MEDITERRANI ÉS UNA PEL·LÍCULA MOLT NECESSÀRIA, JA QUE, NO PODEM TANCAR ELS ULLS DAVANT D'AQUESTA TRAGÈDIA.
Paraules
d'Eduard Fernández a Fotogrames, en una entrevista feta per Ana
Santos, octubre de 2021.
Guió, Danielle Schleif, segons la història de Òscar Camps i Marcel Barrena.
España, Grecia, 2021.
Duració, 112 minuts.
SINOPSI
Tardor
de 2015. Dos socorristes, Òscar i Gerard, viatgen a l'illa de Lesbos
Grècia impactats per la fotografia d'un nen ofegat a les aigües del
Mediterrani. Un cop allà descobreixen una realitat escruixidora:
milers de persones arrisquen cada dia la seva vida, creuant el mar en
embarcacions precàries i fugint de conflictes armats. Amb l'Esther
en Nico i altres membres de l'equip, lluitaran per donar suport a les
persones que ho necessiten i salvar les seves vides. Per tots ells
aquest serà un viatge iniciàtic que suposarà una veritable odissea
que marcarà les seves vides.
Filmaffinity.
SINOPSI INTERPRETADA per Fernando Bernal
És
la història de la fundació de l'ONG Open Arms que va sorgir de la
vocació de salvar les vides dels refugiats que arrisquen les seves
vides creuant les aigües del Mediterrani en viatges fets en
condicions infrahumanes per tal de trobar un futur lluny dels seus
països d'origen, fugint de la pobresa la repressió i la guerra.
Esquivant la complaença, el film es centra en l'evolució del seu
protagonista real, Òscar Camps, un socorrista català que després
de veure la foto d'un cos sense vida d'un nen tirat a la platja,
decideix viatjar fins a Lesbos amb un amic seu per iniciar la tasca
d'ajuda humanitària a l'aigua, davant de la manca d'acció que
demostren les autoritats de la zona i el govern europeu.
Caimán
Cuadernos de Cine, octubre de 2021.
 |
| El director, Marcel Barrena. |
NÚRIA opina.
Estic
molt d'acord en la crítica que Fernando Bernal fa a Caimán
Cuadernos de Cine, quan diu que, aquesta és una pel·lícula
necessària per a què diu i en el moment en què ho diu.
És
d'aquelles pel·lícules que, al marge de les seves qualitats
estètiques que les té, cal veure. Unes interpretacions magnífiques,
amb un to dramàtic necessàriament emfatitzat.
Al
marge que crec que aquesta pel·lícula l'haurien de veure els
polítics i els ciutadans que volen ignorar aquesta realitat perquè
es molesta i desagradable... Unes persones que fugen d'una realitat,
que cap de nosaltres voldríem per a nosaltres, ni cap dels nostres.
Unes persones que es juguen la vida per intentar millorar la seva
vida i la de les seves famílies. Unes persones que tenen el mateix
dret que nosaltres a tenir una vida decent i que, nosaltres ens
pensem que tenim algun dret a negar-los l'entrada i deixar-los ofegar
al mar.
Aquesta
pel·lícula va d'algú que, va pensar que no hi havia dret que
aquestes persones s'ofeguessin en l'intent, i va anar al lloc on això
passava per ajudar-los.
Pel·lícula
per tots els públics... Imprescindible i necessària.
MARTINA opina.
Aquest
film explica com va néixer el projecte de l'ONG Open Arms, de quina
manera van anar desenvolupant el seu sistema d'ajut i qui en són els
seus integrants.
Per
mi l'enfocament és sensacionalista, volent destacar les
vulnerabilitats humanes, però penso que potser quan el més calent
ja és a l'aigüera, proposar un relat que centri el seu esforç a
arribar a la màxima audiència, quantitativament esdevé una
estratègia sensata.
A
mi m'agrada quan una tragèdia humanitària, pot arribar a traspassar
a les persones com una oportunitat de ser millor humans i en aquest
cas aquesta crònica l'he rebut així. Potser sóc conformista, però
d'aquesta manera de fer relats, amb intenció d'entrar missatges per
les emocions, em costa veure-li la part negativa.
Dit
això em quedo amb el detall i aquest Nadal compraré jerseis de
l'organització com a regals de reis. Veja'm si jo també puc aportar
el meu granet de sorra en tot això.
Fitxa completa a Filmaffinity:
Quim Cases, ens fa la seva crítica:
