USA, 2014.
Duració, 119 minuts.
Sinopsi
Riggan,
és un actor que té un passat de gloria, amb la seva interpretació
d'un heroi alat, Birdman. Atrapat en la impossibilitat de tornar a la
gloria del passat i la possible sentència de mort que significaria
un nou fracàs. Es proposa muntar una adaptació teatral, d'un conte
de Raymond Carver a Broadway, on ell en serà el director i un dels
protagonistes.
Dos dies
abans de l'estrena, té un seguit de problemes...
Ens
narra tres dies i un més, des dels assajos a l'estrena i l'endemà.
Se'n
sortirà?
 |
| El director, Alejandro González Iñarritu
.
|
Del director.
Director mexicà que té uns 50 anys. Amb la seva opera prima, Amores perros, quan tenia 37 anys, va ser nominat als Òscars, per la millor pel·lícula de parla no anglesa. No va guanyar, l'Òscar va ser per Tigre y dragón.
Entrevista amb el director.
Algunes anotacions. Gabriel Lerman, per la revista Dirigido por...nº451, gener.
D'on ha sortit la inspiració de Birdman ?
Rodar una comèdia amb una sola càmera i una sola presa, és quasi suïcida(...)Tot hauria pogut sortir malament, però va sortir bé, gràcies a molts assajos i
En algun moment vas pensar que la pel·lícula no sortiria bé?
Estava convençut que tot funcionaria, però a vegades em sentia com Riggan, que m'ho estava jugant tot en un projecte que podia no ser comprès(...) Era molt arriscat, per un costat m'interessava molt fer preses molt llargues com les que havia vist en Tarkovsky i en Ophuls, sempre em preguntava, com s'ho havien fet per què els quedes tan bé(...)Com a director l'única responsabilitat que tinc és ser honest, el film parlava de coses que jo havia vist i viscut. Per això estava molt entusiasmat amb el contingut i amb l'experiment(...)Em va portar molt de temps aconseguir els diners per la pel·lícula i sense explicar que tot estaria filmat amb una sola presa.
NÚRIA opina
Director mexicà que té uns 50 anys. Amb la seva opera prima, Amores perros, quan tenia 37 anys, va ser nominat als Òscars, per la millor pel·lícula de parla no anglesa. No va guanyar, l'Òscar va ser per Tigre y dragón.
Filmografia: 2010, Biutiful. 2006, Babel, premi el millor director a Cannes. 2003, 21 grams. 2000, Amores perros, Premi Bafta 2002 a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Birdman s'ha convertit en una gran favorita per emportar-se l'Òscar, per damunt de tot, després d'haver encapçalat la llista de nominacions als Globus d'Or amb set candidatures, inclosa la del millor director.
Actualment està dirigint el rodatge de The Revenant, ambientada a la frontera el 1820. Amb els actors Leonardo DiCaprio i Tom Hardy. Un film molt diferent, d'aventures.
Algunes anotacions. Gabriel Lerman, per la revista Dirigido por...nº451, gener.
D'on ha sortit la inspiració de Birdman ?
(...) Un cop fets 50 anys, he fet una revisió de les meves prioritats a la vida i he vist coses que estaven prou bé i d'altres que em faltaven (...) M'he adonat de què he après, però també de com funciona el meu ego (...) Aquest sempre ha estat el meu gran inquisidor, un tirà que sempre em posa a prova (...) El meu procés de creació, és bastant bipolar..., i vaig pensar que estaria bé mostrar això en una pel·lícula (...)
Per què l'obra que es representa en la pel·lícula està basada en el conte de Raymond Carver, "De què parlem quan parlem d'amor "?
(...) Carven és un dels meus autors preferits, té la capacitat de descriure molt bé com funcionen les coses del cor (...) Encara que els personatges de Carver són patètics, també són adorables, complexes i humans(...) Vaig decidir començar la pel·lícula pel poema de Raymond Carver que va escriure a 50 anys, l'any que va morir(...) Ell es pregunta si ha tingut allò que esperava, i es contesta que sí, perquè el què esperava era estimar per sentir-se estimat(...) Tots esperem el mateix, això és el que vol Riggan Thompson...
Com vas aconseguir que la càmera es convertís en un altre personatge?
