(...)DISPOSAT A PRACTICAR LA CANIBALITZACIÓ DEL NEGOCI ALIÈ DESPRÉS DE QUEDAR FASCINAT PER L'EFICAÇ CADENA DE MUNTATGE APLICADA AL FUNCIONAMENT D'UNA HAMBURGUESERIA, OBRA DELS GERMANS MAC,DONALD'S
Tret de
l’escrit de Miquel Zafra, per el cuaderno crítico, de la revista Caimán, març
2017.
ARGUMENT
EUA, 2016.
Duració, 115 minuts.
El director John Lee Hancock |
La pel·lícula explica la història de la fundació del popular i conegut imperi de menjar ràpid, MC Donalds. Segons el seu director, relata també que és el capitalisme.
El tret de sortida és el
1954, quan Ray Kroc, qui en aquell moment era un venedor ambulant de màquines
per esprèmer vegetals, coneix als germans Mac Donald en un dels seus viatges de
promoció del producte pel sud de Califòrnia. Aquests, qui anteriorment havien
sigut conductors de camió durant la gran recessió dels EUA, van descobrir els
potencials beneficis del menjar ràpid, tot regentant un negoci de Hot Dogs que
va trobar un bon equilibri entre la velocitat i el bon servei de baix cost. El
lloc va evolucionar en un procés de millora de l'eficiència, en el que els Srs.
Mac Donald van optar per oferir un menú de pocs productes, que concentrava els
seus esforços en el fet que la preparació dels aliments fos el més ràpid
possible i garantint un estàndard determinat. Invertint en el control, per
exemple: de la cocció de la carn, el nombre de cogombres de cada entrepà, la
consistència del pa, etc. Es tractava d’un servei de menjar ràpid, resultant
d’un procediment mecanitzat i controlat, sense marge per les variables i que
garantís que el client rebria el producte sempre igual.
Aleshores, aquest trio fa
una aliança i Ray passa a ser l'assessor comercial dels dos germans. Es firma
un contracte on procuren lligar les competències de cada un d'ells i el
repartiment dels possibles guanys. En tot cas, algunes qüestions queden com un
acord verbal, que posteriorment serà difícil de poder provar-se, i que acabarà
per deixar fora als qui van donar nom a aquesta marca.
La voluntat expansiva del
negoci no evoluciona de manera coordinada entre els tres caràcters, i esdevé
determinant el moment en el qual Ray coneix a un agent del sector immobiliari, que li dóna una idea que acaba
sent la causa perquè el negoci faci el seu creixement global i perquè
posteriorment els germans quedin fora de l'equació d'aquest negoci. La clau rau
a comprar terrenys que llogarà a les futures franquícies de MCDonald’s.
El 1961 amb aquesta
ocurrència, el Sr. Kroc predicant que la persistència és l’única manera
d’obtenir l'èxit, compra la participació dels dos germans que queden fora de
joc. Per contracte els seus drets havien quedat delimitats dintre dels
restaurants i finalment aquests han de canviar el nom del seu negoci inicial
per competència deslleial, al rei del menjar escombraria anomenat com ells.
Escrit segons la versió de la Martina Fuster.
NÚRIA opina
Curiosa
crítica a una icona del somni americà, el negoci de la cadena de menjar ràpid i,
ara també “basura”, Mc.Donald’s. Franquícia d’hamburgueses i patates fregides
que la trobareu arreu del món.
És molt
curiosa la seva història i evolució. Els germans Mc.Donald’s, creadors de la
marca, eren uns emprenedors honrats que volien donar un servei ràpid i de
qualitat i van idear tot un sistema. Un rapinyaire dels negocis, Ray Kroc va
veure la seva oportunitat tot convertint el model en una franquícia que, més
tard amb una estratègia empresarial va comprar i es va convertir amb
l’explotador d’una cadena de menjars ràpids que a poc a poc, va anar perdent
qualitat per tal de poder incrementar els beneficis. Una curiosa història que
desconeixia totalment i que té el seu interès històric. Malgrat tot, la
pel·lícula que, no és un documental, no té altre interès que l’esmentat.
L’actuació del que fa de protagonista, Michael Keaton és excessivament
histriònica i sobreactuada, i no per això el fa més abominable i la pel·lícula
resulta més crítica.
Pot ser interessant
per conèixer una mica més la història del capitalisme i la seva evolució.
MARTINA opina.
Per mi no s'ho val veure-la, ja que tant el relat com el personatge tenen un to irritant. Tot i que no crec que això sigui el que m'ha desagradat d'aquesta pretensiosa obra. Per mi li falta ritme, no exposa adequadament els punts interessants de la història i a més a més, no és objectiva.
MARTINA opina.
Per mi no s'ho val veure-la, ja que tant el relat com el personatge tenen un to irritant. Tot i que no crec que això sigui el que m'ha desagradat d'aquesta pretensiosa obra. Per mi li falta ritme, no exposa adequadament els punts interessants de la història i a més a més, no és objectiva.