Aquesta
pel·lícula, la considero una lliçó d'estil feta pel senyor
Scorsese, per retre homenatge als creadors d'aquesta cosa tan
meravellosa que és el cinema. Explícitament menciona a Mèlies,
però fa referències visuals a molts d'altres grans mestres del
cinema, Murnau, Harold Lloyd.....
És
una peli per anar a veure un diumenge a la tarda amb tota la família:
mare, pare, fills, àvia, nets...alguna tieta soltera i el gos, si
aquest està ben educat.
Just
perquè és un film per a tothom, té tots els ingredients per
distreure'ns i passar-ho bé, triomfa la intel·ligència i la
bondat, cosa que de tant en tant va bé, sobretot ara, on la caradura i el cinisme estan a l'ordre del dia.
L'homenatge
als precursors del cinema no només ve donat per les referències
explicites, sinó també per la història escollida i la manera de
narrar-la. Per això crec que tria aquest espai concret i una manera
de rodar les escenes, on l'acció i el moviment són els elements
determinats. En els seus inicis el cinema, allò que als
espectadors els permetia diferenciar-lo del teatre, era l'acció.
Agradava molt l'acció ràpida i contundent de les persecucions, que
caracteritza les primeres pel·lícules.
Ben
feta i distreta, pel meu gust, un xic avorrida, potser perquè la
vaig anar a veure massa tard i m'adormia i això no em va permetre
poder-la gaudir tranquil·lament.