MI OTRO JO. ANOTHER ME. Directora Isabel Coixet

la directora Isabel Coixet

SINOPSI

La Fay és una noia adolescent amb els mateixos problemes de totes les adolescents. La seva estabilitat comença a trencar-se quan el seu pare es posa malalt i de sobte comença a sentir-se perseguida i assetjada. Això la fa sospitar d'una companya rival del seu Institut...però, la seva vida amaga un secret que serà revelador...

NÚRIA opina

Aquesta és una pel·lícula d'encàrrec que ha fet la Coixet, un gènere que ella encara no havia tocat i que, déu haver estat un veritable divertiment.

La Coixet porta el cine a la sang i sap fer cine, faci allò que faci, ho sap fer bé, una altra qüestió és que t'agradi.

Podria ser una pel·lícula comercial i que, l'anessin a veure milions d'adolescents amb ganes de passar-ho bé. I espero que així sigui i que tingui molt d'èxit, perquè és un film digne i ben fet. També desitjo que la Coixet faci molts diners amb aquesta i així pugui continuar fent les pel·lícules que vulgui, explicant coses que fan posar la pell de gallina.

Aquí, no sé la raó per la que la Coixet no cau prou bé. Prova és que, en les recomanacions del Periòdico d'aquesta setmana, no surt. Quan hi ha altres recomanacions de la mateixa categoria.

La recomano a tots els que els agrada el gènere de por, però també als que no, perquè sense ser una gran pel·lícula està ben feta i fa de bon veure.

MARTINA opina

Aquesta vegada, l'artista Isabel Coixet, ens ofereix una història de terror. Està basada en la novel·la homònima de Cathy MacPhail i coproduïda amb Anglaterra.
A mi personalment em sorprèn que, per veure-la en versió original, només tinguéssim l'opció de fer-ho al cinema Balmes a les 16h. Considero que una creadora local de la seva dimensió, mereix un lloc més destacat a la cartellera de Barcelona, on a més, sovint costa trobar-hi alguna opció atractiva.
Potser, en d'altres creacions d'aquesta directora m'ha semblat intensa o molt profunda, però sempre he admirat en com, al meu entendre, se'ns presenta molt lliure, pura, senzilla i super creativa.
En tot cas comentar, com en aquesta historia d'adolescents; curteta, amb un bon càsting i ben feta, hem gaudit d'una obra de qualitat en el gènere de l'emocionant i anguniant cinema de terror.
Crec que sense gaires pretensions, ni missatges profunds, ens trobem davant d'una bona pel·lícula, on una vegada més afirmo la meva opinió en defensar, la bona qualitat actual dels creadors autòctons.
És a més, una narració bastant de manual que, jo crec que explota tots els instruments e ingredients que poden compondre una peça idònia per posar-te en tensió i gaudir d'una mala estona. Sona estrany però té sentit, sabent que quan surtis de la sala s'haurà acabat el patiment.
M'agrada el concepte de viure el cinema de terror com un entreteniment, pels romàntics per veure'l amb crispetes i amb aquesta pel·lícula, crec que hem trobat una bona opció d'aquesta idea.

VIOLETTE. Director, Martín Provost

 

       El director, Martín Provost

L'autèntica Violette Leduc

NÚRIA opina

  Violet és una dona apassionada i ferida per la vida. La creativitat de la seva escriptura es converteix en un bàlsam guaridor.

Té un do natural, el de la poesia. En ella, les paraules surgeixen com el cabdal espontani d'una font rica i clara.

Un dia descobreix un llibre de la Simon de Beavoir, li desperta una profunda admiració i la vol conèixer. Quan la troba, li entrega el seu primer llibre, Asfixia. La Beavoir el llegeix i queda corpresa per una escriptura torrencial, carregada de força i emoció, li fa algunes recomanacions per millorar i recolzarà la seva publicació.

Malgrat això, la carrera d'una dona escriptora en aquell temps, no era gens fàcil, sobretot sinó era una dona ben relacionada amb els homes intel·lectuals de l'època.

Ella, no és una intel·lectual, és una escriptora amb molt de talent, mancada de prejudicis sexuals...i la vida no és gens fàcil per ella.

Crec que és força interessant conèixer alguna cosa més d'uns personatges femenins que, en el seu moment van marcar època per ser dones d'avantguarda i van esdevenir un referent important per moltes de nosaltres.

La recomano a tothom, tant si us interessa els personatges en qüestió, com si no, ja que parla de la creació, de les seves dificultats i de les diferents maneres d'abordar-la. També parla de l'amistat i de l'amor...i de moltes altres coses de la vida.

Una bona pel·lícula que passarà sense pena ni gloria, com tantes d'altres.

MARTINA opina

Aquesta original pel·lícula ens permet conèixer profundament a Violette Leduc, una dona d'origen humil que, mitjançant l'escriptura aconsegueix fer poesia d'algunes de les grans temàtiques que afectaven la seva estabilitat emocional. Una escriptora que, no es refugiava en l’escriptura sinó que, traslladava a les paraules belles, les passions obscures i problemàtiques vitals que la turmentaven.

Quan es va conèixer amb Simone de Beauvoir, ambdues van establir un lligam molt fort, tot i ser dues persones molt diferents, gairebé oposades. Potser per la seva condició femenina que, encara les mantenia apartades de la vida social i sempre en segon terme, segurament compartien el fet d'haver de lluitar molt per poder defensar la seva llibertat com a persones. Fet que les manté unides durant tota la seva existència.

El que més m'ha agradat d'aquesta obra és, el seu transcórrer per capítols, on de forma ordenada, anem passant per diferents etapes de la vida de l'artista. Una manera d'entendre la passió exuberant d'aquest personatge que, manifestava a qualsevol qui es creués en el seu camí. Per mi, una forma elegant de permetre a l'espectador, comprendre i diferenciar els diferents autors de l’època.

En construcció...

SOLO LOS AMANTES SOBREVIVEN: Only Lovers Left Alive.Director,Jim Jarmusch.

El director, Jim Jarmusch

NÚRIA, opina.

No sé perquè no hi hagut manera d'escriure quatre línies sobre aquesta pel·lícula.

Aquest és el quart intent. Potser és que, he llegit masses coses sobre aquest film i estic massa saturada de paraules i aquestes m'han confós i no sé què dir.

Amb aquest panorama. Millor ser breu i acabar amb el tema.

Aquesta pel·lícula m'ha agradat perquè és un simple divertiment estètic- cultural i que, si un vol li pots donar altres valors més transcendents i intel·lectuals, com alguns han fet, però crec que no li fan falta...,perquè no és una pel·lícula que et commogui o et faci reflexionar.

Ës pot gaudir d'una banda musical que no té desperdici, d'uns escenaris d'una Detroit decandent, retratats amb tota intencionalitat romàntica, molt estètica...,d'uns actors guapíssims, que fan molt bé d'amants vampirs, sense sexe evident, però amb unes belles composicions de l'enllaç dels seus cossos...,d'una llum nocturna amb uns colors molt especials...,i uns referents culturals que van donant al llarg de la història.

Hi ha pel·lícules que defensen coses, altres que expliquen històries i aquesta, ens explica els referents i preferències musicals i literàries d'en Jim Jarmusch, lligades en una història que, ell s'ha fet venir bé.

MARTINA, opina.
Jim Jarmusch presenta una història de vampirs, de criatures
fantàstiques que sobreviuen en el món actual, i que se'ns presenten
amb una banda sonora super rica, una estètica treballada, un repartiment
de luxe i un procedir ple de metàfores sobre les conductes humanes.
Una història de la que ben segur es poden fer moltes lectures.
A cavall entre Detroit i Tànger, una parella d'amants, de criatures 
peculiars que, s'alimenten de sang humana i viuen de nit.
Passen desapercebudes, en una existència molt longeva que els
diferencià dels altres mortals.

Gaudeixen d'una trajectòria vital molt llarga que, els permet poder
aprendre més, d'allò que els agrada. Ell, és un músic super
il·lustrat, introspectiu i genial. Ella, una dona bonica, serena i molt
culta.

Personalment, m'ha semblat una pel.·lícula una mica pretensiosa i que
tanmateix, planteja   una món fictici, que malgrat és fotogràficament
força bonic, a mi no m'ha remogut res, dintre les entranyes i més aviat
m'ha avorrit força. En definitiva, potser és agosarat plantejar-ho
d'aquesta manera , però m'ha semblat una gran parida.