dimarts, 21 d’abril del 2026

EL ÚLTIMO VIKINGO. Director, Anders Thomas Jensen.

SEGONS ARISTÒTIL, EL CARÀCTER DRAMÀTIC HA DE REPRESENTAR, ENTRE ALTRES QUALITATS, UNA LÒGICA COHERENT, DE MANERA TAL QUE, UN PERSONATGE PODRÀ COMPORTAR-SE DE MANERA INCONSEQÜENT, SEMPRE QUE LES SEVES ACCIONS SIGUIN CONSEQÜENTMENT INCONSEQÜENTS.

Escrit per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març 2026.
L'ORIGINALITAT DE JENSEM RAU EN LA SEVA HABILITAT DE COMBINAR GÈNERES I TONS, A PRIORI, INCOMPATIBLES AMB UNA ORGANICITAT DIGNA D'ELOGI.
Escrit per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març 2026.ENCARA QUE ELS PERSONATGES ENS SEMBLIN MOLT ABSURDS, EN LES SEVES MOTIVACIONS, NO SÓN RES MÉS QUE, UNA ORIGINAL MANERA DE PLASMAR EL CAMÍ QUE SEGUEIX CADASCÚ A L'HORA D'AFRONTAR LES DIFICULTATS, JUGANT EL TÍPIC DILEMA, ESBRINAR QUI ESTÀ MÉS BOIG EN EL MANICOMI QUE ÉS LA VIDA.
Escrit per Fran Chico en la seva crítica per Fotogrames, març de 2026.

Guió, Anders Thomas Jensen
Dinamarca, Suècia, 2025
Duració, 116 minuts


SINOPSI

Anker, un exconvicte, busca els diners que va robar fa deu anys, abans d'entrar a la presó. Manfred, germà d'Anker i amb un desdoblament de personalitat, és l'únic que sap on són els diners.

L'ACTOR DANÈS MADS MIKKELSEN POSA A PROVA LA SEVA VERSATILITAT EN EL ÚLTIMO VIKINGO, UN CÒCTEL DE TRILER I SÀTIRA NEGRA, CARREGAT DE VIOLÈNCIA, COR, I INCORRECCIÓ.

Escrit per Manu Yañez, Festival de Venècia, per Fotogrames, març de 2026.

El director, Anders Thomas Jensen

NÚRIA opina

Aquesta és d'aquelles pel·lícules que el record et va reconciliant amb ella i cada vegada li vas veient més encerts i qualitats. Això és just allò que m'ha passat.
Les imatges estan prenyades de violència evident i a vegades explicita, però aquest no és el tema del film. Podríem pensar que, vol mostrar una realitat que a vegades en si mateixa és violenta, però que aquesta de cap manera vol tapar una altra realitat que queda soterrada i que cal anar fent surar a la superfície, que és molt més complexe i complicada i que hi ha per sota i que no veiem, ja que, quedem tan col·lapsades per aquesta, que ja no la podem, ni volem veure-la.
Un film amb moltes capes i molts registres que barrejats poden confondre'ns, però amb un valor i un qüestionament darrere interessant i important.
Només pels que tenen bon sentit de l'humor i poden passar de les evidències per anar a furgar, per desvetllar altres coses.

MARTINA opina
El caminar d'aquest film crec que és pura fantasia, cada personatge es pot estirar, totes les històries paral·leles són úniques. Em sembla molt brillant, com et distreus amb cada detall, el destí arriba, quan després de tot és només una cosa més.
Em passa que amb el nòrdic, suposo que per distància cultural i falta de comprensió del seu codi de sàtira, és que tot sovint em dol la seva acidesa trista. Però aquesta història diria que trenca amb tot, ha començat que em semblava previsible, amb delicadesa, et fa anar en la profunditat absoluta, tant rius com plores.
Segur que no és per tothom, hi ha escenes molt radicals, tot i això, crec que qui vulgui gaudir d'una adaptació brutalista d'una fabula infantil, aquesta és una proposta original i molt encertada en el temps que corren. 

Fitxa completa i més informacions: https://www.filmaffinity.com/es/film295464.html


a Cap comentari:

dimarts, 14 d’abril del 2026

AMARGA NAVIDAD. Director, Pedro Almodóvar.

EXPLORA LA FRONTERA POROSA ENTRE LA CREACIÓ I LA VIDA I ES PLANTEJA UN DUBTE ÈTIC FONAMENTAL: TINC DRET A FER SERVIR EL DOLOR DELS ALTRES PER ESCRIURE LES MEVES HISTÒRIES?
Escrit per Laura Pérez en la seva crítica a Fotogrames, març de 2026.
ALMODÓVAR S'ENTREGA A AUTOFICCIÓ EN UNA REFINADA I INOBLIDABLE PEL·LÍCULA SOBRE LA MORAL DELS AUTORS(...)COMPTE AMB UNA ESTRUCTURA PRODIGIOSA I ORIGINAL(...)UN IMMENS JOC METACINEMATOGRÀFIC.
Dit per Pepa Blanes, Cadena Ser, abril de 2026.
HE GAUDIT MOLT RETRATANT AL DIRECTOR COM UN NEN MALCRIAT, EN EL QUE SE LI PERMET TOT PER LA CREACIÓ.
Paraules de Pedro Almodóvar, recollides en una entrevista per Juan Silvestre a Fotogrames, març de 2026.

