suplantaciones, relatos y fantasmas”, per Caimán CdC, maig 2025.
PARAR-SE
A CONTEMPLAR I ESCOLTAR I A INTERCANVIAR HISTÒRIES ÉS LA REVOLUCIÓ
ACTUAL. I JO, ESTIC MOLT CONTENTA DE CONTINUAR FORMANT PART DELS
REVOLUCIONARIS DEL CINEMA.
Paraules
de Maria de Medeiros- que en el film fa d'Amalia- transcrites per
Juan Silvestre, en l'entrevista a l'actriu al Festival de Màlaga, a
Fotogrames, maig de 2025.
Directora i guionista, Avelina Prat
España
i Portugal, 2025.
Duració,
114 minuts.
SINOPSI
La
desaparició de la seva dona, deixa a Fernando, un tranquil professor
de geografia, completament enfonsat. Sense rumb, suplanta la
identitat d'un altre home com a jardiner a una quinta portuguesa, on
estableix una inesperada amistat amb la mestressa, endinsant-se en
una nova vida que no li pertany.
Filmaffinity
DE
QUÈ va aquest FILM segons Juan Silvestre
La
directora compon un contemplatiu i preciosista relat rodat entre
Barcelona i Ponte de Lima, Portugal, que juga amb les identitats per
resignificar el valor de la família desafiant el sentit més
tradicional i apostant per una premissa: la veritable llar, no sempre
està on un ha nascut.
Escrit
per la revista Fotogrames, maig de 2025.
DE
QUÈ tracta el FILM, segons Carlos F. Heredero
“Quan
dibuixes el món tot s'endreça”, diu Fernando (Manolo Solo) als
seus alumnes universitàries al començament del relat. És un
professor de geografia que creu que el món ha de tenir un ordre i
que la cartografia(la que, presideix la seva vida, que sempre
guarneix les seves parets: tant quan viu a Barcelona, com quan
s'instal·la a la quinta del nom a la pel·lícula)dona sentit a les
coses i a l'existència, als països i a les fronteres. De mapes,
fronteres, orígens i països tracta, en efecte, el viatge fílmic
que l'Avelina Prat proposa als seus personatges: un itinerari que els
condueix des del desconcert i la desestabilització (el gran mapa que
es despenja de la paret de casa seva), fins al retrobament amb ell
mateix i la troballa d'una llar diferent per mitjà dels viatges que,
travessen fronteres, de suplantacions, desaparicions, fugides i
retorns, de diàlegs interculturals i mestissatges vitals.
Escrit
per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Cartografía,
suplantaciones i relatos y fantasmas”, per Caimán CdC, maig 2025.
 |
| La directora Avelina Prat al mig. A la dreta Manolo Solo i a l'esquera Maria de Madeiros. |
D'ON SURT LA INSPIRACIÓ PER AQUESTA HISTÒRIA
Vaig
llegir en un diari la notícia d'un senyor que declarava que estava
viu. Era la història d'un home que un dia ho va deixar tot, sense
donar senyals de vida, i se'n va anar a Veneçuela. Vint anys
després, una filla seva, per cobrar una herència, el va declarar
mort, una cosa que la llei espanyola permet, quan han passat un
nombre determinat anys. Aquest home temps després volia tornar a
España i li van dir que, com volia tornar si era mort.
Paraules
de la directora transcrites per Enric Albero, en una entrevista a
aquesta, el 27 de març de 2025 i publicada a Caimán CdC, maig de
2025.
NÚRIA, opina
Per
aquesta pel·lícula, només tinc elogis...
Al
meu entendre és la pel·lícula perfecta per sortir del cinema
satisfeta d'haver vist un film intel·ligent, sensible, amb un bon
guió que et manté atenta i pendent d'allò que està passant a la
pantalla, a un ritme tranquil i assimilador i amb un rerefons de
reflexió filosòfica actual i amb una mirada lluminosa sobre les
qualitats humanes.
En
uns temps que, estan passant esdeveniments històrics des de les
esferes de poder que, només et remeten a la desconfiança i la
foscor.
Una
bona pel·lícula per anar-la a veure en un escenari ideal, com és
el cinema.
MARTINA
opina.
Aquesta
peça d'Avelina Prat novament et condueix per una profunda
experiència d'un adult que li han partit el cor, transitant per la
buidor i enfonsat en una desesperada recerca de raons. Aparentment
només camina més enllà. Tot sense drama, amb molta llum i sobretot
amb un elegant sentit de l'humor.
N'he
gaudit a totes les instàncies: dels personatges, localitzacions i
relacions causades. De fet, crec que ja no pel que s'explica, com per
la inèrcia sintètica, la força amb la qual la narrativa dansa.
Sortejant les situacions, per fer lluir la màgia, del que viu una
persona que s'adapta al canvi. Fent brillant la capacitat enorme de
les persones per adaptar-se, donat molta alegria a les segones
oportunitats. Enfocant a l'evolució de la situació sense rancor,
sols amb la il·lusió frenètica pel canvi, quan un creu que ho
hauria perdut tot.
Personalment,
només em surten pensaments amables i paraules afalagadores.
D'aquesta artista n'havíem gaudit anteriorment i es reafirma com una
comptadora d'històries prodigiosa.
De
les que de les misèries en sap fer fum.
Fitxa completa i altres informacions:
QÜESTIONS DE RODATGE
A
mi m'agrada pensar abans cada seqüència i tenir clar més o menys
com muntarem. És cert que hi ha molts pla/contraplà, ja que, en els
diàlegs llargs és bonic escollir els millors moments o aturar-se en
un moment d'escolta. La idea, però es fer pocs planons de cada
seqüència i que cada plano cobreixi un tros d'acció bastant ampli.
Paraules
de la directora transcrites per Enric Albero, en una entrevista a
aquesta, el 27 de març de 2025 i publicada a Caimán CdC, maig de
2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada