NÚRIA opina. EN LA CASA

Mirar, deu ser la funció principal d'un director de cinema, la segona deu ser mirar allò que ha mirat per veure si mira bé, segons allò que li interessa mirar, per poder presentar aquesta seva mirada cap a nosaltres, els espectadors. Això sembla un embarbussament..., però això crec que és el que fa François Ozon en aquesta pel·lícula amb una variable més, la de la creació literària, anar inventant una història a través de components reals, viscuts pel mateix escriptor o a través de la vivència dels altres. Com que l'escriptor és un adolescent, necessita de la pròpia experiència per poder-se inventar i escriure, i és el mestre l'escriptor frustrat, qui s'entregarà sense reserves a la tasca de guiar en el camí de la creació literària, al seu jove alumne.

El guió no és un invent del director , sinó que està versada sobre una obra de teatre del dramaturg espanyol JUAN MAYORGA, que es veu que no ha posat cap impediment a l'adaptació de la seva obra al cinema.

Complicat joc de relacions i encreuaments de llenguatges ben resolts per François Ozón i molt bona interpretació dels actors participants en aquesta aventura. És una pel·lícula amb adolescent, però no va d'adolescents. Comèdia amb un punt d'ironia dramàtica. M'ha agradat força.