Guió, Pedro Almodovar

España, 2026.
Duració, 111minuts.

SINOPSI

Elsa és una directora de publicitat que la seva mare mor durant un pont del mes de desembre. Troba refugi en la feina, però això no és res més que una fugida cap endavant. Treballa sense parar i no fa el dol. Fins que una crisi d'ansietat l'obliga a parar i imposar-se un descans. Viatge a Lanzarote amb una amiga seva. Narra la història d'aquests tres personatges i alguns altres i paral·lelament a la dels guionista i director de cine Raúl Duran.
Versió resumida del full informatiu del Verdi.
El director, Pedro Almodóvar

NÚRIA opina

A parer meu, un film molt ben brodat, en la filmografia d'un director de qui soc una fan des dels seus inicis- no hi ha cap film seu que no hagi vist- uns m'han agradat més i altres menys, però en tots hi trobo qualitats. El seu darrer film abans d'aquest, La habitación de al lado”, em va agradar, però, potser és un film massa depurat i fred i excessivament esteticista. Això ho he pensat, després de comparar-lo amb aquest últim.
Aquest, però, no té res a veure, és una pel·lícula fresca, rescata la seva ironia que s'aplica a ell mateix com a creador i director, cosa que és d'agrair i que demostra la seva maduresa com a director i com a persona.
L'eix vertebrador de la història no té res d'original- director que escriu un guió i mentre se submergeix en a seva història i li va donant voltes, a la seva vida van passant coses que li donen idees, però la història que escriu s'independitza i crea la seva pròpia realitat en la vida del que escriu i en la ficció que aquest està creant.
Reflexió sobre el metallenguatge creatiu que agafa la seva dinàmica pròpia.
La manera en què Almodóvar ha vertebrat la vida i ficció per afrontar els canvis que la mateixa creativitat imposa és original i intel·ligent. La forma com ell ha sabut narrar-ho, és on rau la seva mestria.

MARTINA opina

El caràcter únic de les peces d’art d’aquest director, fa que històries aparentment banals i amb temes elementals siguin amples, lluminoses i sobretot profundes. Tot amb molt d’humor. M’adono cada vegada que no puc fer cap comentari més enllà d’elogiar el talent d’aquest senyor, confesso que en soc una fervent admiradora.
Aquí amb un repartiment, com sempre, aparentment només ple de bellesa parla de la ficció, de l’amor i que es nodreix la creació. Crec que un cop més admet que simplement parla d’ell, de la seva preocupació com a artista reconegut que té moltes probabilitats de ja haver fet la seva gran obra mestra, d’un individu que transita per aquest altre episodi de fer les coses bé, destacant però sense poder concebre cap cosa excepcional.
Em diverteix totes les referències amb les quals juga, l’enginy per fer broma dels clixés, de com parla amb clau d’humor de la gent de la cultura espanyola. És evident que treballa amb equips amb molt de talent, tot i més està més que cuidat. Un cop més hem gaudit del qui sap fer semblar simple, una història connectada del tot amb la complexitat dels éssers pensants.

Fitxa completa i altres informacions:
Entrevista amb el director, Pepa Blanes de la SER:




a Cap comentari:

dilluns, 13 d’abril del 2026

À PIED D'OEUVRE. Directora Valerie Donzelli.

VALÉRIE DONZELLI "DECLARACIÓ de GUERRA" REFLEXIONA SOBRE L'UBERITZACIÓ DEL TREBALL, EN UN MÓN ON EL VALOR DE LA PERSONA ESTÀ CADA COP MÉS LLIGAT A LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR DINERS.
Tret de programa de D'A.
Guió, Valèrie Donzelli, Gilles Marchand. Autobiografia Franck Courtés, novel·la del mateix.
França,2025
Duració, 90 minuts.
MILLOR GUIÓ del FESTIVAL de VENÈCIA, 2025.
SINOPSI
Un fotograf consolidat ho deixa tot per dedicar-se a la seva veritable vocació l'escriptura. Incapaç però de guanyar-se la vida, es veu obligat a fer feines precraries per sobreviure. 
Programa del D'A Barcelona, 2026.


NÚRIA opina
(En construcció)

MARTINA opina
Anar al d'A sempre és una bona opció, a més val la pena l'ambient, ja s'olora primavera a la ciutat. La tria de la Núria d'enguany, crec a més que ha estat ben encertada.
En particular aquesta proposta es tracta d'una adaptació de l'autobiografia homònima de Franck Courtès, considerat un dels millors llibres de la temporada literària del 2023.
El relat, lleuger, t'atrapa de seguida. Senzillament, camina ensenyant la vida d'un home dinàmic, que deixa una carrera exitosa en la fotografia, per poder dedicar-se al que desitja. Per escriure ha de ser autosuficient, lluny dels dos fills ja grans i de la dona de qui s'ha separat amb qui manté contacte, fa tota mena de treballs precaris que troba mitjançant una plataforma que el posa en contacte amb persones que ofereixen feines domèstiques.
El personatge evoluciona sense focs artificials, però pel meu gust amb art, capbussant-se en situacions particulars content. Crec que mantens l'interès naturalment, ja que tot que la història és clarament inversa, el desig que l’ocupava a ell, t'envaeix magistralment. Fent-he participar, d'alguna manera, en allò que d'entrada era només seu.

Més informacions:





a Cap comentari: