HI
HA ALGUNA COSA TENDRA EN COM MIREN CHAVARRI I ELS DOS HOMES QUE
ESCRIUEN AMB ELL EL GUIÓ, A LA COLLA DE SÀTIRS D'AQUESTA HISTÒRIA.
DARRERE
D'UN CARTELL PLE D'ESTRELLES CONTINUA HABITANT UN COR AMATEUR, UNA
ESPÈCIE EN PERILL D'EXTINCIÓ.
Paraules
de Mariona Borull, en la seva crítica per Fotogrames, setembre de
2023.
Guió, Jaime Chávarri i José Angel Esteban. Basat en la novel·la de Fernando Aramburu, “Ávidas pretensiones”.
España,
2022.
Duració,
100 minuts.
SINOPSI
Una
vegada més, cada any un grup de poetesses de diferents estils i
procedències i generacions, competeixen reunits en un pazo gallec
pel premi de la “Manzana de Oro”.
 |
| El director, Jaime Chávarri. |
L'autor
de “Los viajes escolares”(1974), A un dios desconocido”(1977) i
“Camarón” de 2005, després de disset anys sense a dirigir i
dedicat a la docència a l'ECAM Escola de Cine de la Comunitat de
Madrid, torna a la direcció amb aquesta pel·lícula. Ho fa portant
el seu territori la novel·la de Fernando Aramburu, “Ávidas
pretensiones”( Premi biblioteca breve 2014). Per proposar-nos un
càustic retrat coral ple de vitriol, però temperat per la pàtina
de tendresa amb la qual contempla a pràcticament la totalitat de
l'excèntrica fauna humana que va a l'encontre.
Escrit
per Carlos F. Heredero, en la seva crítica a Caimán CdC, setembre
de 2023.
NÚRIA
opina.
Resulta
molt difícil no dir res de bo d'una pel·lícula que, està feta des
del saber fer cinema i l'amabilitat. Sense pretensions, amb un
repartiment exquisit, unes bones actuacions i un guió ben fet on es
destil·la un fi sentit de l'humor i una fina ironia blanca.
Una
comèdia per tenir en compte, en uns temps amb força forats negres,
difícils de digerir, on pel·lícules com aquestes sense enganys,
són d'agrair.
En
aquests moments la cartellera va farcida d'atraients propostes, però
aquesta, com a homenatge a un director de 80 anys que torna al cinema
després de disset anys d'inactivitat i dedicació a la docència,
vaga la pena de considerar i veure.
MARTINA,
opina.
Aquesta
adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu és una peça
satírica, fresca i plena de poesia. La que se centra en una trobada
periòdica, que acull a un conjunt heterogeni de persones plenes
d’ego que es dediquen a escriure, per celebrar un concurs. El fil
conductor t’acomoda a la butaca ràpidament, abduint a qualsevol i
sense que puguis ni plantejar-te decidir si la història t’acomboia
de forma prou suggerent fins que s’acaba.
Amb
un repartiment de luxe, on totes les joies brillen pel seu talent, el
que podria ser una idea senzilla et diverteix amb un humor molt
sensat. Vull dir, que jo personalment, no em vaig morir de riure
però, em va caure molt bé. Passant una estona connectada amb la
descoberta de tota una plantilla de personatges aterrats, molt ben
construïts i amb molta mofa.
Personalment,
considero que es tracta d’una opció fantàstica per començar la
temporada de cinema i la que novament exhibeix el talent existent en
el panorama actualment.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