Planificant tots els moviments de la càmera amb molts mesos d'anticipació. No hi havia lloc per la improvisació. Tot es va fer de manera precisa i exacta (...)Rodar una comèdia amb una sola càmera i una sola presa, és quasi suïcida(...)Tot hauria pogut sortir malament, però va sortir bé, gràcies a molts assajos i
En algun moment vas pensar que la pel·lícula no sortiria bé?
Estava convençut que tot funcionaria, però a vegades em sentia com Riggan, que m'ho estava jugant tot en un projecte que podia no ser comprès(...) Era molt arriscat, per un costat m'interessava molt fer preses molt llargues com les que havia vist en Tarkovsky i en Ophuls, sempre em preguntava, com s'ho havien fet per què els quedes tan bé(...)Com a director l'única responsabilitat que tinc és ser honest, el film parlava de coses que jo havia vist i viscut. Per això estava molt entusiasmat amb el contingut i amb l'experiment(...)Em va portar molt de temps aconseguir els diners per la pel·lícula i sense explicar que tot estaria filmat amb una sola presa.
NÚRIA opina
Aquesta,
ha sigut una d'aquelles pel·lícules que, quan s'ha acabat he fet un
sospir de satisfacció, pel bé que ho he passat.
La trobo
genial. Perquè és irònica, divertida, ocorrent..., tendra però no
gens carrinclona..., una mica gamberra, original i imaginativa.
Amb un
guió que crec que és immillorable. Amb uns diàlegs i monòlegs,
irònics, sarcàstics i intel·ligents.
El
rodatge amb un tipus de preses, a vegades marejadores, però adients
al ritme i expressió de la narrativa. Una aposta difícil, però
encertada.
La
música, una bateria sonant en els moments d'acompanyament cap a
l'acció, tot donant-li un ritme i un clímax molt adequat. M'ha
encantat aquest excel·lent bateria i, el record sonor encara vibra a
les meves orelles.
Un
càsting molt adient a les exigències dramàtic-còmiques de la
història.
Pel que
fa al tema, sortosament permet diferents lectures. Tot dependent de
les ganes que es tinguin de pensar i entrar a fons, o simplement
quedar-se a la superfície, que també està molt bé.
Un
advertiment sobre aquesta història, la millor manera de sobreviure
en aquest món de mones, és començar per riure-se'n d'un mateix,
fer-se un bon panxó de riure... Una molt bona manera de, superar
l'ego i les pors a allò que els altres opinin.. És un remei
infal·lible.
Uns
personatges entranyables i plens de contradiccions.
La
recomano a tothom que vulgui passar una bona estona, veient una bona
pel·lícula que pot fer-nos reflexionar, si volem, sobre nosaltres
mateixos.
MARTINA opina
El director Alejandro González Iñárritu, crec que ens ha demostrat com és capaç de crear un cinema que, considero que és impossible que et deixi indiferent. Normalment mitjançant relats amb contingut, però sobretot per un cinema treballat, bonic, de bon ritme en la narració i un simbolisme, més enllà de cada història.
En aquesta comèdia negra, molt ben catalogada per la critica en general, Michael Keaton compareix com a protagonista principal, interpretant un egocèntric actor qui és conegut per haver representat en el passat a un super heroi de cine. En la pel·lícula se’ns presenta immers en la prèvia de la presentació d'una obra teatral a Broadway. Mostrant-se inestable, nerviós i amb una autoestima molt ferma.
Mitjançant les entranyes d'aquest escenari, podem conèixer no només un personatge concret i entendre de quina manera viu submergit en una realitat paral·lela, plena d'ambició, individualisme i ingratitud. També podem percebre, una hostil atmosfera en un entorn on els seus protagonistes sembla que no comparteixin l'estima per construir una peça conjunta, sinó on, més aviat hom diria que competeixen per algun premi indefinit.
Personalment, m’ha impactat molt la banda sonora d’aquest relat i l’he trobada molt original. Amb una simple bateria es crea una atmosfera constant i càlida, on com a espectadora, m’ha fet caminar confortablement fins al final de la història. Potser, una melodia clara que et permet relaxar-te, tot i no entendre ben bé si, detestes el protagonista o per contra t’agrada que et faci pensar en, l’interior d’una característica que podem trobar en alguns personatges famosos, però que segurament, trobem també en gent que no ho són.
