UN
DIVERTIMENT. AMB CLASSE, COHERÈNCIA I INTEL·LIGÈNCIA.
Paraules
d'en Quim Cases en el seu article, “Zombis, katanas, pausas y
música country”, per la revista Dirigido por... Juliol i agost de
2019.
Director
i guió, Jim Jarmusch
Música,
Sqürl.
EUA,
2019.
Duració,
105 minuts.
Cançó
que dóna títol al film, composada per aquest per Sturgill Simpson:
SINOPSI
Una
afable localitat de Centerville passa alguna cosa estranya. La lluna
vigila permanentment sobre la línia de l'horitzó, les hores de llum
solar s'estan tornant impredictibles i els animals s'estan començant
a comportar d'una manera estranya. Ningú sap per què. Els
informatius de la televisió són desconcertants i els científics
estan preocupats. Malgrat això, ningú és capaç de predir la més
gran i estranya invasió que aviat patirà Centerville: els morts, ja
no són morts. S'alcen de les seves tombes i ataquen salvatgement als
vius per devorar-los; i la gent del lloc que es creia que vivia una
vida tranquil·la, s'hauran d'espavilar per lluitar per sobreviure.
Tret
de la fitxa dels cinemes Verdi i traduït per les autores.
 |
| El director Jim Jarmusch |
NÚRIA
opina.
En
Jim Jarmusch és un director que m'agrada molt, perquè és molt
creatiu i pot canviar de registre en cada pel·lícula, sense que
això destaroti el rumb de la seva trajectòria artística dins de
l'anomenat cinema independentment. Tampoc té manies a l'hora de
barrejar els gèneres i traspassar fronteres.
Crec
que es força indiscutible que la seva amplia i densa cultura
cinematogràfica li permeten tota mena de “cameos” i referències
afegides en les seves pel·lícules, sense cap prejudici. També
aquesta qüestió és un divertiment més, dins concretament d'aquest
film, que n'està ben farcit, descobrir-los és un repte més.
Podem
prendre'ns la pel·lícula com un simple divertiment i broma per
passar una bona estona o bé li podem buscar un valor metafòric i
simbòlic de la narració i dels personatges, també aquest pot ser
un entreteniment més.
Molt
recomanable per gent que li agraden tota classe de pel·lícules i
històries, i coneix al director.
Bon
estiu!
MARTINA
opina.
Personalment
m’ha semblat un divertiment per part del director, amb companyia de
tota la gent que ha participat en aquesta fantasia plena d’ironia,
però la que, no m’ha persuadit gaire i menys encara entusiasmat.
És una proposta fresca, clarament sarcàstica i de fàcil lectura.
Tot i això, crec que no té prou ritme i avança extremadament
lenta, fins a fer-se fins i tot avorrida.
Amb
referències constants a tots les icones del cinema de zombis,
vestint una trama sense massa fons tal com és propi d’aquest
registre, el relat acompanya un retrat irònic de la societat
americana i d'un dels gèneres que, constitueixen tot un mite entorn
de l'entreteniment, com a producte de consum massiu.
Una
obra pròpia de cinema refinat, per erudits de la mofa i amants
d'aquest exquisit i talentós autor, si hi penso amb una mica de
profunditat, reconec que em sap greu no haver-hi trobat la porta
adequada per entrar en el relat.
Més informació i crítiques:
