EXPLORA
LA FRONTERA POROSA ENTRE LA CREACIÓ I LA VIDA I ES PLANTEJA UN DUBTE
ÈTIC FONAMENTAL: TINC DRET A FER SERVIR EL DOLOR DELS ALTRES PER
ESCRIURE LES MEVES HISTÒRIES?
Escrit
per Laura Pérez en la seva crítica a Fotogrames, març de 2026.
ALMODÓVAR
S'ENTREGA A AUTOFICCIÓ EN UNA REFINADA I INOBLIDABLE PEL·LÍCULA
SOBRE LA MORAL DELS AUTORS(...)COMPTE AMB UNA ESTRUCTURA PRODIGIOSA I
ORIGINAL(...)UN IMMENS JOC METACINEMATOGRÀFIC.
Dit
per Pepa Blanes, Cadena Ser, abril de 2026.
HE
GAUDIT MOLT RETRATANT AL DIRECTOR COM UN NEN MALCRIAT, EN EL QUE SE
LI PERMET TOT PER LA CREACIÓ.
Paraules
de Pedro Almodóvar, recollides en una entrevista per Juan Silvestre
a Fotogrames, març de 2026.
Guió, Pedro Almodovar
España,
2026.
Duració,
111minuts.
SINOPSI
Elsa
és una directora de publicitat que la seva mare mor durant un pont
del mes de desembre. Troba refugi en la feina, però això no és res
més que una fugida cap endavant. Treballa sense parar i no fa el
dol. Fins que una crisi d'ansietat l'obliga a parar i imposar-se un
descans. Viatge a Lanzarote amb una amiga seva. Narra la història
d'aquests tres personatges i alguns altres i paral·lelament a la
dels guionista i director de cine Raúl Duran.
Versió
resumida del full informatiu del Verdi.
 |
| El director, Pedro Almodóvar |
NÚRIA opina
A
parer meu, un film molt ben brodat, en la filmografia d'un director
de qui soc una fan des dels seus inicis- no hi ha cap film seu que no
hagi vist- uns m'han agradat més i altres menys, però en tots hi
trobo qualitats. El seu darrer film abans d'aquest, La habitación de
al lado”, em va agradar, però, potser és un film massa depurat i
fred i excessivament esteticista. Això ho he pensat, després de
comparar-lo amb aquest últim.
Aquest,
però, no té res a veure, és una pel·lícula fresca, rescata la
seva ironia que s'aplica a ell mateix com a creador i director, cosa
que és d'agrair i que demostra la seva maduresa com a director i
com a persona.
L'eix
vertebrador de la història no té res d'original- director que
escriu un guió i mentre se submergeix en a seva història i li va
donant voltes, a la seva vida van passant coses que li donen idees,
però la història que escriu s'independitza i crea la seva pròpia
realitat en la vida del que escriu i en la ficció que aquest està
creant.
Reflexió
sobre el metallenguatge creatiu que agafa la seva dinàmica pròpia.
La
manera en què Almodóvar ha vertebrat la vida i ficció per afrontar
els canvis que la mateixa creativitat imposa és original i
intel·ligent. La forma com ell ha sabut narrar-ho, és on rau la
seva mestria.
MARTINA opina
El
caràcter únic de les peces d’art d’aquest director, fa que
històries aparentment banals i amb temes elementals siguin amples,
lluminoses i sobretot profundes. Tot amb molt d’humor. M’adono
cada vegada que no puc fer cap comentari més enllà d’elogiar el
talent d’aquest senyor, confesso que en soc una fervent admiradora.
Aquí
amb un repartiment, com sempre, aparentment només ple de bellesa
parla de la ficció, de l’amor i que es nodreix la creació. Crec
que un cop més admet que simplement parla d’ell, de la seva
preocupació com a artista reconegut que té moltes probabilitats de
ja haver fet la seva gran obra mestra, d’un individu que transita
per aquest altre episodi de fer les coses bé, destacant però sense
poder concebre cap cosa excepcional.
Em
diverteix totes les referències amb les quals juga, l’enginy per
fer broma dels clixés, de com parla amb clau d’humor de la gent de
la cultura espanyola. És evident que treballa amb equips amb molt de
talent, tot i més està més que cuidat. Un cop més hem gaudit del
qui sap fer semblar simple, una història connectada del tot amb la
complexitat dels éssers pensants.
Fitxa completa i altres informacions:
Entrevista amb el director, Pepa Blanes de la SER:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada