dissabte, 7 de juny del 2025

ELS MALEÏTS. THE DAMNED. Director, Roberto Minervini.

SERVEIX AL DIRECTOR PER CONTINUAR RETRATANT, EN VEU BAIXA, LES DIVISIONS I FERIDES D'UN PAÍS QUE NO ÉS EL SEU, PERÒ QUE CONEIX COM POCS.
AQUEST ENFOCAMENT DELIBERADAMENT ANTIÈPIC ENLLAÇA AMB LA REVISIÓ DE LA MITOLOGIA FUNDACIONAL DELS ESTATS UNITS, POSADA PER KELLY REICHARDT A “MEEK'S CUTOFF” I “FIRST COW”.
Escrit per la crítica de l'ARA, per Gerard Casau, 27 de maig de 2025.

Director, Roberto Minervini.

EUA, Itàlia, Bèlgica
Duració, 88 minuts.
Premi al millor Director, a un Certain Regard, Cannes 2025.

SINOPSI

Hivern de 1862. En plena guerra de Secessió, l'exèrcit estatunidenc envia una companyia de soldats als territoris de l'oest. Però, a mesura que avança la seva missió es descompon, i també el seu compromís i les seves motivacions.
Minervini, en la línia d'altres autors americans, mira el passat estatunidencs per abordar una de les seves fites fundacionals en un terreny fantasmagòric.
Tret de la ressenya de D'A (del 27 de març al 6 d'abril, de 2025).

El director, Roberto Minervini.
DEL DIRECTOR
El seu cinema busca sempre els angles menys visibles de la societat, amb relats que dilueixen les fronteres entre ficció i documental.
S'estrena el 2007 amb “The Passage”, primera entrega d'una trilogia sobre les comunitats del sud D'EUA que es tanca amb “Stop the Pouding Heart” (D'A, 2014),
guanyadora d'un David di Donatello, entre d'altres.
Ha obtingut diversos premis internacionals, el darrer un Certain Regard, Cannes (2025).
Els Maleïts, és el primer film de ficció de Minervini.
A part de dirigir també és productor d'altres noms de cinema d'autor, com Payal Kapadia o Lisandro Alonso.
Tret de la ressenya de D'A (del 27 de març al 6 d'abril, de 2025).

NÚRIA opina
Aquest film ha sigut una proposta de la Martina, per qüestions personals.
No la tenia a la llista, ja que en aquests moments la cartellera està farcida de coses bones i interessants, i d'aquesta, no en sabia res.
Les propostes de la Martina, sempre van a missa, ja que, sempre hi ha una raó per la qual ella em suggereix alguna pel·lícula.
Cert, però que, em feia una certa mandra i aquesta va ser l'actitud d'entrada en seure a la butaca del cinema per veure el film: Guerra, homes, soldats, jerarquies, testosterona i egos... ui uix!
Però no, a poc a poc vaig anar entrant en un relat que, acaba sent clarament antibel·licista i sobretot intimista, d'uns homes que acaben qüestionant, cadascú des del seu lloc, el seu paper en aquella guerra i que acaben descobrint que, potser això, no va amb ells.
Un bon qüestionament des de la masculinitat, on molts homes han hagut de fer la guerra, sense saber que ni la volien fer, ni veien cap sentit a allò que estaven fent.
Molt bonica i contemplativa, de comunió amb la natura.

MARTINA opina.
Comença la pel·lícula i inevitablement em passa pel cap qüestionar si estic en condicions de gaudir d'un relat més d'homes, explicat per homes, aparentment se submergirà en una guerra civil americana protagonitzada per també per homes. Em sap greu comentar-ho, però sincerament així va ser, breument al principi. Serpentejant el que la ment emet i el que voldries que fos quan has triat passar l'estona amb una proposta que tens ganes i intenció de gaudir.
Fins que, tot seguit, un ritme silenciós amb molta melodia, un caminar entre paisatges on la bellesa s'explica sola, també una mirada històrica pròpiament pacifista, em van conquerir.
Crec que és una obra que posa en pantalla l'amor per viure, fent conèixer persones que es mostren interessades per les altres, ensenyant diferents tipus de vides que conflueixen. Que tot i el context obtenen ensenyances, mostrant que algunes guerres eren la única forma de tenir feina de persones que sense canvis de paradigma estaven encallades, per un sistema macabre dels que extorsionen exempts de cotització.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Informació sobre l'esdeveniment de la Guerra de Secessió, 1861-1865, al EUA:






dimarts, 3 de juny del 2025

UNA QUINTA PORTUGUESA. Directora, Avelina Prat

CARTOGRAFIES, SUPLANTACIONS, RELATS I FANTASMES PER AJUDAR-NOS A NEGOCIAR AMB LES PÈRDUES, AMB L'ABSÈNCIA, AMB LA MEMÒRIA I EL DOLOR. PER RECONSTRUIR LA NOSTRA IDENTITAT EN MIRAR-NOS EN EL MISTERI SEMPRE ENRIQUIDOR DE L'ALTERITAT.
Escrit per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Cartografía, suplantaciones, relatos y fantasmas”, per Caimán CdC, maig 2025.
PARAR-SE A CONTEMPLAR I ESCOLTAR I A INTERCANVIAR HISTÒRIES ÉS LA REVOLUCIÓ ACTUAL. I JO, ESTIC MOLT CONTENTA DE CONTINUAR FORMANT PART DELS REVOLUCIONARIS DEL CINEMA.
Paraules de Maria de Medeiros- que en el film fa d'Amalia- transcrites per Juan Silvestre, en l'entrevista a l'actriu al Festival de Màlaga, a Fotogrames, maig de 2025.

