UNS
DIÀLEGS QUE OSCIL·LEN ENTRE LA COMÈDIA I LA TRAGÈDIA, BEN RESOLTS
PELS SEUS ACTORS I ACTRIUS PROTAGONISTES.
Paraules
de Fernando Bernal, escrites en la seva crítica per la revista
Caimán Cuadernos de Cine, de setembre de 2019.
SINOPSI
Un
grup d'amics es troben a casa d'un d'ells i antiga casa d'un que,
s'havia suïcidat sis mesos abans.
En
aquesta trobada el germà, els vol donar unes cartes que el mort els
ha deixat per cadascun d'ells.
 |
| El director, Dani de la Orden. |
NÚRIA
opina.
Penso
que pot ser difícil fer una pel·lícula amb un text teatral i que
tingui la mateixa força que, té en un escenari on els personatges
els tens davant teu i aquest sol fet, pot crear una atmosfera molt
especial i arrauliment que t'arrossega amb la història. A mi em
passa, que sempre sóc molt més exigent amb el cinema que amb el
teatre. Per mi en el teatre, amb un bon text i una bona
interpretació, ja en tinc prou... El cine ja és tota una altra cosa
perquè la imatge, el so, l'espai i el temps ens poden transportar a
mons molt llunyans, de la presencia física dels intèrprets que,
gaudim al teatre.
Què
esperava trobar en aquesta història?
Un
retrat generacional d'un grup d'adult de trenta anys que, han patit
la pèrdua per suïcidi d'un dels amics del grup.
Que
he trobat?
Un
grup de personatges, en general força immadurs que, treuen els seus
drapets al sol quan se senten tocats, no pel fet en si, sinó per un
hipotètic comiat del suïcida.
Estic
d'acord amb alguna crítica que he llegit que diu que semblen més un
grup d'adolescents que, d'adults.
Es
pot anar a veure quan no hi hagi una altra opció més bona a la
cartellera- cosa que passa- o si es vol donar suport al cinema
espanyol que, sempre és una bona opció.
MARTINA opina.
Aquesta
obra de teatre portada a la seva versió cinematogràfica es digereix
agradablement amb un ritme de comèdia malgrat el seu contingut
tràgic.
Realista,
profunda i sense massa caràcter, converteix una trobada d’amics reunits per acomiadar a un dels membres de la colla qui feia poc
s’havia suïcidat, amb una manifestació a favor de la vida.
Cada
personatge està construït amb geni, però pel meu gust de manera
superficial. Sincerament m’ha semblat un producte d’oci, d’entreteniment. Allò que li he trobat a faltar és una voluntat d’entrar
de veritat en els temes que, impliquen el relat sense convertir tot l’argument en banal.
En
resum, pel meu gust, una opció de cinema sense sorpreses ni debat.
Un format que bàsicament juga a triar un repartiment de joves guapos
i frescos, per tal de captivar a un tipus d’audiència, la que no
pretengui pensar gaire durant la trama.
Per completar la informació i veure les crítiques que ha tingut aquest film:
