Em
sap greu una vegada més no sentir-me gens identificada amb un cinema
com el d'aquesta pel·lícula, malgrat veig que serà un dels èxits
de la temporada.
Vaig
sortir del cinema una mica atònita, enlluernada i avorrida.
Atònita,
perquè és una història que enceta moltes coses que podrien ser
interessants de desplegar, el retorn a la vida quotidiana d'uns
soldats que han estat en una guerra fent l'animal..., el poder de
seducció de les propostes seudo-religioses que t'arreglen la vida a
partir d'un lider que et dona instruccions clares i precises per
viure bé..., la societat americana en aquella època, el poder i
entrega de l'amistat..., les addiccions destructores de subjecte...,
etc, etc, etc..., el problema està en que cap d'elles arriba a cap
port i al final no saps que caram t'han volgut explicar, apart que
des d'un punt de vista ideològic la trobo una mica confosa.
Enlluernada,
perquè la posta en escena està feta de la forma més curosa
possible, les imatges tenen una precisió i bellesa força
espectacular, tot i que, pel meu gust fa un ús excessiu de primers
plans dels protagonistes. Els actors segurament que fan una bona
interpretació i la banda sonora està bé, amb una música ben
seleccionada per retratar el moment.
Avorrida,
perquè passada la primera mitja hora la història decau i vas
perdent interès per allò que et va explicant que, no saps ben bé
què és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada