UNA
MÉS QUE INTERESSANT PEL·lÍCULA EN LA QUAL S'EVIDENCIA D'UNA MANERA
TANT FERIDORA, COM CÒMICA, ALGUNS DELS EXCESSOS IDEOLÒGICS QUE
CAMPEN PER LA NOSTRA SOCIETAT.
Paraules
d'en Israel Paredes en la seva crítica, “Sobre la desvergüenza
ideologica” a la revista Dirigido por..., febrer de 2018.
Direcció
i guió, Sally Potter.
Gran
Bretanya, 2017.
Duració,
71 minuts.
SINOPSI
Janet
(Kristin Scott Thomas), acaba de ser nomenada Ministra de Sanitat i
vol celebrar l'esdeveniment amb els seus amics a casa seva. A la
festa es reuneixen tres parelles d'amics i un home sol que, la seva
parella ha d'arribar i potser no arriba mai?
La directora, Sally Potter. |
NÚRIA
opina.
Hi
ha pel·lícules, com aquesta, que mentre he estat a la sala de cine
ho he passat tan bé i m'he divertit tant que, se'm fa difícil obrir
els ulls a la meva realitat, quan la pel·lícula acaba i surt el The
End.
Uns
personatges arquetípics portats als seus límits que, tenen la
paraula i el raonament com a cuirassa principal de muntatge de les
seves vides, quan algun fet desmunta tota aquesta construcció tan
elaborada, pot passar qualsevol cosa.
El
divertit de la qüestió és que allò que motiva tot el desgavell,
és com sempre o quasi sempre, quelcom molt irracional que té més a
veure amb l'ésser animal que amb l'ésser racional, la infidelitat i
la profunda inseguretat, malestar i rabia que ens produeix el fet de
sentir-nos abandonats i sols... tant si som cultes i il·lustrats,
perdedors com guanyadors.
Haurem
d'anar aprenent que la crida del sexe, no és res més que això i
que l'amor i compromís és una altra cosa que s'elabora dia a dia,
en la passió, l'avorriment, el desacord, el tedi i moltes altres
coses que, tothom sap i que només el compromís i la creativitat,
amb el desig i la il·lusió de reinventar-se, pot revitalitzar.
MARTINA
opina.
Aquesta
comèdia dramàtica, contundent i àcida succeeix en un format molt
original: teatralitzant el medi cinematogràfic. És una història
plena de retrats conscients, de simbolisme en cada un dels detalls i
la que sense abusar en el temps es desenvolupa en un escenari
limitat.
En
la trama, un grup d'amics, d'edat madura fan una festa per celebrar
que l'amfitriona ha aconseguit un important reconeixement
professional. Aquest són gent culta, sofisticats i cada un amb un
món intern molt particular. Mentre avança el guió coneixerem amb
profunditat cada un dels membres d'aquest entorn social; un retrat a
les entranyes.
A
mi personalment m'ha semblat genial, profunda i cínica. Una opció
interessant e intel·ligent que et transporta a un context social
madur i sense tabús on surten les veritats sense filtres. Una manera
de relacionar-se incivilitzada, dèspota i on el fet de transgredir
ha sobrepassat la línia del respecte.
Les sempre útils fitxes del cinemes Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/theparty_bcn.pdf
Per una informació més completa:
https://www.filmaffinity.com/es/film356627.html
Les sempre útils fitxes del cinemes Verdi:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/theparty_bcn.pdf
Per una informació més completa:
https://www.filmaffinity.com/es/film356627.html