MARTINA opina. EN LA CASA

Aquesta obra és fruit d'un guió de Françoiss Ozon, enginyós, fresc i bastant sarcàstic. Mitjançant la relació entre un alumne i el seu professor entrem al món intern d'una ment creativa i desperta d'un noi que socialment es presenta com a

discret i poc popular, però que aconsegueix guanyar-se l'estima i fins i tot la idealització del seu professor, l'adolescent va escrivint una especie narració novel·lada, basada en la família d'un company de classe. La va entregant a terminis al professor que l'encoratja a continuar escrivint.

Una historia senzilla i que recull algunes de les belleses del ser humà. Per mi, una crítica al temor que la societat tenim als adolescents, una reflexió sobre com les generacions emergents ensenyen a les anteriors. Una narració molt vestida a la francesa, amb carisma i personatges simpàtics i únicament apte per un espectador disposat a escoltar i amarar-se dels altres.