dissabte, 10 de maig del 2025

PARENOSTRE. Direcció, Manuel Huerga.

(...)POT SER UNA PEL·LÍCULA INTERESSANT DE VEURE I ANALITZAR, PERÒ, DE CAP MANERA ÉS UNA BONA PEL·LÍCULA.
Escrit per Javier Ocaña al Diario El País, digital, 2025.

Guió, Toni Soler.

Produida per Minoria Absoluta, Lastor Medi.
España, 2025.
Duració, 96 minuts.
SINOPSI
Ens explica la història de Jordi Pujol, des dels seus inicis a la política, com a antifranquista socialdemòcrata, fins a arribar a ser President de la Generalitat durant vint-i-tres anys- 1980-2003- fins que, es descobreixen els tripijocs d'ell i la seva família i comença el declivi i destrucció del mite Pujol.

El director, Manuel Huerga, pensatiu: Què estarà pensant?

NÚRIA, opina.

És un film que quan més el penso més em radicalitzo amb la meva opinió d'ell.
Em resulta, força, bastant o totalment, una presa de pèl i em provoca un punt d'indignació que, amb l'enfocament que té la història, em vulguin vendre alguna cosa que no és.
És inacceptable que- un home i dic home i no polític, deliberadament- faci negocis amb els diners públics, sigui ell o la seva família, tant és. També és inacceptable que, evadeixi impostos d'una societat del benestar que necessita aquests per poder-se projectar com a realitat, més justa, equitativa i equilibrada, en una societat capitalista.
Si a part de ser un home vulgar com tothom, ha sigut el màxim dirigent polític durant 23 anys, “bona nit i tapa't”, no té excusa, ni salvació, ha delinquit, ha d'anar a la presó i ha de tornar els diners estafats i ens ha ben enganyat i defraudat.
No ha fet res pel país i ens ha perjudicat materialment i moralment, greument.
Al meu entendre, l'enfocament del film es mou en un territori d'ambigüitat i indefinició, francament intolerable.
No cal veure-la, ja que, pot crear mala-sang.

MARTINA opina

La benevolència, dignitat i lleugeresa amb la qual s'explica, mitjançant la ficció, un personatge complex i carregat de causes em sembla totalment opcional i personalment, m'enfada. Diria a favor seu, però que és capaç d'arribar a tots els públics, punts i representació. Vull dir que tot i no ser innocent, suposo que presenta i explica el que pretén.
Em disgusta suposo perquè humanitza la política d'aquest representant, mitjançant un desplaçament lluminós, al llarg del moment en què emergeix la investigació d'una xarxa de corrupció i tràfic d'influències dins de la burgesia de casta. Potser et vol suggerir que és valent voler representar al poble en els temps actuals, al final mai es farà al gust de tothom. Les capes dels drets humans, forma part d'un conjunt de circumstàncies, que sempre han de ponderar massa elements, per poder realment concloure res. Com si no fos possible determinar culpable a un personatge que es volia carregar l'estat de benestar i de Dret.
A mi personalment m'interessava veure aquesta crònica d'actualitat, per saber una mica millor que em disgusta de la societat conservadora, que crec que d'escoltes sense llum, fan possible el buit absolut en el sentit necessari de conjunt.

Crítiques i altres informacions: