EM
SEDUEIX ALLÒ QUE HI HA DARRERE DE TOT AIXÒ, ALLÒ QUE ES POT PALPAR
D'UN TEMPS PASSAT QUE INFLUEIX EN EL PRESENT DE FORMA DECISIVA.
Paraules
d'en Carlos Losilla, en la seva crítica del film a Caimán Cuadernos
de Cine, setembre de 2018.
Espanya,
França, Itàlia 2018.
Duració,
130 minuts.
SINOPSI
Laura viatja des de Buenos Aires amb el seu fill i la seva filla, per assistir el casament de la seva germana, en un poble de Toledo. De sobte, en mig de la gresca, succeeix un tràgic esdeveniment que ho capgirarà tot.  |
| Penélope Cruz i el director Asghar Farhadi. |
NÚRIA
opina.
He
tingut la sort de veure tres pel·lícules d'aquest director- dues
estan comentades al blog- aquesta és la quarta i cal dir que, també
m'ha agradat.
El viajante: http://cinema-mareifilla.blogspot.com/2017/04/
Les
interpretacions les he trobat immillorables i especialment encertades
les de les dues dones protagonistes, la Penélope Cruz que interpreta
Laura i la Barbara Lennie que interpreta la dona de Paco, l'exnovio de la
Laura.
Aquesta
història té una primera lectura, per mitjà de la crònica d'un
casament d'un poble rural de l'Espanya interior que, s'acaba amb
tragèdia... i és en aquest sentit, que no té res d'original, ja
que hem vist aquest mateix esquema repetit en altres pel·lícules
originals, actuals i molt ben fetes com, Isla Mínima de l'Alberto
Rodríguez. És aquesta resolució del guió que, no m'acaba de fer
el pes. El desenllaç final del segrest és bastant fluix com idea,
però el retrat i la reacció dels personatges implicats té una
força emocional contundent.
Històries
del passat que, esclaten en un moment concret, tenyint el present i
determinant-lo d'una forma que, fa reflexionar. Esclaten quan es
col·loquen en el moment i en el lloc precís i acaben esquitxant amb
més o menys intensitat, a tot el seu entorn. Llavors, afloren tots
els prejudicis àmpliament arrelats i amagats, momentàniament: de
classe, comptes pendents, amors frustrats, drets sobre la terra,
paternitats, enveges, gelosies, etc.
Aquest
no és cinema espanyol, però si interpretat per un conjunt de les
nostres millors actrius i actors d'aquests moments i veure'ls
treballar junts, per mi, ha sigut un goig.
Crec
que és un film que pot agradar a molta gent diferent i per diferents
coses.
MARTINA opina.
Asghar
Farhadi és un director iranià que, hem vist alguns films de la
seva filmografia, i si hi penso, diria que m'agrada per la seva
honestedat. De fet, aquesta peça crec que és especial, no només
per la mirada objectiva que vol fer de la cultura espanyola, sinó
també perquè al meu entendre posa a la graella, mitjançant un
triler, el xoc de cultures entre una parella mixta. Una unió on ella
és una “Española” apassionada i agraciada, Penélope Cruz, i
ell és un conquistador i profund “Argentino”, Ricardo Darin.
Tal
com procedeix la història, és pausada intencionadament, deixant a
l'audiència pensar en totes les opcions, en cada una de les
instàncies de la trama, i com més endins va més complicat és
l'escenari del crim. A priori, un entorn rural, un poble de Toledo, on
la família terratinent de la regió celebra un casament i responen a
la interrupció de la festa, a causa d'un segrest.
A
mi personalment m'ha agradat força, és més, li veig quasi tot
favorable i per tant us en recomano l'opció.