Directora i guionista, Avelina Prat

España i Portugal, 2025.
Duració, 114 minuts.
SINOPSI
La desaparició de la seva dona, deixa a Fernando, un tranquil professor de geografia, completament enfonsat. Sense rumb, suplanta la identitat d'un altre home com a jardiner a una quinta portuguesa, on estableix una inesperada amistat amb la mestressa, endinsant-se en una nova vida que no li pertany.
Filmaffinity
DE QUÈ va aquest FILM segons Juan Silvestre
La directora compon un contemplatiu i preciosista relat rodat entre Barcelona i Ponte de Lima, Portugal, que juga amb les identitats per resignificar el valor de la família desafiant el sentit més tradicional i apostant per una premissa: la veritable llar, no sempre està on un ha nascut.
Escrit per la revista Fotogrames, maig de 2025.
DE QUÈ tracta el FILM, segons Carlos F. Heredero
Quan dibuixes el món tot s'endreça”, diu Fernando (Manolo Solo) als seus alumnes universitàries al començament del relat. És un professor de geografia que creu que el món ha de tenir un ordre i que la cartografia(la que, presideix la seva vida, que sempre guarneix les seves parets: tant quan viu a Barcelona, com quan s'instal·la a la quinta del nom a la pel·lícula)dona sentit a les coses i a l'existència, als països i a les fronteres. De mapes, fronteres, orígens i països tracta, en efecte, el viatge fílmic que l'Avelina Prat proposa als seus personatges: un itinerari que els condueix des del desconcert i la desestabilització (el gran mapa que es despenja de la paret de casa seva), fins al retrobament amb ell mateix i la troballa d'una llar diferent per mitjà dels viatges que, travessen fronteres, de suplantacions, desaparicions, fugides i retorns, de diàlegs interculturals i mestissatges vitals.
Escrit per Carlos F. Heredero, en el seu article, “Cartografía, suplantaciones i relatos y fantasmas”, per Caimán CdC, maig 2025.

La directora Avelina Prat al mig. A la dreta Manolo Solo i a l'esquera Maria de Madeiros.

D'ON SURT LA INSPIRACIÓ PER AQUESTA HISTÒRIA

Vaig llegir en un diari la notícia d'un senyor que declarava que estava viu. Era la història d'un home que un dia ho va deixar tot, sense donar senyals de vida, i se'n va anar a Veneçuela. Vint anys després, una filla seva, per cobrar una herència, el va declarar mort, una cosa que la llei espanyola permet, quan han passat un nombre determinat anys. Aquest home temps després volia tornar a España i li van dir que, com volia tornar si era mort.
Paraules de la directora transcrites per Enric Albero, en una entrevista a aquesta, el 27 de març de 2025 i publicada a Caimán CdC, maig de 2025.

NÚRIA, opina

Per aquesta pel·lícula, només tinc elogis...
Al meu entendre és la pel·lícula perfecta per sortir del cinema satisfeta d'haver vist un film intel·ligent, sensible, amb un bon guió que et manté atenta i pendent d'allò que està passant a la pantalla, a un ritme tranquil i assimilador i amb un rerefons de reflexió filosòfica actual i amb una mirada lluminosa sobre les qualitats humanes.
En uns temps que, estan passant esdeveniments històrics des de les esferes de poder que, només et remeten a la desconfiança i la foscor.
Una bona pel·lícula per anar-la a veure en un escenari ideal, com és el cinema.

MARTINA opina.
Aquesta peça d'Avelina Prat novament et condueix per una profunda experiència d'un adult que li han partit el cor, transitant per la buidor i enfonsat en una desesperada recerca de raons. Aparentment només camina més enllà. Tot sense drama, amb molta llum i sobretot amb un elegant sentit de l'humor.
N'he gaudit a totes les instàncies: dels personatges, localitzacions i relacions causades. De fet, crec que ja no pel que s'explica, com per la inèrcia sintètica, la força amb la qual la narrativa dansa. Sortejant les situacions, per fer lluir la màgia, del que viu una persona que s'adapta al canvi. Fent brillant la capacitat enorme de les persones per adaptar-se, donat molta alegria a les segones oportunitats. Enfocant a l'evolució de la situació sense rancor, sols amb la il·lusió frenètica pel canvi, quan un creu que ho hauria perdut tot.
Personalment, només em surten pensaments amables i paraules afalagadores. D'aquesta artista n'havíem gaudit anteriorment i es reafirma com una comptadora d'històries prodigiosa.
De les que de les misèries en sap fer fum.

Fitxa completa i altres informacions:

QÜESTIONS DE RODATGE

A mi m'agrada pensar abans cada seqüència i tenir clar més o menys com muntarem. És cert que hi ha molts pla/contraplà, ja que, en els diàlegs llargs és bonic escollir els millors moments o aturar-se en un moment d'escolta. La idea, però es fer pocs planons de cada seqüència i que cada plano cobreixi un tros d'acció bastant ampli.
Paraules de la directora transcrites per Enric Albero, en una entrevista a aquesta, el 27 de març de 2025 i publicada a Caimán CdC, maig de 2025.