UN
RIGOR IRROMPIBLE I L'ENFOCAMENT DESAPASSIONAT, PERÒ COMPASSIU, FAN
QUE EL SEU DISCURS SOBRE LA DESIGUALTAT FUNCIONI MILLOR QUE QUALSEVOL
DIATRIBA; PERÒ PER SOBRE DE TOT, SOBRESURT LA SEVA PROFUNDITAT
PSICOLÒGICA D'UN ESTUDI DE CARÀCTER SOBRE LA SOLEDAT FEMENINA.
Paraules
de José Félix Collazos, a la seva crítica de la pel·lícula feta
a Caimán Cuadernos de Cine, març de 2020.
SINOPSI
Guió,
Lila Áviles i Juan Carlos Marquéz.
Mèxic, 2018.
Duració, 102 minuts.
SINOPSI
Eve
és una noia mexicana que treballa en un dels grans hotels de luxe de
Ciutat de Mèxic. La jornada laboral és intensa, monòtona i llarga.
Així i tot ella aspira a millorar les seves condicions laborals dins
l'hotel.
ORIGENS
I GESTIÓ del FILM
El
1981 l'artista francesa Shopie Calle va fer de cambrera d'un hotel
per desenvolupar un projecte que consistia a fotografiar les
habitacions, configurar les històries dels seus hostes i subvertir
les fronteres entre el que és públic i la cosa privada. Inspirada
per aquesta obra, Lila Áviles realitza l'operació inversa al
plasmar la rutina diària d'una netejadora d'un hotel de luxe; un
espai que es configura com una microsocietat amb el seu sistema de
classes mantingut per una violència subtil.
Paraules
de José Félix Collazos, a la seva crítica de la pel·lícula feta
a Caimán Cuadernos de Cine, març de 2020.
 |
| La directora xilena Lila Avilés. |
NÚRIA
opina.
La
setmana passada- quan les sales de cinema encara eren obertes- la
Martina i jo, vàrem anar a veure aquesta pel·lícula. Volíem anar
a veure “La candidata perfecta”, però un error d'horari ens va
portar cap a aquesta altra.
Una
pel·lícula senzilla que, ens explica la rutina de treball en un
hotel de luxe d'una noia jove i silenciosa que, prepara les
habitacions i cal que sigui invisible, l' encreuament amb els
clients ha de ser gairebé inexistent.
Tota
la pel·lícula succeeix a dins l'hotel i els plans la majoria són
curts i les seqüències llargues, el so es limita als sorolls
ambientals que fa la camarista amb els seus estris de neteja i quan
no neteja i va d'un lloc a l'altre, s'imposa una mena de buit
silenciat i fred propi d'aquests tipus d'establiments i les relacions
que pot i ha de tenir dins del seu horari de treball. Hi ha molts
plans curts que estan agafats des de darrere de la protagonista, això
dóna una visió estreta i limitada d'allò que hi ha al voltant de
la camarista, cosa que no és casual, sinó que té un significat
simbòlic, constrenyit a la visió del món de treball de la
protagonista i als seus moviments en aquest.
Una
pel·lícula per gent contemplativa que, descobreix l'essència de la
vida i de les persones a través de les petites coses.
Per
estudiosos del cinema que, volen descobrir diferents maneres
d'explicar coses, a través d'aquest mitjà tant complex que és el
cinema.
MARTINA opina.
Vaig
llegir que aquesta pel·lícula pretenia ser un tribut a tota la gent
que treballa en feines de menys rang, garantint molts dels serveis,
dels que depenen les altres capes de la nostra societat. Succeeix amb
un relat de les entranyes d’una dona, qui treballa fent la neteja
d’un hotel de luxe i amb un cas el que crec que et vol convidar a
reflexionar amb relació a les desigualtats econòmiques.
El
relat té per protagonista a una actriu que actua sigil·losa i amb
molta elegància, succeint imatges boniques que s’allarguen, al meu
entendre un xic massa en el temps, tot i que sabent donar profunditat
al compàs. Tot i això, crec jo no he vist on havia de seguir un fil
i en conjunt no he trobat que em digués massa res.
Sincerament
opino que no he entès on em volien fer anar a parar. En conjunt m’ha
semblat un xic guarnit de pretensions, potser pel fet de voler lligar
dos mons que ens presenten com a diferents, en una obra que tampoc
veig que vol afegir en aquesta lectura del que posa en escena. Crec a
més, que inclús buscant un rerefons reflexionant entorn el rol de
la dona com a protagonista i com a subjecte de menys drets en el món
que clarament distingeix dels rics i dels pobres, tampoc es deixa
llegir com a obra en la que la història aporti una panoràmica que,
pel meu gust doni peu a la reflexió.
Fitxa completa i crítiques al Filmaffinity:
