Núria opina, THE MASTER

   Em sap greu una vegada més no sentir-me gens identificada amb un cinema com el d'aquesta pel·lícula, malgrat veig que serà un dels èxits de la temporada.

   Vaig sortir del cinema una mica atònita, enlluernada i avorrida.

  Atònita, perquè és una història que enceta moltes coses que podrien ser interessants de desplegar, el retorn a la vida quotidiana d'uns soldats que han estat en una guerra fent l'animal..., el poder de seducció de les propostes seudo-religioses que t'arreglen la vida a partir d'un lider que et dona instruccions clares i precises per viure bé..., la societat americana en aquella època, el poder i entrega de l'amistat..., les addiccions destructores de subjecte..., etc, etc, etc..., el problema està en que cap d'elles arriba a cap port i al final no saps que caram t'han volgut explicar, apart que des d'un punt de vista ideològic la trobo una mica confosa.

   Enlluernada, perquè la posta en escena està feta de la forma més curosa possible, les imatges tenen una precisió i bellesa força espectacular, tot i que, pel meu gust fa un ús excessiu de primers plans dels protagonistes. Els actors segurament que fan una bona interpretació i la banda sonora està bé, amb una música ben seleccionada per retratar el moment.

   Avorrida, perquè passada la primera mitja hora la història decau i vas perdent interès per allò que et va explicant que, no saps ben bé què és.